Marxa Cicloturista La Ruta Minera

Aquest passat diumenge 15 de juliol de 2018 vam estar presents a la 5a edició de la Marxa Cicloturista La Ruta Minera.

A continuació, us fem un resum dels elements més importants a tenir en compte en una marxa cicloturista, i després podreu llegir també un petit reportatge de la nostra experiència a la cursa.

Després de la nostra segona participació, una cosa queda ben clara: per organització i recorregut, aquesta marxa cicloturista ha de ser imprescindible en el calendari de tots els aficionats ciclistes!

Anàlisi de la Marxa Cicloturista La Ruta Minera

Localització:

Poliesportiu municipal de Berga: Una zona ideal com a punt neuràlgic per a qualsevol cursa, amb suficient espai d’aparcament als voltants, a més de comptar amb equipaments addicionals com vestidors, lavabos i dutxes, la qual cosa feia l’experiència molt còmoda per a tots els participants a la marxa.

Fins i tot, al costat del poliesportiu es reserva un estacionament per a les autocaravanes i furgonetes que vulguin pernoctar la nit d’abans de la cursa.

D’altra banda, l’Ajuntament de Berga va posar a disposició dels ciclistes i acompanyants l’entrada gratuïta a la piscina municipal de Berga (que compta amb 4 piscines de diferents profunditats), situada al costat de l’arribada i del poliesportiu.

Perfecte perquè els familiars i amics dels ciclistes poguessin esperar els participants a l’arribada després d’una remullada a la piscina!

Horari:

15 de juliol a les 7:30h  – En aquesta època de l’any, es considera encertada l’hora d’inici per poder gaudir d’algunes hores sense sol. Al mes de juliol, en dies solejats, com va ser el cas, s’agraeix pujar ports com el Pradell sense el calor del migdia.

Recorregut:

El recorregut és el mateix d’altres anys, amb la seva coneguda duresa.

Llarg: 154 km i 3.800 metres de desnivell positiu.

Curt: 116 km i 2.800 metres de desnivell positiu.

Dos recorreguts realment durs que comparteixen 3 ports. A banda dels quilòmetres de diferència entre tots dos recorreguts, probablement la major diferència és que a la marxa llarga es realitza l’ascens al temut Coll de Pradell. Tots dos circuits gaudeixen d’un marc incomparable per a la pràctica del cicloturisme, gaudint dels paisatges del Berguedà.

Adjuntem imatges dels recorreguts:

Perfil marxa curta

Perfil marxa llarga

Terreny:

Tant a la marxa llarga com a la curta, el desnivell i l’ascens a grans ports evidencien la duresa de la prova. Cal destacar que pràcticament no trobem terreny pla per recuperar i la marxa es desenvolupa com una autèntica etapa de muntanya.

Paisatges / Entorn:

Espectacular l’entorn de la cursa, una oportunitat per descobrir noves rutes cicloturistes per carreteres poc transitades. Els boscos del Berguedà, les vistes del Pedraforca, el pas per l’Alt Urgell amb l’ascensió al Coll de Port, el Pantà de la Llosa del Cavall, … Impressionants paisatges per a la pràctica d’aquest esport, que segur que van ajudar a superar el repte de realitzar aquesta duríssima marxa.  

Avituallaments:

En una prova d’aquesta duresa i tenint en compte la calor a la temporada que es disputa la prova, la distribució dels avituallaments pren especial rellevància. Considerem que van estar molt ben distribuïts en la prova i que els aliments i begudes oferts eren adequats per a les característiques de la prova (barretes energètiques, begudes isotòniques, coca-coles, fruita, entrepans).

D’altra banda, la quantitat de voluntaris presents va permetre que no es produïssin aglomeracions de gent i cada ciclista pogués parar el temps que considerés oportú.

Als avituallaments sempre gaudim de bon ambient, i fins i tot, a Vallcebre on disposem d’un avituallament d’aigua, els més petits ens ofereixen gots d’aigua en marxa abans d’afrontar el tram més dur del Coll de Pradell. Punt perfecte per agafar forces per al tram més dur de l’ascens al Coll de Pradell.

 Voluntaris:

Situats en punts estratègics: tant als avituallaments com a les bifurcacions, en les que aquests recolzaven la tasca dels policies, donant prioritat de pas i indicant la direcció a agafar. També és d’agrair la presència de voluntaris en punts perillosos del recorregut, com per exemple a la baixada del Coll de Batallola i a la baixada del Coll de Josa.

Ambient:

Gran ambient a l’arribada de la cursa, a on es preparen ja les taules en les que els ciclistes dinaran un cop finalitzada la marxa. El dinar, molt correcte: pasta, fruita, coca… per recuperar forces.

També ens donen l’opció de comprar tiquets de menjar per als acompanyants. Un engranatge ideal perquè tota la família i amics acompanyin a corredors i gaudeixin de l’esport en família.

Organització: Excel·lent.

Perfecte, sense aglomeracions en la recollida de dorsals, tots els encreuaments ben senyalitzats i amb voluntaris donant prioritat als ciclistes.

L’amanida de pasta, la fruita, la coca, etc. i les begudes s’agraeixen per començar a recuperar les forces. S’habiliten taules i un pàrquing de bicicletes. A més, els que es van recordar de dur el banyador poden refrescar-se a la piscina.

Durant la prova es disposa a més d’un cotxe de suport, amb recanvis per a la bici, per tal d’atendre incidències. Fins i tot disposen de bicicletes de recanvi, malgrat que entenem que és impossible atendre a tots el grups, ateses les diferències de nivell.

El recorregut es troba perfectament senyalitzat, i fins i tot trobem cartells d’inici del port i cartells d’1km per coronar cada port. I la distància a meta als últims 20 Km.

Bossa del corredor:

La bossa de regal ens obsequiava amb una samarreta commemorativa. També estaven disponibles els perfils de la marxa en format petit, ideal per dur-ho al maillot o enganxar-ho a la bicicleta.

Llàstima que no existeixi la possibilitat d’adquirir el maillot de la cursa!

Reportatge – Esportistes.cat a la Marxa Cicloturista La Ruta Minera 2018:

A la nostra segona participació a la Ruta Minera vam participar sent conscients que ens trobem davant una prova realment dura, amb ports i desnivells als que pocs cicloturistes estan acostumats. Malgrat això, als amants de la bicicleta ens encanta gaudir de paisatges i patir la duresa dels ports de muntanya.

Evidentment, com ja comentàvem l’any passat, a la duresa dels quilòmetres de la prova i del desnivell acumulat se suma la previsió de calor que acostuma a fer en aquesta època. Cal destacar que la prova ja comença aviat i la bona distribució dels avituallaments, vehicles d’assistència, punts per poder abandonar la prova… fan que els riscos estiguin molt controlats i en cap cas el repte es converteixi en perillós. No obstant, com es recomana des de l’organització, cal reservar forces per als últims quilòmetres del recorregut.

La recollida de dorsals, com altres anys, perfectament organitzada, fa que s’evitin cues i la cursa pugui començar amb puntualitat.

Una vegada comença la cursa, a la majoria se’ns oblida la recomanació de guardar forces per a la part final del recorregut, i al primer port, Coll de Batallola, es formen grans grups,  i poc a poc, amb l’enduriment del port es van seleccionant els grups en funció del nivell dels participants. Cal destacar que el Coll de Batallola endureix molt els últims dos quilòmetres, arribant a rampes del 17%.

El descens torna a estar ben senyalitzat com altres anys. Es baixa amb precaució, tractant-se d’un port amb corbes tancades,però en el que no convé perdre la companyia del grup amb el que hem pujat, ja que ens ajudarà a superar el tram entre la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà.

Aquest tram és realment ràpid si podem gaudir d’un grup per poder fer relleus i, segurament, l’únic tram que es poden aprofitar les avantatges de circular en grup. A Guardiola de Berguedà trobem el primer avituallament i molts decideixen continuar sense parar en aquest, però ja portem 50 km a les cames i ens espera el Coll de Pradell, conegut com “el monstre” al món cicloturista, i creiem que és millor agafar forces.

El port del Pradell té dues parts diferenciades, de diferent duresa però d’una bellesa difícil de superar. La primera part encara la podem pujar asseguts sobre la bicicleta gaudint del paisatge, de la companyia… No obstant, després del poble de Vallcebre, a on nens ens reben com si fóssim ciclistes professionals oferint-nos aigua en marxa, detall que s’agraeix quan s’està realitzant aquests esforç, el port endureix molt i comencem els últims 5 quilòmetres de port on els desnivells mitjos oscil·len entre un 9% i un 14% de desnivell mig.

Cadascú avança com pot des de Vallcebre, però és a l’arribar a les temudes rampes del 23% quan l’esforç és màxim…Gran idea de l’organització de proposar als acompanyants anar a animar als seus amics en aquesta part del recorregut. Sempre s’agraeix un crit de suport!

Després de coronar el Coll de Pradell, tenim un altre avituallament, on el temps de descans ja és més elevat que a l’anterior, i abans d’afrontar la baixada és el moment de reposar forces. La baixada del Coll de Pradell ens fa sentir afortunats de poder gaudir d’un recorregut tant dur i tant bonic, així que sense despistar-nos durant el ràpid descens anem mirant el Pedraforca al fons.

 Després de la baixada s’entra en una carretera en millor estat cap a Gòsol, amb pujades i baixades no excessivament dures, que fa que hi hagi reagrupaments. De fet, al Coll de Josa, un port de segona categoria, es puja en petits grups. Nosaltres decidim esforçar-nos per no perdre un d’aquests grups que sabem que de ben segur ens ajudaran a fer més ràpids els quilòmetres favorables que ens esperen des que coronem el Coll de Josa fins a Tuixent.

A Tuixent novament un avituallament abans d’afrontar el Coll de Port, un port amb rampes mantingudes no excessivament dures. Es fa llarg després dels quilòmetres recorreguts però val la pena per després gaudir de l’espectacular descens cap a Sant Llorenç de Morunys, 17 Km de baixada per bona carretera i un últim avituallament a Sant Llorenç de Morunys per agafar forces per a l’últim tram de marxa.

Cap a Berga ens queda superar l’últim port de la prova, Coll de La Mina, el port de menys envergadura, però que es pateix després del desnivell i quilòmetres acumulats. Un cop es corona, ens enfilem a tota velocitat cap a Berga, fins a on pràcticament només ens queda la pujada de la coneguda línia d’arribada, on podem gastar les poques forces que ens queden sprintant per gaudir del merescut dinar, la cervesa, la piscina…i compartir la nostra alegria per haver superat de nou el gran repte que és finalitzar la Ruta Minera!

Sense cap mena de dubte, aquesta marxa es tracta d’un referent per a tots els amants del ciclisme, ja que en ella podem trobar molts dels al·licients que busquem el cicloturistes: duresa, paisatges, poc trànsit i perfecta organització.

US LA RECOMANEM MOLTÍSSIM!!!