Esportistes.cat a la cursa de muntanya CENTURIA TRAIL 2017

Cursa de Muntanya CENTURIA TRAIL 2017

El passat 26 de novembre de 2017 vam estar presents a la cursa de muntanya Centuria Trail que tenia lloc a Sant Pau de Seguries (Ripollès).

Una cursa de muntanya que com veureu a continuació, és realment dura i exigent, al mateix temps que espectacular, preciosa i ben organitzada. Us en parlem a continuació!

Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa

Localització:

Sant Pau de Seguries ( Ripollès). Població a tocar de Camprodon i la Vall de Bianya a la Vall del riu Ter.

Horari:

Diumenge 26 de Novembre, 3 horaris diferents per les 3 curses:

  • Colossus a les 08:30h
  • Ferreus a les 09:00h
  • Strata a les 09:30h

Recorregut:

La cursa presenta 3 modalitats diferents:

  • Colossus de 38km (2300+)
  • Ferreus de 23km (1200+)
  • Strata de 10km (400+)

En el nostre cas hem corregut la Colossus i tot el reportatge fa referència a aquesta modalitat.

Recorregut Colossus:

centuria trail colossus

 

Perfil Colossus:

centuria colossus perfil

Terreny:  

Pre-Pirenaic amb muntanyes per sobre dels 1000-1300m. Terreny molt tècnic i dificultós, agreujat per les piles i piles de fulles seques que ens trobem a quasi la totalitat del recorregut i que encara ens dificulta més l’equilibri però que al mateix temps representen un espectacle visual de colors que ens encanta.

Paisatges:

Espessos boscos de faig amb catifes de fulles seques per l’època de l’any que estem, vegetació baixa, sota bosc humit. Els raig del sol penetrant a dins dels boscos fan una estampa única i disfrutarem d’una gran vetllada. A destacar també el pas per la Via Romana de Capsacosta anomenada Via Annia que enllaçava el Ripollès amb la Garrotxa.

Avituallaments:

La cursa consta de 6 avituallaments + l’arribada. Creiem que són suficients i estan ben repartits i posats en zones estratègiques. Els avituallaments consten d’aigua, isotònic, cola, taronges, plàtans, fruits secs, galetes… en definitiva ens agraden i els trobem complerts encara que en algun lloc de la cursa de difícil accés potser no ho son tant, però valorem positivament l’esforç de l’organització per portar material en zones complicades.

Voluntaris:  

Com sempre són una peça clau en cada cursa, són imprescindibles, mai ens cansarem de dir-ho. Estan repartits en zones d’avituallament i alguns trencalls i ens animen i això ens agrada. N’hi ha d’edats molt diferents i això també és bonic. Volem fer una menció especial pels voluntaris del km 24, zona de difícil accés i on feia molt de fred i allà estaven amb un gran somriure i animant als corredors. Tot el nostre reconeixement per la gran tasca que veu fer.

Ambient:

Bon ambient de curses de muntanya, xerrades prèvies amb els corredors i comentant la jugada de com anirà la cursa. La temperatura és molt baixa (-4ºC) i això fa que els corredors esperin a última hora per posar-se a la línia de sortida. Ens comenten que la cursa és espectacular i que ens agradarà.

Organització:

Aquesta cursa està organitzada per corredors i això és nota sobretot en el traçat de la cursa, és molt dura, però alhora molt espectacular, és el que demanen els corredors i ells ho sabien sobrats. Us volem felicitar pel gran recorregut, que ens heu muntat i que tant  ens ha fet disfrutar. Enhorabona per la feina feta.

Bossa del corredor:

Samarreta commemorativa de la cursa, 1 llauna isotònic San Miguel 0,0, 1 mini assortit de galetes Birba, crema de calor OXD per massatge esportiu, un val de 15€ descompte a Vivac Esports, val de 10% de descompte en la botiga Runners 42.2, informació entrenament personal Tecnirunner, i informació Via Romana de Capsacosta.

Reportatge Esportistes.cat a la Centuria Trail

Matinal molt freda la que vam viure a la Centuria Trail. Arribem a Sant Pau de Seguries i la temperatura aquesta matinada ha baixat molt, estem a -4ºC i toca abrigar-se. Decidim anar a fer un cafè per escalfar-nos una mica, i allà ja trobem tot l’ambient previ a la cursa, anem abrigats, tèrmica, manguitos, guants i buf pel cap. Passem el control previ de material obligatori ( paravent, buf, telèfon mòbil i manta tèrmica) i cap a la línea de sortida, tothom té moltes ganes de sortir perquè fa molt fred. Coet enlaire, i som-hi que comença la festa, 38km i 2300+ ens depara la cursa.

Sortim ràpidament per la carretera asfaltada i ens endinsem ja cap a un camí rural que ens porta als 1ers corriols. Comencem a entrar ja a una de les joies de la corona d’aquesta cursa, que són els boscos immensos de Faig i amb milers i milers de fulles seques que hi ha al terra degut a l’època de l’any en que estem.

Comencem l’ascensió al 1er cim que es el Puig Sa Creu (1,111m) que no es fa pesat, és ràpid i de seguida som a dalt on prenem vistes i cap avall.

Després d’aquest bonic cim comença una llarga baixada i després empalmem amb la Via Romana de Capsacosta anomenada Via Annia, ens sorprèn el bon estat en que està conservada, gaudim i disfrutem molt de la seva baixada, encara que ens castiga bastant els genolls tanta pedra mal posada.

La cursa està sent molt ràpida i tenim la falsa sensació de que pot ser suau. Mirem el perfil i veiem una pujada a un altiplà, concretament al Cap de la Baga (927m) i pensem que no pot ser gaire complicat, però anem molt equivocats, a partir d’aquí la cursa es torna molt dura i tècnica. Fem l’ascensió sense cap tipus de problema, però a partir d’aquí ve un troç de cursa molt dura, amb pujades i baixades constants per trialeres molt tècniques i difícils, que fan que no et puguis distreure ni un moment. Són ben bé 4 o 5 km que ens costen i ens desgasten bastant, inclús trobem alguna torçada de turmell degut a la dificultat i això ens fa estar molt atents.

 

Passat el Cap de la Baga comencem per fi a baixar i arribem a l’avituallament del km 17, ens rehidratem i mengem bé i ja ens avisen que el que ve a continuació no serà bufar i fer ampolles. Omplim de beguda i encarem el següent repte que és l’ascensió del Talló (1272m).

Comencem per una petita pista que de seguida deixem i comencem a pujar ja per corriols. És fàcil,  pensem, però això de seguida canvia i es comença a posar molt dret. Anem bé però això comença a picar les cames i tant sols som a la meitat de la pujada! Anem atrapant gent que va tocada i ens motiva però està costant molt arribar a dalt. Finalment després d’una dura pujada arribem al Cim del Talló. Sense cap mena de dubte el troç més dur de la cursa. Trobem gent molt castigada a dalt i no n’hi ha per menys.

Comencem un descens molt ràpid que ens porta a l’avituallament del km24. Tothom està cansat i ja se senten veus  de gent que vol abandonar, però nosaltres a lo nostre, continuem. Tornem a pujar ara cap al cim del Puig Ov (1300m) que es fa una mica dur perquè anem tocats, però de seguida som a dalt.

Ara comença una baixada molt tècnica però amb unes vistes espectaculars, gaudim del paisatge i de seguida arribem a una pista que deixarem i que ens portarà a pujar a un altre cim que es el Puig Dot (1269m). El mes difícil de la cursa ja ha passat, ara pugem però notem a les cames que no hi ha tanta duresa com fa uns km, té unes últimes rampes molt empinades però les fem bé i corononem el Puig Dot. Ara toca baixar per dins d’uns boscos molt drets i molta fulla  a terra, m’atreviria a dir que a molts llocs hi ha mes d’un pam, ens costa perquè genolls i turmells ja van tocats però arribem a baix, per encarar la última part de la cursa.

Pugem la última muntanya que es el Turó del Sitjar (1100m) i arribem a l’avituallament del km34 on ens comenten que això ja ho tenim a la butxaca i això ens anima. Omplim d’aigua i cap a l’arribada que queden 4km. Ens endinsem cap a un altre bosc preciós que gaudim molt i que ja ens porta a les últimes rampes de baixada. L’organització ens ha preparat unes últimes rampes verticals per sinó havíem tingut prou i que ens acaben deixant destrossats.

Entrem a St Pau de Seguries molt contents i satisfets per la gran cursa que hem viscut, creuem la meta i una altre cursa a la saca!!!

Saludem a l’organització i els felicitem per la feina feta. Recuperem forces amb l’entrepà, fem una dutxa i cap a casa satisfets del diumenge que hem viscut.

En definitiva la Colossus de 38km és una cursa exigent que cal fer en un bon estat de forma, ja que és molt dura i tècnica que necessita una certa experiència en curses de muntanya. Si no ho veieu clar, trieu la Ferreus (23km) o Strata (10km). Es tracta se’ns dubte d’una gran cursa que recomanem moltíssim!!!

 

 

Deixa un comentari