Esportistes.cat a la Cursa CAMINS AL BAC 2016 – Figaró
Camins al Bac 2016 – Figaró
Aquest passat diumenge 4 de setembre vam estar presents a la cursa de muntanya Camins al Bac, que es celebra a la població de Figaró.
A continuació us fem un resum dels elements més importants a tenir en compte en una cursa de muntanya, i després podreu llegir també un petit reportatge de la nostra experiència a la cursa, viscuda en primera persona.
Ens agradaria, però, abans de tot, donar les gràcies als organitzadors per la feina feta i pel tracte rebut, que va ser genial.
Com veureu a continuació, recomanem que correu aquesta cursa per moltíssims motius (paisatges espectaculars, molts trams que pots córrer ràpid, etc…) i només el calor (que dubtem que es repeteixi en properes edicions) va jugar en contra.
Anàlisi de la cursa Camins al Bac
Localització: Figaró – Piscines municipals. Un indret perfecte per començar i acabar la cursa, amb tot tipus de serveis, bar, dutxes, piscina, etc….
Horari: 4 de setembre a les 9h del matí – En principi, un cop entrats al mes de setembre i començant a les 9h del matí, l’horari sembla perfecte, però aquest any va haver mala sort amb la temperatura ja que va coincidir amb un dels dies més calurosos de l’any.
Recorregut: La cursa es presenta amb tres modalitats diferents, per a tots els gustos i nivells:
– Mitja: 23km i 1.200m desnivell positiu acumulat
– Popular: 10km i 430m desnivell positiu acumulat
– Express: 5km i 170m desnivell positiu acumulat
Nosaltres vam córrer la llarga, aquí el nostre track:
Terreny: La gran majoria del recorregut transcorre per corriols (60%), també hi ha força tram de camins (30%) i com a molt hi ha un 10% d’asfalt. El terreny no és complicat, gairebé no hi ha trams tècnics ni molta pedra, més aviat al contrari, i la majoria de la cursa es pot gaudir corrent a molt bon ritme. La gran majoria de pujades tampoc tenen un desnivell molt exagerat (excepte segurament la última) i les podeu fer corrents a ritme suau però constant. Pel que fa les baixades, més o menys el mateix, els trams tècnics són comptats i no gaire llargs.
Paisatges / entorn: Realment espectaculars. La pujada al Sot del Bac i a la Trona, el camí de ferradura i les vistes espectaculars des dels Cingles de Bertí són realment increibles i només per això la cursa ja val molt la pena. Us sorprendrà si mai no heu estat per la zona!!!
Avituallaments: Els justos i necessaris per poder cobrir les necessitats dels corredors, tot i que tampoc està de més que porteu aigua sobre. Parlem de 3 avituallaments sòlids/líquids més el gran avituallament final, que tenint en compte la distància, haurien de ser més que suficients. El problema és que en aquesta edició vam tenir la mala sort de patir una onada de calor i això va provocar que per a alguns corredors els avituallament no fossin suficients, o millor dit, haguessin desitjat que n’hi haguées algún mes. Però com diem, va ser degut a una situació puntual i excepcional ja que la onada de calor que va afectar just el dia de la cursa va ser del tot horrible. En condicions normals, avituallaments més que correctes!
Voluntaris: Moltíssims voluntaris bolcats amb la cursa, tant en el punt de sortida/arribada com en els diferents avituallaments repartits al llarg del recorregut, que animaben i esperonabeen als corredors en tot moment.
Ambient: Gran ambient festiu en el puint de sortida i arribada! Preparant entrepans de butifarra, un avituallament final magnífic, grabant amb vídeo als corredors, inclús amb trabucaires que donàben el tret de sortida i podi per l’entrega de premis als guanyadors de les diferents categories.
Organització: Excel·lent. Tot va sortir perfecte i sota el previst. Cap problema per aparcar degut al parking que van preparar, organitzadors del més simpàtics i agradables que col·laboraben a donar el toc festiu a la jornada, marcadors a l’arribada on per un monitor s’actualitzava a temps real els temps dels qui anaben arribant, així com s’infoirmava dels corredors que encara no havien arribat, servei de massatges i dutxes. En definitiva, una organització perfecte!!
Bossa del corredor: La bossa del corredor contenia una samarreta tècnica del club Senglar Trail Running xulíssima, així com una botifarrada, caldo Aneto, servei gratuit de massatge, guardaroba, dutxes i accés a la piscina municipal que després de la cursa i amb el calor que feia, era se’ns dubte tot un premi per als corredors
Reportatge – Esportistes.cat a Camins al Bac 2016:
Vam arribar a Figaró i els organitzadors havien peparat tot el camp de futbol per poder aparcar els cotxes dels qui anàbem a la cursa. Clarament es veien voluntaris que ens indicaben l’accés al camp de futbol, que es trobava a tant sols 50m de ls piscines municipals, lloc on tindria lloc l’inici i final de la cursa.
Ja es veia força moviment, sobretot de voluntaris que de bon matí havien encés les brases per cuinar les butifarres i dels qui havien començat a repartir la bossa del corredor.
Abans de començar la cursa, un munt de gent escalfava motors i saludava a les càmeres dels organitzadors que preparaben el vídeo de la cursa. Es respirava molt bon ambient!
Puntualment un grup de trabucaires van donar el tret de sortida i ens vam dirigir cap al poble, en el que seria l’únic tram de la cursa en el que trepitjaríem asfalt. Tot i la lleugera pujadeta, va ser un bon tram per escalfar entre la gent del poble que aplaudia i animava.
Només entrar en la muntanya, petites pujades i baixades i uns corriols força ràpids ens porten fins a tornar a baixar un tram direcció Figaró de nou i travessar el riu congost per començar ara sí, tot el tram de muntanya important de la cursa, després del que serien uns gairebé 4km que podem considerar “d’escalfament” a bon ritme.
De cop, d’aquelles coses que ens agraden: travessem el riu per damunt de pedres, fem una petita pujadeta ajudats per una corda i comença un tram fins al km 12 realment preciós ja que passarem pel Sot del Bac, veurem els espectaculars massissos “les bessones” i arribarem a La Trona.
En tot aquest tram, del quilómetre 3,5km al 7,5km hi ha pujada contínua però amb molt poc desnivell, de forma que es pot córrer bastant bé i a bon ritme. Passarem pel primer dels avituallaments i tot seguit per un tram de pista en baixada que ens va de conya per recuperar forces abans de la pujada final, d’uns tres kilòmetres que ens portarà a l’espectacular Trona i als Cingles de Berti.
No ens cansarem de repetir que les vistes des d’allà dalt són realment espectaculars, així com el “camí de ferradura”, que tot i tenir força desnivell no es fa gens pesat perquè és també preciós i queda amagat a l’ombra del sol.
Arribats aquest punt, us puc assegurar que la sensació que tenia és la d’haver disfrutat més que mai en una cursa. Paisatges, camins corriols, trams amb ombra… tot plegat feien que la cursa fos ràpida i que un gaudís al màxim corrent.
Un altre avituallament i passarem pels Cingles de Berti, en un ram plà fins al km14 on trobem una baixada, en aquset cas més tècnica fins arribar al km15 on se’ns dubte arribava el moment més dur de tota la cursa.
Del km15 al 17km un autèntic infern degut al fort calor que queia. Una pujada per pista a plè sol, que no es que fos molt dura, de fet al contrari, és ideal per pujar corrents a bon ritme, però el calor era massa. I per rematar, els últims 200m de pujada d’aquells amb fortíssim desnivell, que t’has de recolzar als genolls per tirar cap amunt.
Per fi un nou avituallament, segurament en el moment que més el necessitàbem, just on es troba el Santuari de Puiggraciós. L’esforç ja estava fet! Ara tocava gaudir de nou de la cursa ja que tant sols restava la baixada, per un camí molt ràpid que ens portaria fins a l’arribada i el fantàstic avituallament final, amb fruita, begudes, entrepà de butifarra, servei de massatge, dutxes, piscina… GENIAL!!!!!
