El passat 9 de setembre de 2018 vam estar presents a la 10 ermites BTT
A continuació us detallem els diferents aspectes més importants a tenir en compte en una cursa de BTT
Anàlisi de la 10 ermites BTT
Localització:
Les dues modalitats de cursa tenen com a punt de sortida i arribada el poble de Santa Coloma de Farners, a la província de Girona. Concretament la zona de sortida/arribada està situada al Parc de Sant Salvador, un lloc ideal per fer-hi cabre perfectament els aproximadament 400 participants i alhora afectar el mínim possible la mobilitat de la gent del poble.
El dorsal i bossa del corredor es pot recollir el Dissabte a la tarda o el Diumenge al matí al mateix punt de sortida.
Per aparcar hi ha un gran descampat a pocs metres de la sortida on podem aparcar tots els ciclistes sense cap problema, i pels que vulguin venir el dia abans també hi ha una zona d’acampada on poder dormir amb furgo o autocaravana.
A pocs metres del pàrquing hi ha el poliesportiu, on tenim les dutxes per quan acabem la cursa.
Al mateix punt d’arribada també hi ha un parell de mànegues d’aigua per poder netejar les bicis un cop acabada la cursa.
Ubicació de la zona de sortida/arribada, aparcament i poliesportiu
Horari:
Tant la Marathon com la Express es disputen el mateix Diumenge 9 de Setembre del 2018, l’hora de sortida de cada modalitat és la següent:
- Marathon de 65km: 8:00h
- Express de 30km: 9:00h
Nosaltres hem fet la Marathon i per tant m’ha tocat sortir a les 8. Tot i que ens ha tocat matinar força, penso que l’hora és ideal tenint en compte que tot i no ser una cursa molt llarga, la dificultat del recorregut fa que sigui bastant lenta. D’aquesta manera s’assegura que tothom acabi a “l’hora de dinar”.
Pel que fa a la temperatura, a primera hora feia una mica de fresca, però ben aviat el Sol ha començat a escalfar. En vista del bon dia que es preveia, la majoria de participants hem sortit directament amb mallot curt.
Recorregut:
Les distàncies i desnivell dels diferents recorreguts són les següents:
- Marathon: 65km i +2.200m
- Express: 30km i +1.000m
En el nostre cas hem fet la Marathon, així que la següent descripció fa referència al recorregut llarg, tot i que el curt comparteix el mateix traçat fins el km 18, on es desvia per tornar cap al poble.
El recorregut és espectacular! Es nota la feina de l’organització per buscar un traçat que ens faci disfrutar i alhora patir al màxim. Jo diria que és una cursa per gaudir més del recorregut en si que no pas de les vistes, ja que l’elevació màxima no és massa (uns 900m a l’ermita de la Mare de Déu del Padró) i a més a més molts quilòmetres els fem per dins el bosc.
Durant la cursa passem per les 10 ermites que donen el nom a la prova, algunes més ben conservades que d’altres, i moltes d’elles coincideixen amb els avituallaments que anem trobant.
Algunes de les ermites per les que passa el recorregut
Els primers quilòmetres són força planers, ideal per posar una mica de distància entre els ciclistes, però ben aviat ja trobem les primeres pujades, algunes d’elles amb molta inclinació! Seguides d’unes baixades per trialeres impressionants. Podríem dir que aquesta és la tònica de gairebé tota la cursa, un constant puja i baixa per corriols estrets bastant tècnics. Els trams de pista còmoda i rodadora són comptats, i això fa que en general la velocitat mitja de la cursa sigui molt baixa, deixant a part els primers classificats que estan fetes d’una altra pasta…
Pel que fa als participants de la modalitat Express, fins a l’ermita de Santa Victòria de Sauleda (al km 18), comparteixen el recorregut amb la Marathon. A partir d’aquest punt, que coincideix amb el segon avituallament, es desvien per encarar una llarga baixada d’uns 7 quilòmetres directe fins el poble. D’aquesta manera eviten la pujada més llarga del recorregut llarg i també les baixades més tècniques.
A continuació podeu veure el recorregut i gràfic de desnivell de la Marathon:
El marcatge del recorregut, està fet amb cintes blanques i vermelles, acompanyades d’alguna indicació blanca marcada al terra. A part també hi ha una gran quantitat de voluntaris indicant la direcció en els punts conflictius o encreuaments i advertint dels passos més tècnics.
He de destacar l’excel·lent marcatge de tot el recorregut! Amb l’única excepció d’un tram de baixada per pista on algú s’ha dedicat a treure les cintes penjades… Hem avisat a l’avituallament anterior i han tornat a penjar unes quantes cintes immediatament. Molts dels encreuaments o punts més dubtosos, sobretot als corriols de baixada on havíem d’anar amb la vista enganxada al terra, estaven marcats amb varies cintes per tal que no hi hagués opció a equivocar-se.
Cap a la segona meitat de cursa m’ha tocat fer uns quants quilòmetres sense ningú al davant i en cap moment he dubtat de la direcció correcta, realment dóna gust poder-te concentrar només en esquivar els obstacles, que en aquest cas no eren pocs…
A més a més també anàvem trobant diferents cartells indicant el nom de les ermites que passàvem, l’aproximació als avituallaments, els trams més tècnics o simplement frases “animant” als participants.
Cartells que anem trobant durant el recorregut
Per últim, per fer el seguiment dels participants, tots portem un xip de Cronotime enganxat a la forquilla. D’aquesta manera es pot fer el seguiment en temps real, i des del punt de sortida/arribada podem veure per quins controls ha passat cadascú a través d’una pantalla que ha col·locat l’organització.
Terreny:
A excepció d’uns metres just a la sortida i d’algun altre punt on creuem alguna carretera, no toquem l’asfalt. Tot el recorregut transcorre per pistes, moltes amb força inclinació, i corriols més o menys tècnics per zona bastant boscosa.
Jo destacaria la dificultat del traçat, ja que pels que ens agrada baixar és un disfrute constant, però pels que no estan tan acostumats a les trialeres i corriols, segurament han de baixar de la bici en varies ocasions.
En diferents punts del recorregut trobem corriols molt estrets i verticals, amb bastanta roca molt irregular o d’altres amb la terra bastant remoguda, cosa que ens dificulta parar en cas que no ho veiem clar.
Alguns dels corriols que anem trobant
Per altra banda, també trobem unes quantes pujades que potser no són tan tècniques com les baixades però tenen molta inclinació. Els que anem amb un sol plat li hem tret més suc que mai al pinyó gran.
El fet que la majoria de baixades no ens permetin descansar massa fa que tinguem la sensació de que no parem mai de pujar, a excepció dels últims quilòmetres de cursa que si que baixem durant una bona estona. Tot i així, les pujades no són excessivament llargues, ja que tot el recorregut transcorre a una alçada d’entre 150 i 900 metres. L’única pujada bastant llarga la trobem cap al km 26, on hem de superar uns 550m de desnivell durant 8km.
Per últim, en alguns trams hem trobat el terreny una mica humit per les pluges dels dies anteriors, però a excepció d’algun bassal comptat i algun petit rierol, diria que en molts casos fins i tot ens ha afavorit, ja que la terra estava més compactada i els pneumàtics tenien millor adherència.
Paisatges / entorn:
Com ja he comentat, és un recorregut que no ens permet veure masses paisatges, ja que bona part transcorre per dins de boscos. Tot i així passem per alguns punts més elevats on si que tenim bones vistes de la zona, i des d’on podem veure algunes de les ermites per on hem passat o per on encara hem de passar.
El fet de no tenir massa vistes del paisatge no vol dir que el recorregut no sigui interessant, ni molt menys! L’entorn i els boscos per on passen els diferents camins i pistes no tenen res a envejar a les vistes que puguin tenir altres recorreguts. Això sumat amb totes les ermites que anem passant fa que sigui una cursa molt distreta.
El company Edu baixant per un dels fantàstics corriols
Avituallaments:
Durant el recorregut trobem 5 avituallaments molt ben distribuïts als quilòmetres 9,5 / 17 / 24,5 / 37 i 46, a més a més trobem un últim avituallament a la zona d’arribada, on també ens donen la merescuda botifarra amb pa amb tomàquet i la cerveseta de rigor.
Botifarra amb pa amb tomàquet i cerveseta ben merescuda
Tots els avituallaments són força complets, ens ofereixen aigua, isotònica, coca-cola, fruits secs, fruita, barretes energètiques i alguna cosa més…
En el meu cas també he portat aigua al camelbak per anar bevent entre avituallaments, però tenint en compte la bona distribució dels avituallaments, amb un bidonet hauria sigut més que suficient.
Voluntaris:
Hi ha una gran quantitat de voluntaris amb diferents tasques durant tota la prova.
En primer lloc hi ha força gent organitzant la zona de sortida, repartint dorsals, bosses del corredor i xips.
Un cop començada la cursa també anem trobant una bona quantitat de voluntaris, uns quants repartits pels diferents avituallaments i la resta situats en altres punts del recorregut, indicant-nos la direcció correcte, avisant de zones més tècniques o en el cas dels fotògrafs, fent fotos molt bones de tots els participants.
Alguns dels voluntaris que han fet possible l’esdeveniment
Com sempre, cal felicitar la feina dels voluntaris! Que en aquest cas han fet que tot hagi anat rodat.
Ambient:
L’ambient ha estat molt bó durant tota la prova. Els aproximadament 400 participants (uns 200 per cada modalitat) acompanyat de la gran organització, han fet que la cursa fos un èxit!
Ambient pocs segons abans de la traca de sortida
Durant el recorregut i sobretot l’últim tram ja arribant a meta, trobem força gent que ha vingut a donar ànims als ciclistes per afrontar els últims metres.
Organització:
La recollida de dorsal, bossa del corredor i xip es fa al mateix punt de sortida, el Dissabte a la tarda o el mateix Diumenge al matí. Tot ha estat molt ben organitzat i amb una puntualitat absoluta. A més a més contínuament anaven donant informació pels altaveus pels despistats que encara no haguessin recollit el dorsal o el xip.
Zona de sortida molt ben organitzada
La zona d’aparcament també és ideal, molt gran i a pocs metres de la sortida.
L’elecció i marcatge del recorregut també és boníssim, es noten els anys d’experiència dels organitzadors.
En acabar la cursa també trobem la zona molt ben preparada, amb un bon avituallament final, pantalla per veure la classificació en directe i lloc on poder rentar les bicis.
L’entrega de premis es va fent conforme van arribant tots els integrants de cada podi, d’aqueta manera els guanyadors no han d’esperar massa estona per recollir el trofeu i poder marxar cap a casa.
Pels que es vulguin dutxar, a poca distància tenim el poliesportiu del poble, on disposem de dutxes.
Pocs dies després de la cursa ja hem pogut anar veient totes les fotos que van anar fent els diferents fotògrafs durant la cursa.
Pel que fa als premis, hi ha 13 trofeus pels 3 primers classificats de la general masculina i femenina dels 2 recorreguts i pel primer classificat amb e-bike. A part també hi ha premis pels primers locals i pels més veterans.
Trofeus pels guanyadors/es
Resumidament, una feina excepcional per part de l’organització d’aquesta 2a edició de les 10 ermites BTT!
Bossa del corredor:
A la bossa del corredor trobem el dorsal per enganxar al manillar, un aquarius, una barreta energètica, un petit pa de pessic, uns cacauets, un sobre de crema de massatge, un descompte per la botiga Wala i la samarreta tècnica personalitzada per la cursa.
A part, a la mateixa zona de sortida ens donen el xip de cronotime per poder fer el seguiment en directe de tots els participants.
Bossa del corredor amb samarreta personalitzada inclosa
Reportatge – Esportistes.cat a la 10 ermites BTT 2018
Després d’unes setmanes bastant centrat amb córrer, toca tornar a agafar la bici. Així que el Dissabte em llevo cap a les 5 del matí, esmorzo, carrego la bici a la furgo i me’n vaig cap a Rubí a buscar l’Edu, un company de feina i de rutes amb bici que he aconseguit enganyar per anar junts a la cursa.
A les 6 ja tenim les dues bici carregades i sortim de Rubí direcció a Santa Coloma de Farners. Cap a les 7 ja som allà, així que encara tenim una horeta fins l’hora de la sortida, que pels que fem la Marathon és a les 8 del matí.
Aparquem sense cap problema a la zona habilitada i anem directament a recollir el dorsal i la bossa del corredor al punt de sortida. L’organització està acabant de fer els últims preparatius mentre els primers corredors anem recollint els dorsals, bosses i xips.
Àrea molt gran habilitada per aparcar
Tornem cap al pàrquing a preparar les bicis, pengem el dorsal al manillar, col·loquem el xip a la forquilla, agafem les quatre coses que necessitem i tornem cap a la zona de sortida ja pujats sobre la bici.
Fem la foto de rigor i com que encara ens queda una mica de temps abans de la sortida, aprofitem per fer unes voltes pel Parc de Sant Salvador i així escalfar una mica.
Jo i el company Edu abans de la sortida
Una mica abans de les 8 ja van avisant pels altaveus que ens anem col·locant en posició per la sortida, i a les 8 tocades, just després d’un petit briefing del recorregut, encenen la traca que indica el moment de la sortida dels 200 participants de la Marathon.
Tothom preparat per la sortida
Estem situats bastant endavant i per tant tots els ciclistes del nostre voltant surten com un coet per intentar col·locar-se el més endavant possible durant els primers quilòmetres més rodadors.
Nosaltres sortim força tranquils, si més tard ens veiem bé ja apretarem una mica més. Anem fent els primers quilòmetres bastant còmodes, fins que cap al km 3 ja comença la primera pujada. Com que em noto bé, accelero una mica el ritme amb l’Edu enganxat a roda i avancem a uns quants participants. En acabar aquesta primera pujada fem un tram bastant ràpid per caminets més estrets, com que anem tots bastant agrupats hem d’anar frenant de tant en tant.
Després d’aquest tram més ràpid trobem la primera baixada forta per unes trialeres amb bastanta roca, que ens obliguen a traçar bé si no volem sortir volant per sobre el manillar. Aquí ens anem topant amb alguns ciclistes que tenen menys experiència en aquests terrenys més tècnics, així que anem avançant com podem fins arribar a baix. Ja veiem a venir que serà un recorregut d’allò més entretingut…
Un cop a baix toca tornar a pujar per unes rampes bastant dures que ens porten fins al primer avituallament. Intento seguir a bon ritme per anar avançant bicis i així evitar taps a les següents baixades, fins que de sobte veig que l’Edu no em segueix. En arribar al primer avituallament, paro una mica per esperar que m’atrapi i seguir junts, però veig que no arriba així que decideixo seguir pujant, pensant que ja m’atraparà a la següent baixada.
Un cop acabada aquesta segona pujada, segueixo sense veure a l’Edu, al final va resultar que li havia saltat la cadena i se li havia enganxat entre els radis i el pinyó gran, i això li va fer perdre una mica de temps i ja no em va poder atrapar. Segueixo acompanyat d’altres participants per un tram de constants puja i baixa bastant tècnics, tot passant per les diferents ermites i algun altre avituallament.
Alguns dels participants afrontant un tram de pista amb forta pujada
Cap al km 25 miro la velocitat mitja al rellotge i veig que no arriba als 12km/h! Mai havia fet una sortida amb una mitja tan baixa, m’ho he de mirar dues vegades per creure-m’ho i fer-me a la idea que la cursa durarà bastant més del previst. El constant puja i baixa per pujades molt lentes i baixades molt tècniques fa que no es pugui rodar a bon ritme en cap moment.
Arribo al km 26, on comença la pujada més llarga de la cursa que acaba a l’ermita del Padró. Tot i ser força llarga es deixa pujar bastant bé, i jo encara em noto bastant fresc. Al km 34 i després de gairebé 3 hores de cursa em planto al punt més alt de la cursa, a uns 900 m d’alçada.
Des d’aquí fem una baixada no massa llarga seguida d’una altra pujadeta fins al km 37 on trobem el 4t avituallament. Els voluntaris que faciliten l’avituallament tenen ganes de xerrar i aprofito per preguntar quan fa que han passat els primers, em contesten que fa gairebé una hora!! No em vull imaginar com baixen per les trialeres…
Just abans de tornar a enganxar el peu al pedal arriba un altre participant amb cara de cansat i preguntant: Què passa aquí, que no pararem de pujar mai o què?? Els voluntaris riuen i l’animen dient-li que pensi que els que venen al darrere van més cascats que ell… Realment la sensació és que no hem parat de pujar, tot i que si que hem anat fent varies baixades, al ser tan tècniques no donen temps per descansar abans de la següent pujada.
Foto que m’ha fet un fotògraf en algun dels corriols de baixada
Passat aquest avituallament tenim un tram de baixada primer per pista i després per corriol. Però ben aviat trobem un desviament on no hi ha cap indicació de la direcció correcta, i com que tampoc disposem del track per mirar cap on tirar, alguns tirem amunt i els altres avall amb la idea que els primer que vegin una cinta facin un crit a la resta. Pocs minuts després tant els uns com els altres hem retrocedit fins a l’encreuament sense haver vist cap cinta… Seguint una mica la lògica i el gràfic de desnivell, decidim seguir la pista que va cap avall, mentre un participant decideix retrocedir fins l’avituallament per preguntar la direcció. Després d’unes quantes corbes baixant per la pista sense veure ni una cinta, finalment trobem indicacions que ens fan agafar un corriol a la dreta. Clarament algú ha tret les cintes d’aquest tram…
Gràcies al participant que ha decidit tornar a l’avituallament a avisar, un dels organitzadors baixa a col·locar de nou alguna cinta per tal d’evitar dubtes a tota la resta de participants.
Després del temps perdut, el grupet que s’ha format accelerem una mica el ritme per intentar recuperar. Acabem de fer tot el tram de baixada sense trobar a ningú més, i un cop a baix enfilem l’última pujada llarga fins a l’ermita de Santa Bàrbara al km 46, on hi ha situat l’últim avituallament. Parem una mica per menjar alguna cosa mentre els organitzadors ens animen dient que ja només ens queda baixar fins la meta.
Just passada l’ermita hi ha un tram de baixada molt forta per dins el bosc amb un terreny molt descompost que ens obliga a vigilar bé per on passem, ja que la majoria ja anem una mica cansats i els reflexes no són els del principi…
Algunes de les trialeres que anem trobant al llarg del recorregut
Després de la forta baixada fem uns quants quilòmetres amb pujades i baixades curtes i no massa dures, on aprofito per accelerar una mica el ritme i així avançar a alguns participants que ja van força tocats.
Finalment, cap al km 53 comença una llarga baixada d’uns 12km i més de 600m de desnivell, que combina trams més ràpids amb d’altres bastant tècnics, on me la jugo una mica per intentar no baixar de la bici.
Faig aquesta última baixada a bon ritme junt amb un parell de ciclistes més, fins que finalment tornem a entrar al Parc de Sant Salvador, on després de passar un petit pont per creuar el riu, ja encarem la recta final fins la línia de meta.
Pas per la línia de meta
Finalment creuo la meta amb un temps de 5h 5min, amb una velocitat mitja que no ha arribat als 13km/h, però això si, he gaudit com mai sobre la bici!
Menjo alguna cosa a l’avituallament final i vaig a mirar la pantalla on es veuen els temps d’arribada i l’hora de pas per l’últim control de tots els participants i calculo que a l’Edu encara li deu quedar mitja horeta per arribar, així que aprofito per netejar la bici amb la mànega i ja de pas em netejo les cames, que al final han quedat força enfangades.
Amb la bici ben neta torno a esperar al company al costat de l’arc de meta, però l’olor de les botifarres m’està cridant i no em puc resistir, així que vaig a buscar la botifarra amb pa amb tomàquet i la cerveseta, mentre veig com fan l’entrega de premis a la categoria femenina de la Marathon.
Alguns dels premiats de les diferents categories
Uns 35 min més tard arriba l’Edu, i el primer que em diu és que és el més dur que ha fet mai amb bici! I per si no n’hi havia prou amb el problema de la cadena, es veu que més tard s’ha desviat una bona estona per un corriol que no tocava.
Ell també va a buscar la botifarra, neteja la seva bici i com que no anem excessivament bruts decidim que ja ens dutxarem cadascú a casa seva, així que tornem a la furgo, carreguem les bicis i cap a casa.
Resumint… una cursa molt ben organitzada i amb un recorregut espectacular! Totalment recomanable per a tots els que us agradin les pujades fortes i les baixades tècniques!
