Entrevista a Arcadi Alibés

ARCADI ALIBÉS

Avui estrevistem a l’Arcadi Alibés, periodista esportiu de Televisió de Catalunya i runner consagrat que ja ha corregut, ni més ni menys, que 130 maratons per tot el món !!

No només té temps pel seu treball de periodista, per la seva família (casat i amb una filla) i per escriure llibres (quatre llibres publicats) sinó que també té temps per dur a terme reptes i projectes esportius constants, viatjant arreu del món per córrer maratons!

Fins ara ha publicat quatre llibres:

  • Córrer per ser feliç” (Ara Llibres 2010)
  • Les Petjades dels Herois” (Ara Llibres 2012), traduïda al castellà amb el nom de “La huella de los héroes” (Córner 2012)
  • 100 motius per córrer” (Cossetània 2014)
  • La volta al món en 80 maratons” (Cossetània 2017)

arcadi alibes

ENTREVISTA A ARCADI ALIBÉS

En aquesta entrevista, volem conèixer més a fons l’Arcadi i motivar a tots els runners que ens seguiu.

–      Amb quina edat vas córrer la teva primera marató?

–      Tenia 24 anys (Nova York 1983)

–      Creus que hi ha una edat límit per córrer la primera marató? O mai és tard per estrenar-se?

–      Per baix diria el límit hauria de ser els 20 anys, tot i que hi ha casos de gent més jove. Crec que s’ha d’esperar una mica per afrontar la distància de la marató. Per dalt no hi ha cap límit. Mai és tard. Això sí, sense arriscar. Abans de posar-s’hi s’ha de tenir clar que s’està en condicions de fer-ho sense perill.

“Mai és tard per córrer una primera Marató”

–      Quants dies/hores entrenes a la setmana?

–      Sempre m’ha agradat entrenar poc o molt cada dia, com a molt un de descans total a la setmana. Ara, però, sóc més anàrquic i adapto els entrenaments a les circumstàncies que m’envolten. En qualsevol cas, els mesos anteriors a una marató procuro fer un mínim de 60 o 70 quilòmetres a la setmana.

–      Tens problemes per compaginar feina, escriure, família, viatjar i córrer?

–      És complicat perquè el dia només té 24 hores, però amb bona voluntat i la col.laboració de l’entorn s’acaba podent fer tot.

–      T’acompanya la família quan corres maratons internacionals?

–      La majoria sí, tot i que a vegades encara faig alguna escapada sol. M’agrada compartir les maratons amb la Cristina i ara també amb la Fiona perquè ens encanta viatjar. Córrer maratons pel món és una excel.lent manera de compaginar l’esport amb el turisme. De fet, aquest és el fil del meu últim llibre, adreçat sobretot als maratonians viatgers, que són molts.

–      Has estat mai lesionat? Quina és la lesió més llarga que has patit?

–      Pels anys que fa que corro i pels quilòmetres acumulats (més de 80.000) he tingut poques lesions i cap de greu. Un trencament de fibres al bessó em va tenir un mes i mig sense córrer. Després he tingut tendinitis d’aquil.les, lumbàlgies i problemes al piramidal, però poca cosa.

–      (en cas afirmatiu) algún cop t’han aconsellat que no corris més per un tema de salut o lesions?

–      Per sort encara no ha arribat aquest moment.

–      Algun cop t’has plantejat deixar de córrer?

–      No. Mentre el cos aguanti continuarà. Mantinc la il.lusió de sempre.

–      Quina Marató t’ha agradat més pel seu recorregut? I pel seu ambient?

–      És impossible una resposta clara i contundent quan he conegut 80 maratons diferents al llarg del món. Per ambient, Nova York sempre serà la número u, però hi ha maratons molt especials per diversos aspectes. No té res a veure córrer a l’Antàrtida o a l’illa de Pasqua que fer-ho en grans ciutats com Londres o París. Són maratons tan diferents que no es poden comparar.

“Per ambient, Nova York sempre serà la número u”

–      Quin és el teu proper repte o objectiu?

–      Ara mateix no en tinc cap de concret perquè ja he acabat els que m’havia fixat de completar els continents i les ciutats olímpiques. Han estat molts anys per fer-ho i ara em plantejo les coses més a mig termini. Sí que voldria ampliar la llista de maratons i països diferents. En aquest sentit, la pròxima marató serà el 2 d’abril a Bratislava.

–      Has pensat mai en algun repte massa exagerat que finalment hagis decidit no afrontar?

–      No ben bé. Però sí que m’havia arribat a plantejar córrer la marató del Pol Nord, cosa que vaig descartar més per un tema econòmic que no pas perquè pensés que no seria capaç de córrer amb temperatures tan baixes.

–      Què et motiva per seguir amb aquests reptes? D’on treus les forces?

–      Simplement em motiva la possibilitat de poder continuar fent això que fa més de 30 anys que forma part de la meva manera de viure. Sortir a córrer cada matí per trobar-me amb mi mateix i preparar cada nova marató amb la il.lusió de la primera.

–      Per últim, acaba de sortir a la llum el teu 4rt llibre: quin diries que és l’objectiu d’aquest 4rt llibre? A quin tipus de públic va dirigit?

–      És un recull de la meva trajectòria maratoniana. Repasso totes les maratons que he fet, ordenades geogràficament i no cronològicament, fent honor al títol de “la volta al món en 80 maratons”. A més d’explicar les meves “batalletes”, procuro que sigui una guia per als maratonians que, com jo, els agrada sortir a córrer fora de casa. Aquest és el principal destinatari del llibre, tot i que penso que pot agradar a tots els corredors populars, i també a gent interessada en la geografia i el món. Al cap i a la fi, també és un llibre de viatges.

“El llibre va destinat a maratonians viatgers, però també agradarà a qualsevol corredor i a gent interessada en geografia i el món, ja que és també un llibre de viatges”

 

Gràcies pel teu temps i la teva amabilitat Arcadi!!! Desitgem de tot cor que puguis seguir durant molts i molts anys fent realitat els teus somnis i reptes maratonians!

arcadi alibes llibre

Leave a Reply