TAGA 2.040 EVO 2018
El passat 16 de setembre de 2018 vam estar presents, un any més, a la cursa de muntanya Taga 2.040 EVO.
A continuació podeu llegir informació de la cursa, així com el nostre reportatge, i entendreu perquè es tracta d’una cursa super recomenable que no us podeu perdre, tant pel seu recorregut com pels espectaculars paisatges i entorn.
Anàlisi de la cursa TAGA 2.040 EVO 2018
Localització:
Les dues modalitats de cursa tenen com a punt de sortida i arribada el poble de Sant Joan de les Abadesses, un petit poblet situat entre muntanyes a 10km de Ripoll.
La zona de sortida/arribada està situada al Passeig del Comte Guifré, a la zona més cèntrica del poble. En aquest mateix punt és on podem recollir el dorsal i la bossa del corredor.
Per aparcar l’organització ens recomana un parell de zones, la primera just entrant al poble, on hi ha un petit aparcament ideal per autocaravanes i furgonetes, i la segona al costat del Pavelló Poliesportiu, on hi ha molts carrers amb espai suficient per aparcar tots els participants. Les dues zones queden a menys de 5 minuts del punt de sortida.
Al mateix Pavelló tenim el servei de dutxes, per tots aquells que es vulguin dutxar en acabar la cursa.
Just a la zona de sortida tenim disponibles els lavabos del Teatre del Centre Catòlic.
Horari:
Tant la cursa llarga com la curta es disputen el mateix Diumenge 16 de Setembre del 2018, l’hora de sortida de les dues modalitats és la mateixa:
- Cursa Llarga de 28km: 9:00h
- Cursa Curta de 15km: 9:00h
És una bona hora de sortida per no haver de matinar excessivament, i tenint en compte les dates i la zona, tampoc és necessari sortir més aviat per evitar la possible calor.
Recorregut:
Les distàncies i desnivells dels diferents recorreguts són les següents:
- Cursa Llarga: 28km i +2.000m
- Cursa Curta: 15km i +900m
En el meu cas he fet la cursa llarga, així que la crònica fa referència a aquest recorregut, tot i que la curta comparteix bona part del traçat.
El recorregut és espectacular! Per una part per les vistes que tenim des de la carena entre el Puig d’Estela i el Taga, a una alçada d’uns 2.000m, i per altra banda pels corriolets per on passem, sobretot els de baixada.
A més a més, en aquesta edició ha coincidit que hi havia bastanta boira a la part baixa, i un cop hem començat a pujar i l’hem deixat a sota, el paisatge era immillorable.
Vistes des de la zona més alta amb un bon mar de boira
El recorregut consisteix bàsicament amb una primera pujada molt forta d’uns 8km i 1.200 metres de desnivell, que ens porta des del centre del poble fins al Puig d’Estela, a 2.013m. Des d’aquí resseguim tota la carena fins la pujadeta final al Taga, punt més alt de la cursa a 2.040m. En total uns 4km a uns 2.000 metres d’alçada i amb unes vistes genials 360º.
Un cop al Taga descendim ràpidament fins al Coll de Jou per tornar a pujar una mica fins al Puig de Sant Amand, cap al km 15. A partir d’aquí només ens queda una llarga baixada de 13km i uns 1.000m de desnivell, principalment per corriols molt ràpids i divertits per dins el bosc. Durant tot aquest últim descens només trobem un parell de pujadetes suaus i no massa llargues.
Pel que fa a la modalitat Curta, fins a la Collada de Can Camps (km 5,5) comparteix el recorregut amb la Llarga. En aquest punt, coincidint amb el primer avituallament i just abans de la pujada més dura cap al Puig d’Estela, el track es desvia per anar a trobar directament el camí de tornada cap al poble. D’aquesta manera els participants de la cursa curta eviten els pendents més pronunciats fins als cims més alts, però per altra banda no poden gaudir de l’espectacular panoràmica que tenim des de la carena.
A continuació podeu veure els recorreguts i gràfics de desnivell dels dos recorreguts:
El marcatge del recorregut està fet amb cintes vermelles i amb banderetes clavades a terra a la zona més alta, on no hi ha arbres per penjar les cintes. Tota la cursa està molt ben indicada, i tenint en compte que no trobem masses desviaments i que el recorregut és bastant obvi, no tenim cap problema per anar seguint el camí correcte.
Per últim, per fer el seguiment dels participants, tots portem un xip de Cronotime enganxat al canell amb una cinta. D’aquesta manera es pot fer el seguiment en temps real, i des del punt de sortida/arribada podem veure per quins controls ha passat cada participant a través d’una pantalla que ha col·locat l’organització.
Terreny:
Pel que fa al terreny que trepitgem, només trobem asfalt durant els 700 metres que fem per dins el poble, a l’inici i final de la cursa. La resta del recorregut transcorre tot per corriols estrets i boscosos, a excepció de la zona més alta, on desapareixen els arbres i seguim el caminet que es dibuixa entre l’herba de la carena.
Resseguint la carena entre el Puig d’Estela i el Taga
És un terreny que ens permet córrer bastant, a excepció de la forta pujada des de la Collada de Can Camps fins al Puig d’Estela, on superem un desnivell d’uns 750m amb poc més de 2,5km. Tot i així, el terreny una mica humit però ben compactat ens permet anar pujant sense masses complicacions.
També destaco els corriols de baixada que trobem a partir del Puig de Sant Amand, que ens permeten baixar a tota velocitat fent ziga-zagues per dins del bosc.
Paisatges / entorn:
De bon matí ens hem trobat amb molta boira a la zona més baixa, la qual no ens permetia veure els cims per on passaríem durant el recorregut. Però poc després de passar el primer avituallament de la Collada de Can Camps ja hem deixat la boira per sota nostra i ens hem trobat amb un dia esplèndid i un enorme mar de boires sota nostre.
A partir d’aquest punt les vistes van millorant a mesura que anem sumant desnivell, fins a superar els 2.000 metres d’alçada al Puig d’Estela. Des d’aquí i fins el cim del Taga podrem gaudir d’unes vistes espectaculars 360º mentre fem tota la carena.
Foto d’algun dels fotògrafs amb les companyes de ruta que hem trobat per la carena
A part de les vistes de la zona més alta també destacaria els caminets boscosos per on anem passant, molt ben buscats i molt divertits per poder córrer ràpid.
Avituallaments:
Durant el recorregut trobem fins a 5 avituallaments molt ben distribuïts als quilòmetres 5,5 / 8 / 13,6 / 18 i 21, a més a més del gran avituallament final a la zona d’arribada.
Tots els avituallaments són molt complets, ens ofereixen aigua, isotònica, coca-cola, fruits secs, fruita, meló acabat de tallar i fins i tot mores a Can Camps, que segurament els voluntaris més joves han recollit mentre esperaven als primers corredors.
Un cop passada la línia de meta, trobem l’últim avituallament, que a part del que donaven a la resta també ens ofereixen una hamburguesa acabada de fer, cerveses artesanes i coca de postres.
Avituallament final amb hamburgueses, coca i cerveses artesanes
En aquest cas només he agafat el cinturó amb un parell de bidonets amb aigua i isotònica, amb la idea de poder-me saltar algun avituallament. Realment no caldria portar res a sobre, ja que amb els avituallaments que anem trobant és més que suficient.
Voluntaris:
Hi ha un gran nombre de voluntaris durant tota la prova.
De bon matí ja trobem força gent organitzant la zona de sortida, repartint dorsals, bosses del corredor i xips.
Durant la cursa també trobem bastants voluntaris repartits entre els avituallaments i els controls, i també uns quants fotògrafs.
Voluntaris de totes les edats per donar un servei excel·lent a tots els avituallaments
Finalment, a la zona d’arribada també trobem molta gent, alguns fent les hamburgueses, d’altres servint cerveses artesanes, els fisios fent massatges sense parar,…
Ambient:
L’ambient ha estat boníssim durant tota la prova. Els aproximadament 350 participants entre les dues distàncies, junt amb tots els acompanyants i voluntaris, ha fet que es visqués un molt bon ambient, sobretot a la zona del poble, però també als diferents avituallaments i durant el recorregut, on no hem parat de trobar gent animant als corredors.
Molt bon ambient durant tota la prova
Organització:
La recollida de dorsal, bossa del corredor i xip es fa al centre del poble, concretament al Passeig del Comte Guifré, mateix lloc de sortida/arribada. Es pot recollir el Dissabte a la tarda o el mateix Diumenge al matí.
Es nota que és la 19a edició, ja que l’organització és de 10! Tot va molt fluid, sense haver d’esperar gens ni pel dorsal/xip ni per la bossa del corredor, l’hora de sortida també és molt puntual.
La zona d’aparcament, tot i no estar especialment habilitada per la cursa, és suficient per poder aparcar tots els participants i es troba situada bastant a prop del punt de sortida, i al costat mateix del poliesportiu, on també trobem les dutxes.
El marcatge del recorregut i els avituallaments també és perfecte.
En acabar la cursa també trobem la zona molt ben preparada, amb un bon avituallament final, servei de massatges, i fins i tot pantalla per veure la classificació en directe.
Servei de massatges per tots els participants a la zona d’arribada
L’entrega de premis no es fa fins les 14:15, ja que esperen que hagin arribat gairebé tots els participants. L’espera potser es fa una mica llarga pels guanyadors, però el bon ambient que hi ha, acompanyat dels serveis que tenim a l’arribada i el bon temps que fa al migdia, fa que sigui ben agradable fer passar l’estona.
Pel que fa als premis, hi ha una gran quantitat de trofeus i medalles per tots els guanyadors de les diferents categories, junt amb cerveses artesanes i caixes de galetes Birba.
Trofeus pels guanyadors/es
En resum, una organització perfecta per aquesta 19a edició de la Taga 2040 EVO!
Bossa del corredor:
A la bossa del corredor trobem el dorsal, un gel de massatge OXD, beguda energètica Felectomin, una gorra, unes tires de pollastre Kubdu, un mini assortit de galetes Birba, una mostra de mermelada La Fageda, un fuet de la casa Espetec i la samarreta tècnica personalitzada per la cursa.
A més a més, si participaves al sorteig d’unes bambes de córrer que feia Camp Base, junt amb la bossa del corredor també ens donen una motxilla de tires.
Per últim, a la mateixa zona de sortida ens donen el xip de cronotime per lligar-nos al canell, d’aquesta manera es pot fer el seguiment en directe de tots els participants.
Bossa del corredor amb samarreta personalitzada inclosa
Reportatge – Esportistes.cat a la cursa de muntanya TAGA 2.040 EVO 2018
Poc abans de les 7 del matí ja surto de casa per anar cap a Sant Joan de les Abadesses, amb la idea de ser allà poc més tard de les 8 i així tenir temps de sobres fins l’hora de la sortida, que és a les 9 en punt.
Avui toca fer una bona volteta passant pel Taga, un cim que fa molt temps que tinc pendent, ja que sempre he passat de llarg la zona i mai he trobat el moment per pujar-hi.
Cap a les 8 arribo a Sant Joan, passo de llarg el centre del poble, on ja està tot preparat i ben senyalitzat i em dirigeixo al poliesportiu, on aparco sense cap problema. Vaig cap a la zona de sortida a recollir el dorsal i la bossa del corredor, tot està molt ben organitzat i amb pocs minuts ja tinc el dorsal, el xip que haurem de portar lligat al canell i la bossa del corredor.
Zona de sortida molt ben organitzada i ambientada
Avui hi ha molta boira enganxada al fons de la vall, però la previsió del temps és bona i suposem que a la que marxi la boira farà bon dia. Com que tampoc fa massa fred la majoria de corredors sortim directament amb màniga curta.
Torno al cotxe a deixar les coses i acabar-me de preparar, avui només agafo el cinturó per portar el mòbil, un parell de bidonets petits amb aigua i un gel per si fallen les forces.
Ja preparat vaig cap a la zona de sortida, on està ben ple de gent, entre corredors, acompanyants i curiosos del poble que han vingut a donar ànims. Poc abans de les 9 l’speaker va avisant perquè tothom es vagi preparant i dóna algunes indicacions per la cursa.
A les 9 ben puntuals i acompanyats per música de fons, comença la cursa!
Sortida conjunta de les dues curses des del centre del poble
Per començar fem uns 700 metres per carrers del poble, creuant el pont per sobre el riu Ter i després començant a pujar poc a poc. Aquí per avançar algunes posicions i així evitar taps a la que agafem caminet estret.
Creuant el riu Ter amb un cel ben tapat
Un cop sortim del poble fem 1 km per camí ample que permet córrer ràpid i així separar una mica els corredors, i ben aviat ja ens posem per caminet més estret i bastant boscós per anar tirant cap amunt.
Vaig pujant a bon ritme per dins el bosc en direcció a Can Camps, és una pujada constant però que em permet anar ràpid i entrar en calor.
Al km 5,5 arribem a Can Camps, on trobem el primer avituallament i on els que fan la curta ja es desvien. Pels de la llarga aquí comença la part divertida…
Menjo alguna cosa ràpid i començo a tirar cap amunt entre boscos i pendents d’herba molt pronunciades, amb 2,5km hem de fer uns 750m de desnivell! Així que amb calma vaig pujant direcció al Puig d’Estela. A mitja pujada sobrepassem el mar de boira que cobreix el fons de la vall i ens trobem amb un paisatge espectacular i un sol radiant. En aquest últim tram de pujada passo a algun corredor que ha forçat massa i ha hagut de parar o afluixar una mica. Jo aconsellaria guardar forces, ja que un cop a dalt encara ens queden uns 20 quilòmetres de cursa…
Dures pendents arribant al Puig d’Estela
Cap al km 8 arribo al Puig d’Estela, a 2.013m, on també hi ha un petit avituallament. A partir d’aquí ens esperen uns 4km resseguint la carena fins al Taga, la primera meitat tendeix a baixar bastant suau i em permet recuperar-me de la pujada i tornar a agafar ritme tot gaudint de la panoràmica espectacular cap a totes direccions. La segona meitat torna a pujar fins arribar al cim del Taga a 2.040m. Accelero una mica el ritme a l’última pujada per avançar algun corredor i faig la volta a la gran creu del cim, que està rodejada de gent animant-nos.
Encarant la baixada just després de passar pel sostre de la cursa, el Taga a 2.040m
Un cop passat el punt més alt de la cursa, ens toca baixar fins al Coll de Jou, 400 metres de fort desnivell per la cara Sud del Taga. Intento anar el més ràpid possible vigilant on poso els peus per evitar una torçada de turmell… Amb poca estona arribo el coll, on hi ha un altre avituallament. Omplo un bidonet, menjo una mica de meló ben fresc i encaro la següent pujada fins al Puig de Sant Armand. És un caminet de nou per dins el bosc de poc més d’1 km.
Baixada del Taga al Coll de Jou
Arribats a dalt, cap al km 15, ens espera una llarga baixada de tornada a St. Joan. Són gairebé 7km i 1.000m de corriol per dins el bosc, molt divertit i amb un terreny una mica humit que em permet baixar tan ràpid com poden les cames. A mitja baixada trobem un altre avituallament i no em puc resistir a agafar una mica més de meló per seguir baixant fins al km 22, on trobem l’última pujada d’uns +150m abans d’encarar el tram final cap al poble. Faig un últim esforç per avançar un parell de corredors més i em llenço avall pels 4km de baixada finals, només amb algun petit repetjó de tant en tant.
Entro de nou al poble pels mateixos quatre carrerons que hem fet a la sortida tornant a creuar el riu pel mateix pont, i amb els ànims de tota la gent que volta pel poble creuo la línia de meta amb un temps de 3h 39min.
Just passat l’arc de meta trobem el gran avituallament final, provo una cervesa artesana i vaig a buscar la merescuda hamburguesa. Miro també la classificació que va apareixent a la pantalla que ha col·locat l’organització, finalment he quedat a la posició 36 dels aproximadament 250 inscrits que hi havia, molt content i havent difrutat d’un recorregut espectacular i molt divertit!
Creuant la línia de meta i recuperació post cursa
Passo l’estona per aquí la plaça fent temps per l’entrega de premis, estiro una mica, xerro amb alguns corredors que hem coincidit durant la cursa i menjo alguna cosa més. També hi ha servei de fisio, però en aquest moment hi ha força participants esperant, així que aprofito per anar a dutxar-me al poliesportiu.
Passades les dues es fa l’entrega de premis, on es reparteixen una bona quantitat de medalles i trofeus entre tots els guanyadors de les diferents categories.
Alguns dels premiats de les diferents categories
Amb poques paraules… una cursa amb organització de 10! I un recorregut molt ben buscat amb unes vistes impressionants. Totalment recomanable per a tots els fanàtics de la muntanya i de les bones pendents!
