Esportistes.cat a la cursa de muntanya Pujada al Ros 2018

Cursa de Muntanya Pujada al Ros 2018

El passat 27 de maig vam repetir la nostra participació a la cursa de muntanya Pujada al Ros que es celebra a Viladecavalls i que aquest any arribava a la seva segona edició.

Una cursa on es viu un gran ambient al poble, relativament curta, apte per a tot tipus de corredor, que inclou curses infantils per la canalla…  en fi, que ho té tot per agradar a tot tipus de corredors!

Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa

Localització:

L’accés a Viladecavalls és ràpid i fàcil amb cotxe. També hi ha accés amb tren des de Barcelona però es triga més d’1 hora.

Hi ha llocs per aparcar sense problemes. Potser caldria alguna indicació més de la situació dels pàrquings (nosaltres vam deixar el cotxe en uns dels carrers d’accés i després vam veure que hi havia lloc al pàrquing gratuït).

Horari:

La cursa comença a les 9. És bona hora donat que es tracta d’un cursa curta. Això si, vam passar caloreta.

Recorregut:

13km amb una mica més de 650 metres de desnivell positiu.

pujada al ros

pujada al ros

Terreny:

Hi ha bastant tros de pista de terra i corriols. Només asfalt a l’inici i el final (sortida i entrada al poble).

A nivell tècnic és un cursa assequible. La pujada al Ros en sí es fa per una pista amb molta pedra solta i molt desnivell, és dura.

En la baixada hi ha certes parts de corriol amb bastant pendent i alguna pedra solta, però en general, no és una cursa massa tècnica i la senyalització dels punts “calents” és excel·lent.

Paisatges / entorn:

Les vistes son bones des de la part superior. A més hi ha corriols per dintre del bosc molt macos. Donat que el poble està a prop de Montserrat, es poden veure unes bones vistes d’aquesta muntanya.

pujada al ros

Avituallaments:

Tenim 3 avituallaments que, donada la distància de la cursa, són més que suficients. El primer aproximadament al km5, el segon més o menys al 10 i el tercer a l’arribada.

Els voluntaris et faciliten l’accés a l’aigua i la isotònica i això fa més ràpid l’avituallament.

 

Voluntaris:

Hi ha voluntaris al llarg de tot el recorregut. I animen molt!

Ambient:

L’ambient és molt bo. Hi ha una speaker comentant i mirant d’animar la gent a ballar i divertir-se. La festa és continua fins acabar tots la cursa i també amb les curses dels petits i en l’entrega de premis.

El poble viu la carrera com una festa grossa.

pujada al ros

Organització:

Hi ha servei de dutxes al costat de l’arribada. El guarda-roba és ràpid i eficient al mateix lloc on està l’avituallament final.

L’avituallament final és complert i abundant, faltaria incloure una cerveseta.

Les classificacions es pengen al costat de meta, de forma ràpida.

En general, un excel·lent pels organitzadors!

 

Bossa del corredor:

La bossa del corredor és apropiada pel preu de la cursa. Inclou samarreta i algun detall més. La samarreta té un bon tallatge (la talla petita em va bé!).

pujada al ros

Reportatge – Esportistes.cat a la cursa de muntanya Pujada al Ros

Ha arribat el dia de la Pujada al Ros així que fem via camí de Viladecavalls una mica més justos de temps del que voldríem. Arribem al poble sobre las 8,30 hores i, per sort, aparquem sense problemes a menys de 5 minuts caminant de la sortida de la cursa.

Pel camí a la sortida, trobem 2 pàrquings amb lloc per aparcar. I ens acostem a l’arc de sortida. Ens podem canviar i passar pel banys sense problemes abans de la sortida. Hi ha una mica d’enrenou per agafar el dorsal i el xip de la cursa, però sense grans problemes.

pujada al ros

Arriba l’hora de sortir i comença la cursa!. Els primers 2 kms serveixen per escalfar les cames amb trams sense massa complicació. Inicialment pels carrers del poble i després per camps que només tenen la complicació de no ficar malament el peu donat que no son terrenys regulars.

pujada al ros

Al km2 comença la part bona, la pujada!. Ens anem situant a un ritme còmode i comencem a pujar. Després d’unes bones pujades ens trobem amb el primer avituallament. Els voluntaris tenen a la mà els gots plens d’aigua i de isotònica per donar-la als corredors i evitar parades i aglomeracions. Un bon punt en una cursa curta!

El camí fins ara ha estat bàsicament de corriols i pista sense massa complicacions tècniques.

pujada al ros

Després de beure, continuem la pujada que es va fent més empinada. I arribem a la part més complicada de la cursa: la Pujada al Ros. Es tracta d’una pujada per pista però plena de pedres. No és una pujada excessivament tècnica però té la seva “miga” i es prova la força de les cames que ja porten una bona estona pujant.

pujada al ros

A més del tros de pista amb pedres soltes, ens trobem amb una bona quantitat de corriols bons per córrer, tot recorrent el bosc.

pujada al ros

Després d’arribar al punt més alt de la cursa (aproximadament al km7) comença una baixada molt bona per córrer. Es desenvolupa per corriols sense massa dificultat tècnica que permeten apretar la velocitat. Els punts més complicats estan ben senyalitzats pels organitzadors i això ajudar a evitar sorpreses. Menys algun petit tros de pujada, el camí fins a la meta és de baixada corrible.

Finalment, tornem a trobar el poble i rematem la cursa amb uns últims metres pels carrers del poble amb gent animant i bon ambient a la meta.

Ens trobem amb un bon avituallament final (menjar i begudes isotòniques a més de coca cola i altres refrescos). Només ens va faltar la cervesa! A l’arribada també recollim la bossa del corredor just al costat de l’avituallament on també tenien el guarda-roba. Les noies que estaven allà van ser molt amables en tot moment!

pujada al ros

El resultat: una bona cursa, ràpida i entretinguda, amb molts corriols entre el bosc que sempre s’agraeixen.

La part més difícil: la Pujada al Ros amb el tros de pista que està una mica exposat i on vam passar calor.

Un punt molt positiu és que tot l’ambient es va mantenir fins a l’arribada de l’últim corredor. Després d’una estona (potser una mica llarga), es van fer les curses dels petits que també van ser una festa i on vam poder gaudir dels nens i nenes esforçant-se per arribar a la meta, amb imatges que ens van emocionar i que ens recorden que aquest esport es per tothom!

pujada al ros

pujada al ros

Ens ho vam passar molt bé i, finalment i de forma inesperada, vaig fer el meu primer podi (Primera de Categoria 1979-1988).

pujada al ros

Punts de millora per pròximes edicions: fer el dorsal més petit (hi va haver una mica de conya amb la “sabana” que ens van donar… que era una mica incòmoda per córrer) i incloure la cervesa a l’avituallament final.

En general molt bé, una bona cursa!!! És una bona opció per la gent que comença donat que és una cursa curta i no massa tècnica.

pujada al ros

Deixa un comentari