Cavalls del Vent 2018
El passat 30 de juny vam estar de nou a la travessa de muntanya Cavalls del Vent.
Una de les travesses que considerem IMPRESCINDIBLES per ser mítica ja en el calendari de curses de muntanya de Catalunya, pels paisatges, pel recorregut, pel format…
A continuación us en parlem!
Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa
Localització
Sortida del refugi Estasen, al peu del Pedraforca que pertany a la localitat de Saldes.
Horari
La sortida és a les 6:00 A.M, ideal per poder aprofitar el dia, ens agrada molt aquest horari, ja que encara que ens toqui matinar, és la millor manera d’aprofitar al màxim la llum del dia.
Recorregut
Hi ha 2 modalitats per córrer:
– Open de 84km i 5600+
– Half de 43,6km i 3000+
Les dues presenten les seves dificultats i no són fàcils. Nosaltres optem per la Open, com no podia ser d’altre manera!
Terreny
La primera marató (primers 42km) és d’alta muntanya amb més dificultat que la segona.
Trobem corriols plens de pedres sobretot baixant del Pas dels Gossolans i la pujada final al refugi Niu de l’Àliga.
La segona marató (últims 42km) és menys técnica, però no per això té menys dificultat.
Paisatges
Els paisatges són típics d’alta muntanya amb unes vistes increïbles al Cadí, la pujada del Pas dels Gossolans és increïble i encara millorada per les vistes al Pedraforca. La pujada al Niu de l’Àliga també és molt espectacular. Vegetació típica d’Alta Muntanya amb immensos prats, roca i pedra solta, pi roig i avet.
Avituallaments
La Open Cavalls del Vent consta de 8 Avituallaments més el final, al refugi Estasen.
Estan molt ben repartits per la travessa i amb molta varietat de menjar i beure. Destaquem el punt d’aigua del Coll de Moixeró, un punt molt important abans d’arribar a Penyes Altes i camí del Niu d’Àliga, només és aigua, però molt necessari per poder arribar al Niu en condicions.
Voluntaris
En aquest cas els voluntaris són la gent que fa de guarda en els diferents refugis que trobem durant la travessa. Són molt amables, ens animen, ens ajuden a avituallar-nos, ens indiquen, ens donen consells. Sempre s’agraeix un voluntari simpàtic, només un somriure, val molt, quan vas tocat.
Ambient
L’ambient de la cavalls open és diferent al d’una cursa, es nota que no es competitiva però això no vol dir que no hi hagi gent molt preparada. Palpem a l’ambient que la majoria de gent que fa la Open té molta muntanya a sobre. Genial!!!
Organització
Al no ser una cursa, l’organització també és diferent. Aquest any destaquem la instal·lació d’un geolocalitzador a la motxilla, que permet saber en tot moment on estem, deduïm que és tracta d’un suport mes per si ens perdem ens puguin localitzar, que un punt de control de la cursa.
La travessa és espectacular i per posar alguna pega, pel nostre gust el marcatge pot resultar insuficient i tot i el track algun punt és força conflictiu. Per aquest motiu, recomanem anar molt ben preparats amb track i GPS i estar força atents.
Bossa del Corredor
La bossa del corredor ens agrada molt i la samarreta tècnica Hoko Cavalls del Vent, ens encanta. Buff exclusiu de la travessa ( espectacular i preciós), 1 caixa de 27 infusions de Yogui Tea, crema de massatge OXD ( crema de calor), 1 mapa topogràfic de Cavalls del Vent ( editorial Alpina) i 1 adhesiu.
Esportistes.cat a la Cavalls del Vent 2018
Arribem divendres per la tarda a Saldes i anem cap al Refugi Estasen a buscar la bossa del corredor.
Ens instal·lem el Geolocalitzador a la motxilla i ens preparem la tarja de pas que hem de segellar a tots els refugis i que al finalitzar serà una de les proves de què hem realitzat la travessa completa.
Ens llevem dissabte molt aviat, ho tenim tot apunt, ens vestim de trail i enfilem camí cap el Refugi Estasen.
Arribem al refugi, són 3 quarts de 6 i aquí està tot apunt, 4 fotos de rigor i ens preparem per la sortida.
A les 6 en punt es dona la sortida i enfilem el primer corriol que ens porta a la pista forestal que va fins el Collell, de moment tot molt tranquil. Ja a la pista la gent es va posicionant i i parlem de les estratègies a seguir durant la jornada, serà un dia llarg i dur que amb la calor encara serà més èpic.
Arribem al Collell i enfilem les primeres rampes dures que ens han de portar al Pas dels Gosolans, la gent puja a ritme tranquil, són les primeres rampes i això és molt llarg. Ja a la última pujada abans dels Gosolans surten els primers raigs de sol i comentem amb la companya Gina que serà un dia on l’experiència serà molt important ja que es veu que serà un dia de calor extrema, serà molt important la hidratació i els ritmes durant la Cursa.
Ja està la primera pujada a la saca, ha estat molt fàcil, anem frescos. Hem travessat el Pas dels Gosolans, un lloc que sempre ens encanta passar i que mai ens deixa indiferents, les vistes són espectaculars.
Comencem la primera baixada que ens porta al Refugi de Prats d’Aguiló, és molt tècnica i ens costa.
No és el que més ens agrada per lo tant agafem un ritme tranquil i reservant forces pel que vindrà. Últims corriols de baixada i ja arribem a Prats d’Aguiló, ens hidratem bé, omplim els bidons i enfilem cap el següent refugi que és Cortals d’Ingla.
És un puja- baixa constant amb unes pujades encara no gaire dures, trobem molts arbres caiguts de les tormentes i esllavissades que hi ha hagut aquesta primavera i que en algun lloc ens complica bastant el pas.
Disfrutem de les vistes són espectaculars amb uns tallats de pedra que fa que hàgim d’estar atents però que paga molt la pena, que bé que ens ho estem passant!!
Última baixada i arribem al refugi Cortals d’Ingla, de moment anem molt frescos, omplim bidons, comentem la jugada i ja sortim direcció el refugi Serrat de les Esposes ( és un enllaç de 5 km molt fàcil però que s’ha d’anar amb el fre de mà posat ja que després ve la pujada al Niu d’Àliga i que serà la primera pujada important del dia ).
Sortim de Cortals d’Ingla i comencem una pujada no gaire llarga que ens porta a un coll i des d’aquí al Serrat de les Esposes. Una baixada molt còmode que fem a bon ritme però regulant. Arribada al Serrat, segellem la tarja de pas, omplim bidons i mengem síndria i bebem bé, li estem donant molta importància a la hidratació que serà una de les claus del dia. Preguntem pel troç nou que ve a continuació per no despistar-nos i ens mentalitzem per la pujada que ve, són 16 km de pujada amb quasi 1500+.
Sortim del Refugi Serrat de les Esposes a les 11:30h en punt on ens diuen que anant ràpid en unes 3 hores i mitja estem al Niu i normal unes 4 hores. De moment vaig sol i penso que això ho complicarà.
Començo a enfilar les primeres rampes del troç nou marcat per l’organització i atrapo un noi i una noia que serà la meva salvació, ja que no ens separarem fins l’arribada al Niu de l’Aliga
Enfilem ja les primeres rampes dures, són bastants exigents però anem bé i les passem amb nota, d’aquí al punt d’aigua que hi ha al Coll de Moixeró estem un moment i ens sorprenem de lo ràpid que ho hem fet. Omplim bidons al punt d’aigua i enfilem camí a Penyes- Altes, les vistes tornen a ser espectaculars, estem passant per uns prats immensos i el dia és molt clar.
Arribem a Penyes -Altes, és un tram molt pedregós i tècnic, no gaire ben assenyalat i que ens costarà un parell de disgustos. Anem tots 3 a ritme constant, no defallim, però de cop…. sorpresa, ens hem sortit del camí, fem un crit a veure que passa i un corredor ens crida, salvats, ha estat poca cosa.
Continuem pujant i en un parell de crestes seguides ens tornem a perdre, no ho entenem ens hem tornat a sortir de la ruta. Cridem, i bastant avall un corredor ens torna a salvar. Aquest cop hem calculat que hem perdut 15-20 min ben bons. Últimes rampes molt dures ja quasi sortint de Penyes -Altes i ja veiem el Refugi Niu d’Àliga, encara és molt lluny però continuem la batalla.
Ja estem entrant a l’última part de l’ascensió al Niu i ha canviat tot l’entorn, pedres grans per tot arreu però que agafem amb alegria. La última pujada és curta però molt dura i exigent i la passem amb nota.
Arribem al niu d’Àliga, són les 15h en punt, hem aconseguit pujar en 3 hores i mitja tot i perdre’ns dues vegades, ens felicitem i ho donem per bo. Aquí ens esperen dos amics que ens animen molt i fan més fàcil la recuperació. Mengem bé i bebem molt, ja fa molta calor i es nota tot i estar molt amunt d’alçada.
15 min màxim de parada i ja hem sortit del refugi, anem molt bé i amb moltes forces. Ara ve molta baixada fins el refugi de Rebost, aquest tram no ens costa gaire i després d’una bona baixada arribem al refugi, calculem en una hora aprox. Saludem un parell d’amics i comentem que fa molta calor, hem baixat d’alçada i això es nota.
Sortim a bon ritme del refugi, és baixada, hem d’arribar al principi de la pista forestal que puja al refugi Sant Jordi però fa molta calor i això dificulta molt.
De seguida arribem al riu, el travessem i ja comença la segona ascensió seria del dia, la pujada al refugi Sant Jordi. Anem pujant per una pista forestal per unes rampes realment dures i que no s’acaben mai, cada corba és un fort desnivell i cada cop ens costa més. Aconseguim arribar a un trencall que ens porta per uns corriols a l’última part de l’ascensió, aquí anem tocats i anem molt justos d’aigua. Passem per una caseta ( falsa alarma ) i continuem amunt amb dificultat i ja quasi arribant trobem un petit salt d’aigua a la ombra que ens salva, podem beure i refrescar-nos i a partir d’aquí sortim a fons fins el refugi. Com costa la pujada al Refugi Sant Jordi, mai és fàcil però ja hi som, aconseguit!!
Aquí arribem i veiem gent molt tocada, entre la pujada al Niu i ara el Sant Jordi la gent ha quedat molt mermada.
Nosaltres anem bé, ens hidratem i mengem una mica de fruita i cap avall ràpidament que encara queden unes horetes. Ara toca Els Empedrats, de gran bellesa, travessem el riu unes quantes vegades amb diferents salts d’aigua, la veritat val la pena passar-hi.
Arribem a baix Els Empedrats i agafem una pista ample que ens porta al trencall per enfilar les últimes rampes direcció Gresolet. Ara toca corriols de pujada i diferents trencalls que ens portaran a dalt un coll que ja serà l’últim abans de baixar, no són difícils però comencem amb una mica tocats i això es nota. Pel camí trobem un bebedor d’aigua que ens torna a salvar la vida, omplim bidons, ens refresquem i enfilem cap a dalt el coll, ja està som a dalt!!
Comencem a baixar per un corriol que enfilem 3 vegades i de seguida arribem al Refugi Gresolet i aquí trobem l’avituallament amb uns altaveus amb la música a sac i això ens fa pujar la moral. Omplim bidons i traiem el frontal perquè la nit està al caure. Mirem amunt i veiem la gran pujada que ens queda d’uns 400+, però anem molt motivats i no ens espanta.
Sortim del Refugi i de seguida cau la nit, encem el frontal i enfilem l’última part de la travessa. Travessem un parell de vegades un riu i comencem a enfilar les rampes que ens han de portar a la meta, són molt dures però tenen petits descansos que fa que ens puguem permetre un respir sense afluixar el ritme .
Arribem a un petit camí i després una pista forestal i ja fem l’últim corriol que ens porta al –refugi Estasen, hem arribat en una hora i cinc minuts, fantàstic!!
Finalitzem la Open Cavalls de Vent molt contents en 17 hores i 5 min, ens entreguen el diploma de rigor, segellem la tarja de pas i a disfrutar de l’èxit que ha sigut un gran dia de muntanya.
La Open Cavalls de Vent és una travessa esplèndida i espectacular on cal tindre un nivell físic i de preparació adequats, no és cap broma. Aconsellem als que no ho tinguin clar provar primer la Half de 44 km, és dura però la meitat de km que la Open.
Aquesta travessa ens té enamorats, així que l’any que ve repetirem l’experiència Open perquè és d’una gran vellesa i hi ha un gran ambient de muntanya. SUPER RECOMENADA !!!
Algunes fotos més que ens han fet els organitzadors:
