Ultra Cerdanya 2017
El passat 3 de juny vam estar presents a la cursa de muntanya Ultra Cerdanya 2017, en la modalitat Marató, que ens portava per un recorregut espectacular des de Bellver de Cerdanya a Puigcerdà.
A continuació us fem un resum dels elements més importants a tenir en compte en una cursa de muntanya, i després podreu llegir també un petit reportatge de la nostra experiència a la cursa.
Abans de tot us anticipem que la cursa és realment ESPECTACULAR. Paisatges incomparables que fan gaudir cada minut, cada kilòmetre de la cursa. Diríem que es una cursa de muntanya imprescindible, que tard o d’hora heu de fer!!!
Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa
Localització:
En aquest cas, a diferència de moltes altres curses de muntanya, el recorregut no és circular sinó que és lineal. Això implica que el punt de partida és diferent al d’arribada, per la qual cosa la logística ha d’estar ben estudiada.
I per suposat, ho estava, ja que hi havia autobusos que portaven els corredors des de Puigcerdà cap a Bellver de Cerdanya, població on tindria lloc el tret de sortida!
Hi havia bons accessos al aparcament, prop de la sortida del bus, de forma que tot perfecte per començar, tant pels corredors que agafaven bus com pels que anaven pel seu compte a Bellver on tampoc hi havia cap tipus de problema per aparcar ben prop del punt neuràlgic on començava la cursa.
Horari:
L’horari és ideal.
Començar més aviat seria possiblement un inconvenient sobretot per als corredors que venen de més lluny i que començar a les 8h ja els suposa una important matinada.
Començar més tard no tindria cap sentit, ja que es tracta de curses molt llargues i de moltes hores, i a més a més, els primers 12km són pràcticament tot en pujada, molt dura fins arribar a cota 2.450m, i per tant, sempre és millor començar sense que el sol escalfi gaire per tal de no desgastar-se més del compte al començament.
Recorregut:
La Ultra Cerdanya es presenta en tres modalitats diferents, que la fan apte per a tot tipus de corredors de muntanya, des dels més principiants fins als més professionals i resistents:
Ultra: 85km i 5.000m desnivell positiu
Marató: 52km i 2.500m desnivell positiu
Trail: 15km i 500m desnivell positiu
Nosaltres, en aquesta edició, hem estat presents en la modalitat de Marató, que és sobre la que us parlem tota l’estona en aquest reportatge. Aquest any, degut a inclemències meteorològiques, es va haver de retallar una de les pujades i finalment va quedar en uns 38km.
Terreny:
Tot muntanya, terra, pedres, vaja, un terreny típic d’alta muntanya, amb trams de pista, trams de corriols i trepitjant asfalt tant sols en aquells petits trams del recorregut en què passàvem per alguns dels poblets de la zona.
Pràcticament podem dir que no hi ha trams tècnics, però si que hi ha trams durs, molt durs, amb llarguíssimes pujades amb força desnivell, com la que vam trobar tant sols sortir de Meranges.
Paisatges / entorn:
L’alta muntanya mai et deixa de sorprendre. Es igual les vegades que hagis gaudit d’aquest tipus d’entorns… és realment emocionant, impactant.
A destacar…TOT!!! les vistes son indescriptibles, l’estany de Malniu, l’aire pur, l’olor a muntanya, els prats verds, immensos, els cims. INCREIBLE! 😉
Podríem escriure una pàgina sencera de qualificatius sobre el paisatge i entorn, però tal i com diuen, més val una imatge que mil paraules, així que jutgeu vosaltres mateixos a través de les imatges que us ensenyem en aquest reportatge. Creiem que no fa falta dir res més.
Avituallaments:
Tot i la duresa de la prova, parlem de 8 avituallaments, de forma que podem dir que són més que suficients, i sobretot tenint en compte que eren força complerts.
De fet, poques vegades ens hem trobat amb tanta varietat de sòlids en una cursa, ja que hi havia fruits secs, entrepà Nutela, entrepà salat, fruita, pasta, caldo, dolços sense gluten i barretes, tot això per menjar, apart dels líquids i cafè!
Ahh i destaquem també la pizza en un dels últims avituallaments… Mmmmmmm… només podem dir…impressionant!!!!
Voluntaris:
Un 10 per el Voluntaris!!!!
Molt atents, implicats el 100% ajudant als corredors en tot el que necessitaven. Orientant-los i animant-los!
També es trobava protecció civil i els diferents forces i cossos de seguretat que els vam trobar durant el recorregut.
Ambient:
Tot i que el dia estava una mica tapat (i va acabar plovent), i inclús el speaker es va lesionar (això ja és mala sort!) és una d’aquelles curses en què l’ambient es respira, es palma, es sent i es viu, més enllà del que es pugui organitzar.
Apart d’aquestes sensacions, l’ambient era realment fantàstic, sobretot al passar per poblets, a la sortida a Bellver, i com no, a l’arribada a Puigcerdà. La gent que ens vàrem creuar ens animaven molt i sobretot, vam percebre un respecte al corredor molt gran. (s’apartaven, ajudaven si era necessari, etc…)
Un ambient se’ns dubte a l’alçada de la cursa i amb animació a l’arribada!
Organització:
En general l’organització és un 10.
Som conscients del que costa organitzar un esdeveniment d’aquest tipus, amb l’afegit dels busos i la logística que comentàvem anteriorment.
Com dèiem, avituallaments excel·lents, tres tipus de curses, també hi havia curses infantils, serveis de bus, entrega de dorsals perfecte, sense aglomeracions, puntualitat en tots els aspectes.
Possibilitat de fer servir les dutxes al Poliesportiu, inclús van ser capaços de no deixar-se vèncer per la pluja i van moure l’últim avituallament (el de l’arribada) a l’interior d’un edifici, impedint així que tot es mullés i fent que els corredors poguéssim gaudir de l’avituallament final tot i la pluja i de dos massatgistes!!
Ahh i apart dels briefings abans de començar, hi havia un programa per als acompanyants amb indicacions de quan es calculava que passessin corredors per cada poble on podien accedir amb cotxe, tenien ampolla de cava si dinaven a determinats restaurants, etc… Tot pensat i calculat!
Pel que fa la senyalització, un dels altres elements indispensables i importants a tenir en compte en qualsevol cursa, molt bona! Amb cintes vermelles molt seguides i els de la modalitat Ultra una banderola taronja.
Un excel·lent pels organitzadors!!
Bossa del corredor:
Samarreta tècnica, beguda isotònica, brou, espetec, barreta energètica, gel i informació de la cursa i dels patrocinadors. Què més es pot demanar en una bossa del corredor??
Perfecte també!!
Abans d’entrar en la part final del reportatge, creiem que val la pena que veieu aquests vídeos que han penjat els organitzadors al seu site, perquè encara més, us feu una idea del que és la Ultra Cerdanya. ESPECTACULAR!!!!!!
DRON:
Reportatge – Esportistes.cat a la Ultra Cerdanya 2017
Tenint en compte, com dèiem abans, que el recorregut era lineal, vam decidir deixar el cotxe a Puigcerdà, lloc d’arribada, per tal de poder marxar tranquil·lament cap a casa un cop finalitzada la cursa.
A les 6:30 sortia el bus que ens portaria fins a Bellver de Cerdanya, amb temps de sobres de començar la cursa a les 8h del matí, de forma que a les 6am ja estàvem a Puigcerdà, aparcats ben prop de la Plaça Barcelona on ens esperava el bus.
També es trobava un membre de l’organització, l’Enric, molt amable anotant els participants que arribaven i informant dels canvis que van haver a conseqüència de les fortes pluges d’un dia abans.
L’ambient ja començava a ser especial en aquest moment, en què puges al bus amb la resta de corredors i tot i que encara queda més d’una hora per començar a córrer, ja estàvem impacients veient el despertar del dia entre les muntanyes de la Cerdanya. Era una garantia total de què la cursa seria especial (tot i que sabíem que el temps, per desgràcia, no ens acompanyaria del tot en aquesta edició).
Després de recollir els dorsals, comença la cursa!
Anem tranquils, sabem que la cursa és llarga i dura, i avui més que mai hem vingut a gaudir dels paisatges i de la muntanya. Tampoc tenia molt de sentit apretar gaire només començar, ja que després d’un quilòmetre ideal per escalfar motors, en plà i desnivell negatiu, comença la pujada.
I quina pujada!!! Ni més ni menys que uns 11km seguits, en pujada, que ens portaran des dels 1000m d’altitud fins als 2.450m!!! Per sort, més o menys a la meitat de la pujada ens trobem el primer avituallament de la cursa, super complert, ideal per carregar piles i continuar l’ascens fins al punt més alt de la cursa.
Després d’una de les pujades més fortes que hem fet mai, toca la baixada. Baixem uns 1000m de desnivell negatiu en tant sols uns 6km aproximadament. S’agraeix moltíssim la baixada, tot i que és forta i les cames han de treballar dur. Durant el trajecte de baixada, dos avituallaments més, el segon d’ells a Meranges.
I l’avituallament de Meranges resulta ser el més complert de tots, i no per casualitat, ja que ens avisen que ens espera una pujada…dura dura dura!
Efectivament, una pujada llarga i amb molt pendent (uns 800m de desnivell positiu en poc més de 3km) que ens porta fins al Refugi de Malniu on ens espera un nou avituallament.
Ara toca gaudir més que mai del paisatge, la muntanya, el llac… Tot un entorn espectacular, i més encara sabent que ja hem fet la part dura de la cursa. A partir d’ara pràcticament tot és baixada, i passant per indrets con Guils i Fontanera. Un autèntic plaer per la vista, i per córrer.
El temps no és el millor, comença a ploure de nou arribant a Puigcerdà, però ben pensat, gairebé millor que no ens hagi fet molt de sol molta calor, perquè sinó de ben segur que haguéssim patir molt més.
Per fi, arribem a Puigcerdà. L’ambient és sensacional tot i la pluja però els organitzadors han pensat en tot i han portat l’últim avituallament sota cobert per tal que poguem gaudir ni més ni menys que…. d’una boníssima fideuà (i amb all i oli pels més atrevits xD) fruita, beguda fresqueta, iogurts artesans de Llívia, tot una delícia !!!!
Finalment, hem aprofitat els serveis que l’organització posava a disposició de tots els corredors i ens hem desplaçat al Poliesportiu a fer-nos una més que merescuda dutxa!
