ROMANIC EXTREM 2018
El passat 8 d’abril de 2018 vam estar presents a la cursa de muntanya Romànic Extrem.
Ens havien parlat molt bé d’aquesta cursa, i tot i que feia dies que anunciaben moltes tormentes i pluges torrencials, vam decidir que no ens la podíem perdre, i allà vam estar.
I vam encertar, ja que tot i el mal temps i la pluja, us podem afirmar que es tracta d’una grandíssima cursa de muntanya que no us podeu perdre, i us la recomanem moltíssim!
Anàlisi de la cursa de muntanya ROMANIC EXTREM
Localització
Vall de Bianya ( La Garrotxa) Hostal Nou de Bianya. A tocar del Parc Natural de la Zona Volcànica.
Horari
Diumenge 8 d’Abril, 2 horaris diferents per les dues curses:
- Marató: 08.00h
- Mitja marató: 9.00h
Recorregut
La cursa presenta dues modalitats diferents:
- Marató: 42km ( 2458+)
- Mitja marató: 23,5km (1215+)
Terreny
Pre-Pirenaic a tocar del Parc Natural de la Zona Volcànica. Petites i grans valls combinat amb boscos i multitud de corriols.
Avituallament
La cursa consta de 7 avituallaments, més el de l’arribada. Molt ben distribuïts i complerts. Tots són líquids i sòlids i no hi falta de res: aigua, Coca-Cola, isotònic, fruita, barretes energètiques, xocolata, formatge i molt bon rotllo de part de tots els voluntaris que tindrem al llarg de tots els avituallaments.
Voluntaris
Molt bona feina per part de tots els voluntaris, en un dia molt complicat per les condicions meteorològiques, estan al peu del canó aguantant estoicament la pluja que va caient. Volem agraïr la seva presència animant i facilitant la feina a tots els corredors. Com sempre diem els voluntaris són bàsics per fer una cursa d’alt nivell i ells amb els seus ànims i la seva feina fan que el nivell de la cursa pugi, enhorabona per la feina feta, poden estar contents del resultat.
Ambient
L’ambient de la cursa queda una mica condicionat per les condicions meteorològiques. Agraïr molt a tots els valents que ens animen al llarg de tot el recorregut destacant el seu pas per Sant Miquel del Mont on vam trobar una claca molt sorollosa i que ens va animar molt, va ser un plaer passar per aquest punt on ens vam venir amunt i ens va donar una gran injecció de moral. Que grans que son les curses de muntanya on podem trobar aquests ambients tan meravellosos que ens fan trempar tant.
Organització
Que podem dir de l’organització. Doncs que tenen una cursa molt ben muntada amb un recorregut espectacular que ens va fer gaudir molt. Felicitar-los per l’encintatge del recorregut ja que en cap moment vam tenir la sensació d’haver-nos perdut i en un clima advers encara s’agraeix mes la seva feina. També felicitar a l’organització per la bossa del corredor que sense cap mena de dubte es de 10, una bossa amb multitud de regals pel corredor que fa que sigui immillorable, us volem felicitar especialment, de les millors que hem trobat.
Bossa del Corredor
Samarreta commemorativa de la cursa, una bossa porta bambes, una cinta pel coll per portar les claus, una mostra de patata arrebossada d’Olot, 1 iogurt de la Fageda, 1 fuet Ramon Ventulà, 1 caldo de verdures Aneto, 1 break de llet sencera Ato, 1 pot de melmelada de raïm negre i ametlles de Can Bech, 1 poma, 2 sobres de Tang de fresa i llimona, 1 xocolatina casa Torras, 1 sobre electrolits de Power Bar, diferents flyers de curses, oli de massatge de la casa Exceltic Sport, 1 flyer de la Granja Mas La Coromina i un grapat de caramels de la Caixa, i 1 ampolla d’aigua Sant Aniol. EXCEL·LENT!!!
Reportatge – Esportistes.cat a la ROMANIC EXTREM 2018
Arribem aviat a la Vall de Bianya, allà les 7, agafem el dorsal i no tardem gens a recollir-lo, l’organització ja ens avisa que pot ser un dia meteorològicament complicat.
Anem al cotxe, ens canviem i ens posem la roba de batalla, agafem la motxilla i decidim agafar el Gore ( gran encert) ja que hi ha unes boires amenaçadores. Ens dona temps a fer un cafè i al bar ens trobem un avi i li preguntem com veu el temps (que millor que una persona gran perquè ens doni el seu parer). Diu que si vaig molt ràpid no em mullaré però que sinó quedaré xop… al final van caure uns 70L/m2 de no res…
Anem cap a la sortida i el David Darné ( director de la cursa) ens dóna 4 explicacions i consells i ja està tot apunt.
A les 8h en punt prenem la sortida per un camí molt corrible i que ens porta als 1ers corriols de pujada cap a Sant Miquel del Mont .
La pujada és una mica dura però anem fent forts i bé. Arribant a Sant Miquel del Mont ja comença a ploure i ja tenim boira, cosa que ja tindrem tota la cursa. Encara no som a dalt però comencem a sentir molt soroll i ambient, calla que això s’anima. Mai millor dit, arribem i veiem un gran ambient amb gent amb sirenes, esquelles, una carraca i cridant molt, rebuda espectacular per rebre tots els corredors i arribar al 1er avituallament.
Sortim carregats d’adrenalina direcció al Ventolà i ni ens adonem que està plovent un bon xàfec. Baixada tècnica i ja pujant al Ventolà decidim posar-nos el Gore, que ja no ens traurem en tota la cursa, la pujada no és difícil i arribem al 2on avituallament. Baixada tècnica i primeres relliscades direcció a Sant Martí de Capsec, la cosa és complica una mica, però encara és pot córrer amb seguretat. Arribem a Sant Martí de Capsec i trobem una església romànica espectacular, passem pel costat del cementiri i arribem al 3er avituallament, ens hidratem i continuem, anem bé i amb bones sensacions.
Comença la pujada a Puig de la Cau i aquí ja si trobem les 1eres inclinacions ben dures i exigents i que ens costen, però encara anem bé de forces i passem amb relativa facilitat. Baixada bastant llarga cap a Can Planes i a continuació la pujada al Montpetit, aquesta pujada ja no és cap broma, la cosa tira amunt i molt de desnivell, la pluja no ajuda gens i ens comença a dificultar bastant, toca picar pedra i tirar amb els 5 sentits.
Arribem a dalt del Montpetit i hem gastat moltes forces però no ens queda un altre que continuar amb la moral ben alta. La baixada ja comença a ser complicada i els corriols estan molt enfangats. Baixem pels corriols com podem i comencem a veure alguna autèntica galeta per part d’algun corredor, el terreny s’està tornant molt delicat i qualsevol excés de velocitat, és tradueix en una bona patacada i cada cop plou amb més intensitat. Arribem a l’avituallament de Mercer de Toralles, ha sigut durillo arribar fins aquí, però ja ens diuen que la pujada al Montmajor es molt pitjor. Doncs vinga, omplim bidons i marxem junts amb un altre corredor que també surt en aquell moment.
Estem al km25 i comença la pujada, les condicions no són gens bones, plou molt i eks corriols estan molt enfangats. La cosa es posa dureta i ara si les pujades són molt dures, fem relleus amb el company de cursa fins que arribem a dalt i després de desgastar-nos molt ho aconseguim. Bé, sembla que la cosa sempre es pot complicar més i trobem vàries crestes de baixada amb pedra i roca molt relliscosa que ens fan estat molt atents. Arribem al Hostal de la Vall del Bac ja tocadets de tant desgast, entre la pujada i la baixada bastant llarga hem gastat moltes energies. Arribem a l’avituallament i trobem varis corredors plens de fang de dalt a baix, les caigudes de baixada han sigut una constant, per sort nosaltres no hem llepat. En aquest avituallament mengem bé, formatge, plàtans, Coca-Cola… ja no ens queda molt, uns 10km però s’han de fer bé i encara queda una bona pujada al Coll de Passa-serres.
Sortim de l’avituallament amb el company que hem trobat i que ja no ens separem fins arribar a la meta. Això ja torna a pujar molt, les pujades ja s’han convertit en pistes de patinatge i la gent comença a agafar-se als arbres, plantes per poder pujar pels corriols, està plovent intensament i no ajuda a tenir unes bones condicions. Arribem a dalt millor del que ens pensàvem i pensem… per fi, però el que ens queda encara és pitjor, les baixades són autèntics eslàloms de fang i ja sembla llot i tot, caigudes constants per part de tots els corredors, el nostre company no té gaire sort i és fot una galeta de campionat i queda ple de fang de dalt a baix, cara inclosa. Hem de parar, el pobre no s’hi veu, riem una estona de la situació, li rentem bé la cara i continuem cap avall a tota castanya.
Arribem a una masia avituallament i ens diuen que això ja ho tenim a la butxaca, ens ajuden a omplir bidons i continuem ara si, contents perquè ja ho tenim a tocar. Última pujadeta i de baixada alguna relliscada més però ja és igual, ja ho tenim al sac, ara és mes èpic. Creuem la meta, sí, ja ho tenim, una abraçada amb el company de fatigues i ens mirem i diem, anem plens de merda per tot arreu!!! Doncs vinga, una bona dutxa i cap a menjar un entrepà de cansalada i una bona cervesa que ens l’hem guanyat. Comentem la jugada amb diferents corredors i les peripècies que hem passat i s’ha acabat la Romànic ja és història.
