Esportistes.cat a la UTMCD Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada 2018

Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada UTMCD 2018

El passat dissabte 21 d’abril vam estar a Prades per córrer la Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada (UTMCD).

Com sempre, a continuació us parlarem de les característiques de la cursa i de la nostra experiència, encara que en aquesta ocasió, per desgràcia, hi haurà dues variants importants sobre la forma habitual en que fem els reportatges. Us recomanem llegir-ho amb atenció, sobretot si vau córrer aquesta cursa. Les dues variants són:

  • Em vaig lesionar al km 26 🙁 En una recta i de forma tonta, encara no sé com, vaig patir una torçada de turmell, vaig notar el craaaaack i vaig saber de seguida que algo s’havia trenacat. Finalment, esquinç i trencament del maleol del peroné. Per aquest motiu, el que cobrim amb aquest reportatge és només els primers 26km i la nostra vivença fins el moment d’abandonar.
  • Hi va haver certa polèmica degut al primer temps de tall. Els organitzadors ja van contemplar que amb els 17km afegits sobre l’any passat, s’incrementava la distància i la duresa de la prova, i van baixar el ritme, aplicant als temps de tall una mitja més lenta. Però no va ser suficient i a més a més es va sumar la forta calor que va arribar de cop justament aquell dia. Tot plegat va deixar fora a alguns corredors que van quedar descontents. El responsable de l’organització, en Joan Carbonell, n’és plenament conscient i per això a final del reportatge, publiquem una entrevista on us explicarà el que va succeïr i com han previst millorar aquests aspectes en edicions posteriors, inclús compensar a corredors afectats!!!

Personalment, molt content amb l’experiència tot i la lesió, espero estar en forma l’any vinent per repetir, i molt content d’escoltar les paraules del Joan, que reconeix l’errada en aquest primer temps de tall, pensa en positiu, pensa en millorar, i inclús compensarà a corredors afectats. En resum, estem segurs que millorant alguna coseta i mantenint les coses bones de la cursa, que són moltes, l’any 2019 ens espera una UTMCD fantàstica i de primera categoria!!!

 

Anàlisi de la cursa de muntanya Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada UTMCD 2018

Localització:

La cursa té la sortida i arribada a la Plaça de l’Esglèsia de Prades. Hi ha possibilitats d’aparcar prop ja que el poble és petit, i aparquis on aparquis estàs relativament prop del punt de sortida.

Horari:

8:30 hores del diumenge 21 d’abril, una bona hora per sortir perque així no s’ha de matinar molt, sobretot tenint en compte que Prades pot quedar fàcilment a gairebé 2 hores de cotxe de gent que vingui de Barcelon, Vallès, etc… i total, no hi ha cap pressa, tenim 24h per fer la cursa!!

Recorregut:

La cursa té una distància de 107km i 4.450m de desnivell positiu acumulat.

En l’edició d’aquest any, s’afegien 17km més que en anteriors edicions, fent que es tracti d’un recorregut força més exigent.

Aquest va ser el recorregut i perfil:

 

Terreny:

Tot el recorregut transcorre per pistes de muntanya i corriols, trepitjant tant sols asfalt al passar per les poblacions, com al sortir i entrar de Prades, tot i que realment es tracta de trams molt curts.

Fins el km26 podem dir que no hi havia ningún tram tècnic, i totes les pistes i corriols eren força fàcils de córrer. El sol, tampoc tenia molta pedra, era un sòl més aviat tou que s’agraeix quan t’esperen tants kilòmetres per endavant.

Paisatges / entorn:

Per desgràcia ens vam quedar en aquest fatídic km26 on ens vam lesionar, però suficient com per poder dir que la UTMCD ens amaga indrets preciosos i paisatges de gran bellesa enmig de grans extensions de natura i muntanya. Llocs poc concorreguts i poblacions molt petites, rústiques, amb un encant espectacular.

Avituallaments:

Ens havien comentat que els avituallaments eren un dels punts febles de la cursa, ja que en alguns d’ells hi havia nomès aigua, però en aquesta ocasió hem pogut veure que s’ha millorat versus edicions anteriors i el mínim és aigua, fruita i barretes, que trobem a tot arreu.

En el nostre cas, només vam poder gaudir de l’avituallament de Prades al finalitzar el primer tram de 13km, molt complert, amb begudes isotòniques, fruita, barretes, etc.. i de l’avituallament de Albarca, on ens vam quedar definitivament.

Així doncs, i jutjant tant sols fins on vam veure, molt bona nota pels avituallaments, tot i que hi ha força distància entre un i altre, però això ja forma part del tipus de cursa i s’anuncia i queda clar des del primer moment.

Destacar també la “bossa de vida” que l’organització s’encarrega de portar fins al punt mig de la cursa i tornar després a Prades. En aquesta bossa cada corredor porta el que vol, des d’aliments, fins a cremes de massatge, vaselina,mitjons o samarretes de recanvi, etc… sense haver de carregar pes en tota la cursa.

Voluntaris:

Durant el transcurs d’aquests 26km ens vam trobar gent molt maca, disposada a ajudar i indicar en tot moment als corredors, i en el meu cas en especial, que vaig patir la lesió, no tinc més que paraules d’agraïment als voluntaris de l’avituallament de Albarca.

Al veure que havia pres mal, em van donar gel per posar al turmell i un Ibuprofè, així com un lloc per sentar-me tranquilament, beguda, etc… Vaja, que em van cuidar força i es van preocupar per mi, i en aquests moments tant fotuts, és algo que realment s’agraeix.

Ambient:

Bon ambient a Prades en el moment de la sortida i en el moment de tornar a passar pel poble, al km13 de cursa, generat sobretot pels organitzadors, corredors i familiars que es troben per la zona. Encara és molt aviat per tal que hi hagi un ambient amb moltíssima gent, i ens vam perdre l’ambient de zones com Vilaplana on estem segurs que era espectacular. A veure si l’any vinent repetim i us ho podem explicar!

Organització:

L’organització, en global, molt bé, tot i aquest primer tall horari massa just, on alguns corredors van quedar desqualificats. Era un tall horari que no va preveure que els 17km afegits a l’inici e la cursa eren molt exigents, i si sumem el calor del dia, va fer que es tractés tot plegat d’un primer tram d’uns 36km super exigents i durs, amb massa poc temps per fer-los.

Abaix podeu llegir l’entrevista que hem fet a l’organització, i veureu com són conscients d’aquest aspecte, i no només han pensat en millorar-ho de cara l’any vinent, sinó també, en compensar als corredors desqualificats.

Apart d’això, organitzar una Ultra Trail implica tenir en compte mil detalls i considerem que tot plegat va estar molt bé. Només podem valorar el que vam veure, però la nostra experiència és de un notable alt pels organitzadors, tant en la recollida de dorsals, facilitant un gran ventall horari i sense cues, com pel que fa el control de material, el marcatge excel·lent amb cintes taronges cada 50m aprox. en tot el recorregut, els avituallaments, la bossa de vida, etc etc etc…

 

Bossa del corredor:

La bossa del corredor comptava amb una sèrie de descomptes, el mapa de la zona, una samarreta tècnica molt xula i uns mitjons també tècnics de gran qualitat, personalitzats amb l’esdeveniment en qüestió. Es tractava de ser finisher per obtenir més coses i aquest cop no va poder ser… esperem l’any vinent!!

Reportatge – Esportistes.cat a la Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada 2018

La cursa era dissabte 21 a Prades i donat que arribar a Prades comportava un parell d’horetes de cotxe i ens esperaben moltes hores de cursa, vam decidir allotjar-nos tota la família i durant tot el cap de setmana al càmping Prades Park.

Val a dir que hi havia preus especials pels corredors, així com dinar i esmorçar també a preus especials i pensats pels qui havíem de córrer, i que el càmping estava genial, de forma que es tracta de molt bona opció si teniu pensat córrer la UTMCD l’any vinent.

Divendres vam anar a recollir el dorsal, ràpid, sense cues, tot perfecte i amb ganes ja de que fos l’endemà per començar a córrer!

En aquest cas, el dorsal portava el xip integrat, un xip que a més a més permetia que familiars i amics poguessin saber online pels controls que anàbem passant. A més a més, portava el perfil de la cursa imprès, cosa que sempre ajuda a saber els desnivells que ens esperen 🙂 i un telèfon d’emergència que ens havien demanant al fer la inscripció.

 

Una de les altres coses que ens van facilitar la ser la “bossa de vida“. Una bossa amb el nostre número de dorsal, on podien posar tot allò que necessitèssim a meitat de recorregut, a Vilaplana. L’organització s’encarregava de fer arribar aquesta bossa a Vilaplana i després tornar-la a portar a Prades, i això ens va permetre alliberar-nos de molt pes a la motxilla. Gràcies a aquesta bossa, la idea era carregar més gels i barretes, canviar els mitjons i samarreta, fer sevir alguna crema de massatge, etc…

Després de preparar la bossa de vida i l’equipació de l’endemà, a dormir i descansar fins dissabte 21 al matí, quan vam arribar a la plaça de Prades (està molt prop del càmping) i encara era molt d’hora. Tot muntat i preparat, i es deixaben caure per allà els primers corredors.

Jo ja m’ho miro ben concentrat!

Mica en mica començava a arribar la gent, i el primer que vam fer va ser passar per la zona on es detectava el xip del dorsal, i on membres de la FEEC realitzaben el control de material obligatori per la cursa.

I després de la revisió de material, tots sota l’arc de sortida, on en Joan Carbonell, director de la cursa, ens va fer un breu briefing amb la informació més important a tenir en compte, i ens avisava que seria un dia molt i molt calurós.

Dit això, a començar a córrer!!!!

En primer lloc, vam passar per uns carrerons del poble i de seguida a trepitjar pista de muntanya i els primers corriols de pujada.

La primera pujada de la cursa, on sumàbem entre els primers 200 i 300m de desnivell positiu, molt asequible, estàbem carregats de força i et deixabes portar pel riu de corredors. Tot i això sabíem que ens quedava tant, que no volíem caure en l’errada de córrer massa. S’havia de dosificar al màxim!!!

Després del km3, una mica de baixada, i kilòmetres en plà i petits desnivells positius i negatius, que fan que fins arribar a Prades, portem acumulats uns 13km força corribles, per escalfar motors, i tinguem el primer avituallament on bebem força líquid isotònic, omplim ampolles d’aigua, i mengem plàtan i taronja. Es un bon avituallament, i tot i que arribem a les 10am del matí ja notem que fa molta calor. Ens esperarà una jornada on estar ben hidratat i portar reserves d’aigua serà imprescindible!!!

Després, a seguir de nou amb una pujada on acumulem uns 200m més de desnivell positiu, per fer una mica de baixada i uns plans situats en alçada on ja podem gaudir de boniques vistes i prats verds i florits.

De cop i volta, cap al km20, una d’aquelles baixades llargues, amb força pendent, que ens fa perdre 400m d’alçada de cop i realment notes que les cames, quàdricep, bessons, treballen d’allò més !!!

Arribem abaix on passem per un rierol preciós, i ja estem a punt d’arribar al segon avituallement, d’Albarca.

Comencem a patir el calor, però ja veiem Albarca, on serà el proper avituallament i podrem carregar d’aigua de nou. De cop, en aquesta recta, encara no entenc que va passar, torçada de turmell brutaaaaaal!!! De la torçada, caiguda a terra. He notat que per dins ha petat, ha fet creck, i sóc plenament conscient que la cursa s’ha acabat per a mi. Un corredor que passa m’ajuda a aixecar-me i s’ofereix a acompanyar-me fins l’avituallament, però li dic que tiri, que tampoc pot fer res, que no perdi temps.

Aconsegueixo arribar caminant fins Albarca, un avituallament super necessari en aquell punt, on podem gaudir d’un poblet rústic, petit i preciós! 

En aquest punt, i com comentava anteriorment, m’ofereixen ràpidament gel i un Ibuprofé, mentre espero que la família em vingui a buscar, ja que tot i els 26km de cursa que he fet, Albarca està tant sols a 7 o 8km de Prades.

S’ha acabat per mi la UTMCD, i em quedo amb una espina clavada que us asseguro que em treuré, i espero que sigui en l’edició de l’any vinent, on estic convençut que estarem davant una grandíssima Ultra Trail!

Entrevista a Joan Carbonell, director de la cursa UTMCD

Aquest any es presentava una edicó de la UTMCD amb 17 kilòmetres afegits respecte edicions anteriors, i que otorgava 5 punts ITRA als finishers.

Ha estat una cursa marcada per moltíssima calor, abandonaments, un polèmic primer tall horari, però al mateix temps, paisatges increibles, un recorregut preciós, bons serveis i avituallaments, bona tasca dels voluntaris, etc… Podríem dir que cal millorar alguns aspectes de cara l’any vinent per tal que sigui una cursa excel·lent en tots els aspectes, i que s’acabi convertint en un referent de forma indubtable! Nomès aquest tall horari i el calor han jugat en contra d’aconseguir aquests objectius.

I de fet, com bé ens comenta en Joan, el calor és un factor extern sobre el qual els organitzadors poc poden fer…

“Bé… hi han coses que no estan a les nostres mans com això de el calor… Fins uns dies abans a Prades havia estat fent fred i alguna nevada feble… i de sobte va venir tota el calor de cop. A Prades a les 9.30 del matí ja podies estar amb màniga curta i Prades és un poble fred.”

– Quina valoració donaries a aquesta edició d’una reformada/amplida UTMCD?

“Un cop posada en pràctica aquesta ampliació de la UTMCD.. crec que tots hem vist (organització i corredors) que s’ha convertit en una ultra de nivell, res a envejar a d’altres en muntanyes més elevades. No hi han grans desnivells seguits, però sí gairebé de forma continua, el que la fa molt dura. A banda, com que els 17kms extres es troben a el primer quart del recorregut, fan que els altres 3 quarts restants els afrontis més cansat, passant a ser més durs. Aquells que han estat Finishers d’aquesta edició, així ens ho han trasmés, que s’ha convertit en una Ultra molt exigent.”

 

– Va haver més gent de la normal que es va quedar fora en el primer tall horari. Això ha aixecat algunes queixes, a què és degut?

“El motiu és que en aquest primer tram és on estaven els nous kms ampliats de la cursa, i tot i que ens vam marcar una mitja més lenta que la del darrer corredor de l’any passat i que es va ampliar 30 minuts el temps  de tall, no va ser suficient, i la mostra és que 16 corredors de la Ultra i un de la Long es van quedar out of race.”

 

– Que els hi diries a tots aquests corredors que han quedat fora i per aquest motiu, estan descontents?

Els hi diem que no vam encertar del tot el temps de tall (amb 15 minuts més s’haguès gairebé solucionat) i que en cap cas desitgem només tenir corredors top que siguin capaços de marcar un ritme fort. Mai ha estat així fins ara i no tenim intenció de que canvii de cara al futur. Vam pendre el risc de fer adaptacions al circuit i haguès calgut un temps de tall més allargat per tal que realment només abandonès a Cornudella de Montsant els qui així ho desitgesin, que també me consta que van ser bastant pel tea de el calor. Tots els afectats rebràn via email les nostres disculpes i una vip card de cara a 2019. Tenim molt clar que les curses no es fan per tal d’eliminar corredors, sinó d’ajudar-los a conseguir el seu repte personal i esportiu, i per tant, donat que en aquest cas no ha estat així, mirarem que els afectats ens donin una altre oportunitat per que poguin gaudir d’aquesta gran cursa.

 

– Què destacaries en positiu sobre la cursa? Al final, hi ha hagut aspectes que han agradat molt als corredors i que cal mantenir de cara properes edicions!

Els 5 punts ITRA estan molt merescuts i els finishers estaven impresionats per la cursa, per la seva duresa, I alhora pel paisatge i els trams de gran bellesa i descoberta de la Costa Daurada. Ha estat un encert afegir la Roca Corbatera (sostre del Priorat) i el Tossal de la Baltasana x 2 (sostre Baix Camp), així com la nova pujada de La Mussara. També descataria que enguany hi havia un alt percentatge de corredors de fora de la provincia de Tarragona, que desconeixien la zona i han quedat impactats. D’altra banda i arrel de les enquestes de satisfacció als corredors, per eguany hem millorat els avituallaments on ja cap d’ells hi ha només aigua com succeïa anteriorment. El mínim és aigua, fruita i barretes. Enguany a Mont-ral el vam tematitzar amb pa amb tomaquet, embutit, truites de patata, a Capafonts a partir de la tarda afegim pizzes, i el de l’Albiol es va millorar donat que era gairebé el primer de la distancia Half.

Normalment el calor d’enguany no és la tònica de l’Abril… defet l’any passat vam tenir aigua-neu, fred i vent…però contra la meteorología, només podem informar i prevenir.

 

– Quines són les teves perspectives de cara a properes edicions de la UTMCD?

De cara a 2019 i donat que enguany hem separat les curses curtes (5k, 12k i 21k) de les llargues (47k, 76k, 107k) i hem fet l’esdeveniment en dos caps de setmana, hem valorat molt positivament fer-ho així, donat que així es pot cuidar més al corredor i treballar de forma més còmode. De cara a l’any vinent estem ja mirant de fer la setmana del Trail de Prades, amb activitats entre els dos caps de setmana; mirarem de no coincidir amb cap esdeveniment de trail a la provincia i, com és de sentit comú, ampliarem el tall horari de Cornduella de Montsant per tal que més ultra runners poguin gaudir d’aquest espectacle esportiu.

Gràcies Joan, enhorabona per tot lo positiu de la cursa d’aquest any, i sort de cara l’any vinent. Estem segur que es tractarà d’una Ultra de primersíssim nivell !!!

Deixa un comentari