Avui us parlem d’una cursa que us sorprendrà moltíssim, pel recorregut, ambient i organització.
Us animem molt a participar en les properes edicions, ja que és una cursa MOLT RECOMENADA !!!
Localització:
Les 3 modalitats de cursa tenen lloc al petit poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a la comarca d’Osona.
És un poble amb 4 carrers comptats, pel que tots els serveis de la cursa els trobem ben a prop del punt de sortida, que es fa des de la mateixa plaça de l’ajuntament.
L’entrega de dorsals i bosses del corredor es fa al petit gimnàs del poble, on també disposem de lavabos.
Entrega de dorsals i bosses del corredor
Per aparcar l’organització ens indica varies zones a prop de la sortida, on podem aparcar sense cap problema.
Pels que es vulguin dutxar, poden fer-ho als vestuaris del camp de futbol, just a l’entrada del poble. On també hi ha una altra zona d’aparcament bastant gran.
Horari:
Aquest any les diferents curses s’han disputat el Diumenge 5 de Maig del 2019. Les 3 modalitats sortim a la mateixa hora:
- Cursa trail de 21km: 8:30h
- Cursa express de 12,5km: 8:30h
- Caminada de 12,5km: 8:30h
El fet de sortir tots a la vegada ha fet que hi hagués molt bon ambient tant al moment de la sortida com a l’arribada, ja que érem uns 200 corredors entre les dues curses més els participants de la caminada.
Tot i sortir tots junts, com que els primers quilòmetres són molt ràpids i per pista, permet que ens separem bé i així s’eviten taps quan comencen els corriols.
L’hora de sortida és ideal per l’època de l’any, amb una mica de fresca a primera hora, però que a la que agafem el ritme ens permet entrar en calor ràpidament.
Recorregut:
Les distàncies i desnivells dels diferents recorreguts són les següents:
- Cursa trail: 21km i +1.000m
- Curses express: 12,5km i +550m
- Caminada: 12,5km i +550m
En el meu cas he fet la cursa trail, així que la crònica fa referència a la distància més llarga.
La cursa transcorre per les petites muntanyes del Lluçanès. Amb una alçada mínima d’uns 600m i una màxima de 960m, és una zona sense grans desnivells, però tot i així el recorregut ens sorprèn amb bastants quilòmetres de corriols molt divertits, força tècnics i amb fortes pendents.
Passem pels punts més emblemàtics de la zona, com la riera Lluçanesa, el Roc Gros del Pujot, el Castell de Lluçà (on podem tocar la mítica campana), la Bauma dels bous o el Puigmartorell, punt més alt del recorregut a 960m d’alçada.
A continuació el recorregut i el gràfic de desnivell de la cursa llarga:
El marcatge del recorregut està fet amb cintes blanques i vermelles situades cada pocs metres. Tot i anar bastant ràpid i a estones sense ningú al davant, no he tingut cap problema per seguir el camí correcte. A part trobem voluntaris indicant-nos la direcció a seguir en alguns punts més dubtosos o on es separen la cursa llarga de la curta.
A més a més trobem diferents segments Strava indicats al llarg del recorregut, on podem donar-ho tot per intentar batre el rècord.
El cronometratge es fa amb el xip incorporat en el mateix dorsal i pocs minuts després de l’arribada ja podem veure la classificació provisional.
Terreny:
Pel que fa al terreny, trobem asfalt als primers metres de cursa i a l’arribada. La resta del recorregut és gairebé tot per corriols estrets combinats amb algun tram per pista.
Alguns dels caminets han estat buscats expressament per la cursa per tal de fer-nos gaudir al màxim de la zona. També creuem algun rierol amb bastanta aigua, però podem evitar mullar-nos els peus saltant de pedra a pedra
Alguns corredors pujant pels corriols que anem trobant al llarg del recorregut
Paisatges / entorn:
Les vistes des dels punts més alts del recorregut són espectaculars, al ser una zona bastant plana tenim molt bones vistes de tota la comarca d’Osona, amb Montserrat i els Pirineus nevats al fons.
A més a més les pluges de les últimes setmanes ha fet que els camps estiguin molt verds, cosa que encara millora més les vistes.
Panoràmica des d’algun dels punts més elevats, amb Montserrat al fons
Avituallaments:
Durant el recorregut trobem 4 avituallaments, un de líquid al km 4,7, i 3 de líquids i sòlids als km 6,6, 11 i 16,8 aproximadament.
Els avituallaments són força complets tenint en compte la distància de la prova i estan ben distribuïts al llarg del recorregut.
Podem trobar-hi aigua, isotònica, galetes, barretes energètiques, fruits secs, fruita, llaminadures,…
A més a més un cop creuem la línia de meta podem recuperar forces amb un bon entrepà de botifarra acabada de fer, acompanyat d’una beguda i un iogurt amb melmelada per postres.
Bon avituallament post-cursa
Voluntaris:
Tant els organitzadors com els voluntaris han fet una feina excel·lent.
Han tingut cura de que als participants no ens faltés de res en tot moment, han preparat uns recorreguts increïbles per la zona, uns bons avituallaments, ens han fet fotos durant el recorregut, han organitzat perfectament l’entrega de dorsals i bosses del corredor, ens han mantingut ben informats amb tots els detalls els dies previs a la cursa,…
Gràcies a tots ells hem pogut gaudir al màxim d’una gran cursa per les seves terres.
Ambient:
L’ambient ha estat genial durant tota la prova. Els més de 200 participants amb els respectius acompanyants, la gent del poble que ens ha vingut a animar i la bona feina de l’speaker, ha fet que hi hagués molt bon ambient durant tot el matí.
També destacar la presència de corredors de gran nivell, així com l’honor de que en Josep M. Membrado, 10 vegades campió de Catalunya de ral·lis, i el seu fill Gil hagin vingut a donar la sortida de la cursa amb el seu buggy.
Gil Membrado al volant del seu buggy a punt per donar la sortida
Tot i el vent de primera hora, al final ha acabat fent un dia esplèndid, cosa que ha contribuït a que la plaça estigués ben plena de gent fins el final de l’entrega de premis.
Organització:
L’organització d’aquesta 4a edició de la cursa Via Castrum ha sigut perfecte.
Com ja he comentat no ens ha faltat de res, ho hem trobat tot perfectament organitzat, amb indicacions pel poble per ubicar-nos ràpidament, amb una puntualitat absoluta per la sortida, uns recorreguts super ben buscats i indicats, avituallaments més que correctes, bossa del corredor molt completa, sorteig de material, una bona quantitat de trofeus per tots els guanyadors de les diferents categories,…
Trofeus pels guanyadors/es
Bossa del corredor:
La bossa del corredor és molt completa. Hi trobem el dorsal, algun descompte per botigues de la zona, adhesius i propaganda d’alguna altra cursa, un parell de begudes YO SOY, patates xips, un sobre de gel de massatge, un yatekomo, un preservatiu, un esprai Peusek, una pasteta per esmorzar i finalment unes polaines SportHG personalitzades per l’ocasió.
A més a més, als 30 primers inscrits ens han regalat uns maniguets també de la marca SportHG i també personalitzats.
Bossa del corredor
Reportatge – Esportistes.cat a la Via Castrum 2019
A quarts de 7 surto de casa en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Avui toca una altra cursa ràpida per una zona que desconec totalment. Abans de les 8 ja he aparcat a pocs metres de la sortida i del local social on es fa la recollida de dorsals.
M’abrigo una mica ja que el cel està ben destapat però fa bastant vent i vaig cap a recollir el dorsal i la bossa del corredor. Amb pocs minuts ho tinc fet i vaig a veure la zona de sortida per fer una mica de temps. Van arribant els primers corredors, molts d’ells estrenant els maniguets que ens acaben de regalar, mentre els organitzadors acaben de fer els últims preparatius i uns quants voluntaris ja van preparant les botifarres per l’arribada.
Zona de sortida/arribada amb alguns voluntaris preparant les botifarres per l’arribada
Torno cap al cotxe a preparar-me, com que veig que el sol ja va escalfant aniré amb màniga curta, si cal ja apretaré el ritme per escalfar-me més ràpid. Agafo el cinturó amb un parell de bidonets d’aigua i isotònica i un gel, amb la idea de no haver de parar als avituallaments. Escalfo una mica pels quatre carrers del poble mentre va arribant bastanta més gent.
Una mica abans de les 8:30 tots els participants ens col·loquem a la zona de sortida mentre l’speaker fa un petit briefing dels diferents recorreguts. Em situo a davant de tot sabent que tocarà sortir a tope, ja que els primers quilòmetres són de baixada i hi ha gent amb bastant nivell. A dos quarts tocats donen el tret de sortida i els 200 corredors comencem a baixar a tope pel carrer Major, intentant seguir el buggy conduit per ni més ni menys que en Gil Membrado.
Tothom a punt per l’esprint de sortida
El primer quilòmetre és tot de baixada, primer pel poble i a continuació per una pista ample, el faig amb menys de 4 minuts forçant la màquina al màxim i mantenint-me amb el grupet del davant. Deixem la pista per agafar un caminet una mica més estret que segueix baixant suau fins al km 3,5, aquí el grup ja va ben separat, així que no hi ha problema per seguir corrent ràpid.
El vent que feia a primera hora ha desaparegut i el sol comença a escalfar una mica, pel que la temperatura és ideal.
Comencem la primera pujada cap al Castell de Lluçà, són uns 2km i +250m. Primer puja suau, amb molt bones vistes de la comarca, i l’últim tram abans del castell s’enfila una mica més. A mitja pujada avanço al company Oriol Antolí, tot un crack de les curses de llarga distància, el saludo i segueixo pujant a bon ritme. Un cop dalt del castell toquem la mítica campana i comencem a baixar per un corriol força tècnic. Ben aviat trobem el desviament de les dues curses, i els de la llarga seguim per una llarga baixada bastant ràpida passant pel poblet de Lluçà.
Tocant la mítica campana del Castell de Lluçà
Cap al km 8,4 arribem a baix i ens espera 1 km de puja-baixa per corriols, tot passant per algunes baumes que no tenen desperdici. A continuació una nova pujada, no massa llarga però bastant dura, on aprofito per avançar a algun altre participant. Aquest tram és tot per corriol molt divertit, i al ser pujades curtes fa que ho pugui donar tot i anar recuperant una mica a les baixades. Un cop a dalt, tornem a tenir molt bones vistes, amb els Pirineus nevats de fons, i tornem a baixar per corriol tot passant per un altre avituallament cap el km 11, on tampoc m’aturo.
Foto d’algun dels fotògrafs amb els Pirineus ben blancs al fons
Passat l’avituallament trobem una altra bona pujada cap al punt més alt de la cursa, el Puigmartorell. És una pujada per pista força dreta, on intento mantenir el ritme perquè l’Oriol i un altre contrincant que el segueix no m’atrapin. Passo pel Puigmartorell al km 13 i a uns 960m d’alçada i començo la baixada més llarga de la cursa. Són uns 4,5km i -300m per caminets bastant ràpids amb alguna petita pujada.
Al principi de la baixada m’atrapa l’Oriol i es posa al davant, cosa que aprofito per enganxar-me al darrere i així pujar una mica el ritme. D’aquí fins al final de la cursa anirem junts anar marcant el ritme ara l’un ara l’altre.
Passem de llarg l’últim avituallament al km 16,8 i seguim ben ràpid per un altre tram força pla, tot creuant un riu amb un bon salt d’aigua, afluixaria per fer una foto però l’Oriol va davant marcant el ritme i no el vull perdre… Fem junts un altre tram força planer d’1 km i comencem l’última pujada de la cursa, on ens atrapa un altre corredor que ha posat el turbo.
A mitja pujada l’Oriol s’avança, però s’equivoca de camí i aprofito per tornar-me a posar al davant. Així arribem els tres junts a l’estelada que hi ha plantada dalt del turonet i ens llancem avall cap al poble. És una baixada curta però força trencada on el corredor que venia per darrere es posa al capdavant, i entrem al poble per fer els últims 500m per asfalt.
Faig l’últim esprint per un carrer pla i giro a l’esquerra per tornar a agafar el carrer Major, però aquest cop cap amunt. El contrincant que tenia al davant se m’ha escapat poc a poc, així que vaig mirant de reüll i veig que l’Oriol es queda una mica enrere, i mantenint el ritme creuo la línia de meta amb un temps de 2:10:21.
El rellotge em marca una distància final de 20,8 km i un desnivell de +1.000m clavats.
Em recupero una mica, xerro amb alguns contrincants, felicito a l’organitzador de la cursa pel gran recorregut i organització, i vaig cap a l’avituallament a recuperar forces.
Després d’uns quants talls de meló als que no em puc resistir, agafo el merescut entrepà de botifarra, la coca-cola i un iogurt amb melmelada per postres.
Avituallament final amb uns voluntaris molt simpàtics
Van arribant corredors de totes les distàncies i també alguns participants de la caminada mentre l’organització va penjant els resultats provisionals ja impresos.
Finalment he entrat a la posició 19 i a 22 min del primer classificat.
La plaça és ben plena de gent gaudint del bon ambient, a part de tots els participants que ja hem arribat i els seus acompanyants, hi ha molt curiosos que han vingut a rebre’ns aprofitant el bon temps.
Estiro una mica i com que l’entrega de premis no és fins la una del migdia, passo pel cotxe i em vaig a dutxar als vestidors de la zona esportiva de l’entrada del poble.
Ja dutxat torno cap a la plaça a fer una mica de temps per l’entrega de premis mentre encara arriben els últims participants.
Al voltant de la una es fa l’entrega de premis, n’hi ha una bona quantitat per tots els guanyadors de les diferents categories, però l’organització va per feina i aviat ho tenen enllestit. Per acabar, ens agraeixen l’assistència i ens animen a tornar-hi l’any vinent.
Entrega de premis amb la plaça ben plena de gent
