Entrevista a Nuria Picas

Entrevista a Nuria Picas

Fa unes setmanes vam demanar als seguidors d’Esportistes.cat que ens fessin arribar preguntes per a la Nuria Picas, Campiona de la Copa del Mon d’Ultratrails l’any 2012 i atenció amb el palmarès que de moment té aquest any 2014, perquè és espectacular!

– 1a TRANSGRANCANARIA
– 1a ULTRA TRAIL MOUNT FUJI
– 1a TNF 100 AUSTRALIA
– 1a ULTRA DE LA CERDANYA. CAMPIONA DE CATALUNYA D’ULTRATRAILS
– 1a SALOMON 4 TRAILS
– 1a UT CATLLARÀS
– 1a BUFF® EPIC TRAIL AIGÜESTORTES
– Actual líder de l’ULTRA TRAIL WORLD TOUR

Doncs bé, la Nuria ens les ha contestades i us ho ensenyem a continuació.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES NURIA!!!

Nuria Picas-4trails-Kelvin Trautmann

– Quina és la teva beguda preferida? I el teu plat preferit?

– La cervesa i el pa amb tomàquet.

Quin consell donaries a corredors amateurs que volen afrontar una ultra trail de llarga distància?

Que es preparin bé tant físicament com logísticament. És molt important adaptar-se al medi i tenir tots els recursos preparats per afrontar una cursa de llarga distància. També és molt important que durant la cursa s’escoltin el cos, amb un ritme conservador i aportant l’energia necessària en tot moment.

En alguna cursa se t’ha passat pel cap abandonar, no per lesió, sinò per la pròpia duressa de la prova?

Si, són pensaments que molt sovint en una cursa de llarga distància se t’apareixen al cap, però es tracta d’anticipar-se, saber-los gestionar i intentar persuadir-los.

Has tingut problemes en alguna ocasió amb organitzadors, institucions o patrocinadors per mostrar públicament l’estelada a l’acabar les curses?

He tingut alguns advertiments per part de la Federació Espanyola, concretament al Campionat d’Espanya del 2013, on em van amenaçar de retirar-me el títol si pujava al podi amb una estelada. En quan a patrocinadors sí que és cert que se m’han tancat algunes portes, però per altra banda, se me n’han obert d’altres, i com que el que realment importa és ser fidel als teus pensaments, això compensa.

Quan ho estàs passant malament per la duresa de la cursa, en què penses per poder seguir endavant?

Penso que tot esforç té la seva recompensa, i que val la pena lluitar i sofrir per aconseguir una fita important, la qual et quedarà sempre més en el record. També penso amb tot el treball que hi ha darrere, amb la família, els amics i amb l’entorn privilegiat que sempre ens envolta.

– Segueixes alguna dieta especial?

No, tan sols faig servir el sentit comú. Intento menjar de tot i equilibrat, no sóc vegetariana ni seguiexo cap tipus de dieta especial, tan sols la nostra dieta mediterrània.

– Què menges i que veus durant les ultres de llarga distància?

Aquí si que s’ha de tenir especial cura amb aportar al cos tota l’energia necessària. Normalment combino el dolç amb el salat, a base de gels i pastís energètic de la casa Overstims, juntament amb l’aliment líquid 640 d’Overstims que a banda d’aportar energia també hidrata. A més a més menjo molts plàtans, entrepanets de formatge i pernil dolç i últimament no pot faltar en algun punt del recorregut la ja mítica truita francesa.

– Quan és l’últim dia que corres abans d’afrontar una ultra de llarga distància, i quants kilòmetres corres?

El dia abans d’una ultra surto a trotar uns 30′-40′, per provar tot el material i evadir-me una miqueta. Solen sortir uns 7-8 quilòmetres, i quan acabo faig una bona sessió d’estiraments.

– Quan dies entrenes per setmana? I quina mitja de kilòmetres corres?

Entreno sis dies a la setmana, i solen sortir entre 15 i 20 hores setmanals. El quilometratge oscil.la entre els 90 i 120 kmts, tots per muntanya i en terreny tècnic.

– Desprès de ser Campiona del món, quin repte t’has proposat per seguir motivada?

Sempre s’ha de mirar endavant, i com diu el Kílian: “No mirem els obstacles que hem superat, sinó aquells que anem a superar”…inspirador oi? El repte és seguir treballant dia rere dia i superar-nos a nosaltres mateixos, i és que la vida és un esport meravellós.

– Algun cop has tocat una pista d’Atletisme, o sempre has corregut per muntanya?

L’única vegada que he trepitjat una pista d’atletisme va ser fa uns anys per fer les proves d’auxiliar forestal, que és el pas previ per entrar al Cos de Bombers. Recordo que vem haver de córrer 800 metres a tota velocitat i gairebé trec el fetge per la boca…mai més!

– Quin és el teu punt fort, on pots fer més mal als competidors, les baixades o les pujades?

Sóc de baixades, i el meu punt fort és la resistència, tant física com mental.

– A les baixades tècniques, fins a quin punt hi juga la tècnica o és una qüestió de “pebrots”?

Penso que el tema de les baixades és innat, hi ha gent  a la que se li dóna molt bé i hi ha gent que perd molt de temps. De totes maneres, si que és cert que com més ho practiquis, més habilitats adquiriràs. Si penses que hi ha la possibilitat de caure…cauràs, per tant hem de deixar fluir el cos i perdre la por.

– Què menges el dia abans d’una cursa?

Miro de menjar molts hidrats de carboni a base d’arròs o pasta, i també proteïna, principalment del peix. Intento fer cinc àpats i hidratar-me amb sals minerals en tot moment.

– Quin ha estat el millor moment de la teva carrera i quin ha estat el pitjor?

El millor moment és ara, el moment present, perquè tinc la sort de mirar enrere i reviure moments únics que em fan sentir feliç. El pitjor moment sens dubte és en el moment que em trenco l’òs astràgal del peu esquerre en una caiguda a Montserrat, d’això ja fa uns quants anys, però ho tinc ben present.

– Un somni?

El meu somni és continuar somiant. M’agradaria guanyar la Ultra Trail del Montblanc, fer el repòquer de victòries a la Ultra Pirineu (Cavalls del Vent) i seguir gaudint de la muntanya i de l’esport com ho he fet fins ara. És molt important no perdre la il.lusió i seguir somiant dia rere dia per intentar assolir els objectius i els propòsits marcats.

– Que vas sentir quan et vas proclamar Campiona del món juntament amb un altre català, Kilian Jornet?

Allò va ser increïble, veure’m al podi amb el Kílian i proclamar-nos Campions del Món va ser una fita que ni tan sols havia somiat, em va agafar d’imprevist. Va ser la temporada perfecte, on tot va anar rodat.

– Ets conscient que t’has convertit en una referència de l’esport català?

Mica en mica me’n vaig fent a la idea, penso que és bo que la canalla i el públic en general reconegui la tasca que estem portant a terme, això vol dir que estem fent les coses ben fetes i que aquest esport està creixent. Ara bé, no val a badar, i ara més que mai cal treballar i donar el millor de mi perquè ja no estic sola en aquest camí.

– És cert que en una cursa vas haver de passar per la meta tres cops perquè els diferents mitjans captessin diferents imatges (entrant amb estelada, sense, amb els teus fills…). Que en penses d’això?

És que no es poden fer tantes coses a la vegada. A mi m’agrada compartir les meves arribades amb els petits, que són dos, i un cop els hi he fet un petó i una forta abraçada arriba el torn de mostrar els meus origens ensenyant l’estelada a tot el món. Per altra banda, hi ha mitjans i sponsors que em demanen fotos creuant la meta sense mostrar cap símbol polític, jo ho respecto i em deixo fotografiar.

– Amb quants anys vas començar a córrer? I a competir?

Desde ben petita que em moc per les muntanyes fent esport, ja sigui corrent, escalant o bé fent bicicleta de muntanya. A competir a l’alt nivell ho faig desde l’any 2010, que va ser quan la Selecció Catalana es va fixar amb mi i em va portar a córrer la primera cursa de la Copa del Món a Chaverton (França-Italia).

– Quin consell donaries a noies que volem córrer però veiem que ens costa moltíssim arrencar, ser constants i millorar?

Que no tinguin por, es calcin unes bambes i surtin a descobrir aquest món, sense pressa, pas a pas. Ja veuran que el progés cada vegada és més gran i aviat es plantejaran reptes que uns mesos abans no es podien ni haver imaginat. Córrer per la natura és un esport meravellós!!!

MOLTÍSSIMES GRÀCIES NURIA UN COP MÉS I MOLTA SORT, SEGUEIX TRIOMFANT !!!

Dedicatòria de Nuria Picas a tots els seguidors d’Esportistes.cat

20140925_200350

Deixa un comentari