Esportistes.cat a la Saldes Xtrail 2018

Saldes Xtrail 2018

El passat 20 de maig de 2018 es va celebrar la cursa de muntanya Saldes Xtrail i allà vam estar per poder-vos-ho explicar.

Com veureu a continuació, es tracta d’una cursa de muntanya amb tots els elements per tal que us agradi (paisatges, terreny, etc…) tot i que aquest any ha estat una mica condicionada pel mal temps i la pluja.

 

Anàlisi de la cursa Marató Saldes Xtrail

Localització:

La cursa surt de Saldes. S’habilita una mena de camp de futbol per poder aparcar.

Horari:

07.50h: Invitació als participants de la distància MARATHON al Calaix de Sortida.

07.55h: Breafing MARATHON

08.00 h: Sortida MARATHON

Finalment la sortida es realitza amb 30 minuts de retard.

Recorregut:

La cursa te un únic recorregut de 42 km i uns 2400+ de desnivell.

Aquí el meu track:

saldes xtrail

Terreny:

El terreny es d’un 80% de pista i un 20% de corriol.

Poc tècnic i fàcil de córrer, exceptuant algun tram més tècnic cap al final.

Paisatges / entorn:

La cursa és una cursa espectacular perquè en tot moment es pot apreciar el Pedraforca. Com que pràcticament tota la cursa discorre per corriols i pista, es pot dir que es una cursa 100% de muntanya. El terreny no és gens tècnic i per tant no cal ser molt destre o tenir molta experiència per fer-la.

 

Avituallaments:

Ens trobem amb 6 avituallaments durant la cursa i un avituallament final a l’arribada.

Els avituallaments són complerts. Trobem aigua, isotònics, fruita, xocolata i fruits secs a tots els avituallaments i a més, exceptuant el primer, trobem també gominoles, cola i sandvitxos.

AVITUALLAMENTS: 

Voluntaris:

Des del meu punt de vista van faltar voluntaris durant el recorregut.

Degut a inclemències meteorològiques, es va haver de fer un canvi de recorregut i faltaven controls i marques per saber exactament cap a on tirar.

Val a dir, però, que els voluntaris que hi havia estaven sempre atents i amb un somriure per tal d’atendre els corredors.

Ambient:

Molt bon ambient pel que fa a la cursa, tot i que és cert que va faltar animació. No es pot demanar més, tenint en compte que va començar a ploure molt a meitat de recorregut.

 

Bossa del corredor:

La bossa del corredor és una de les millors bosses que he vist. A part de les típiques barretes, sobres amb gels recuperadors, etc…hi incloïa un cinturó ARCh MAX súper útil i còmode.

 

 

Reportatge – Esportistes.cat a Marató Saldes Xtrail

Són les 4:30 de la matinada i sona el despertador. He dormit, però amb la sensació d’haver estat desperta. M’aixeco ràpid del llit. Sé que és el dia. El dia de la meva primera prova de foc: Estrena en distancia marató de muntanya a la Saldes Xtrail.

Em canvio, agafo la bossa amb tot preparat i vaig a buscar els companys d’equip, amb els que pujarem cap a Saldes. Durant tot el trajecte anem xerrant i fent broma i se m’oblida que estic molt nerviosa. Arribem a Saldes, i aparquem al “camp de futbol” (camp de patates més aviat, amb tot el que ha plogut).  Anem a buscar dorsal i deixem les bosses al guarda-roba. Ara sí que no puc dissimular. Estic molt nerviosa. Ja he fet llarga distancia, però mai per muntanya.

Hi ha molt bon ambient i els que correm la marató ens dirigim a la línia de sortida. Com sempre, amb els de l’equip ens posem al davant. Sé que és una marató i que sortir més davant o més darrere no importa massa, o gens, però és més aviat un costum o una mania que tenim.

saldes xtrail

La sortida es retarda fins a 30’. El motiu: algú s’ha entretingut en treure algunes marques del recorregut…  Vaig parlant amb la resta de corredors i miro de no deixar-me impressionar per les marques que han fet la resta, al cap i a la fi, és la meva primera marató, he de posar cap i gaudir. Per sort, tinc els companys que m’ho recorden i que m’ho recordaran durant tota la cursa.

Tret de sortida. Ara sí que sí. Comencem a córrer i el cor em va a mil, més per l’emoció que no pas per la velocitat. Sé que no he sortit lenta, però tampoc a tope. Això és llarg, em dic. La clau ha de ser arribar al KM 30 sencera.  He mirat el recorregut i sé que m’estaré 10km pujant i que comencem amb el meu punt feble. La pujada no és técnica, és una pujada que amb força és pot córrer i que jo faig a estones corrent i a estones caminant. Les vistes son espectaculars; el Pedraforca és una muntanya que em té fascinada. A més, el dia encara és bo, fa sol, però encara no fa calor (ni en farà durant tot el recorregut).

saldes xtrail

Al km 6 hi ha un avituallament, però me’l salto. Vaig bé i no necessito recarregar aigua. 4 km més i ja hauré superat la primera pujada. Continuo a ritme continu però sense forçar. Encara m’estic fent pipi, i veig que hauré de parar. M’espero fins ser a dalt. Trobem el segon avituallament al km 10. Ja hi sóc! Paro, per poder seguir corrent còmodament. Ara fa baixada i és una pista ample gens tècnica i amb unes vistes espectaculars. Fins i tot passem per trams on encara hi ha neu. Personalment m’estimo més les baixades tècniques, les gaudeixo més, però la pista et permet agafar molt bon ritme i les cames m’estan responent genial.

Al km14 trobem un altre avituallament, no em paro. Vaig servida d’aigua i de gels i encara hi ha baixada, així que vull gaudir i aprofitar el màxim l’avantatge que em dona baixar. Sé que després vindrà una pujada i que no em puc pas entretenir gaire.  Cap al km 18 comencem de nou l’ascensió. Poc a poc, al meu ritme, sense forçar, però sense badar. Els bessons piquen i les lumbars noten l’esforç. El terreny, però, és fàcil. Fins el moment cap tram m’ha semblat tècnic. Per mi és un punt negatiu, però per contrarestar, el paisatge és increïble.

De sobte, aixeco el cap i veig a dues noies. Les tinc a tocar. Moment de posar cap i no precipitar-se. El meu bé més estimat són ara les meves cames, així que si les mantinc, a la baixada podré divertir-me una mica i qui sap si avançar posicions.  Efectivament, arribem al km 21 i veig un avituallament. Em paro un moment i els companys em pregunten si vull parar-me i menjar o si vull anar a buscar les noies que hi ha davant. No m’ho penso. Començo a baixar. Les cames responen i el cap encara el tinc a lloc. Tret d’algun tram, tot és molt fàcil de baixar, així que no cal pensar massa, només córrer i apretar dents. Avanço una posició i m’allunyo tot el que puc per treure avantatge abans que arribi la pujada més llarga. Faig càlculs, crec que vaig 4a de la general femenina.  Torno a posar cap i penso que queda molt, que la posició no m’ha d’importar i que, al cap i a la fi, he d’arribar sencera.

De nou comencem a pujar. Quan vaig estudiar el recorregut sabia que aquest tram seria el més dur. Ja portem molts kilòmetres a les cames i hem de pujar uns quants més fins arribar a la Gallina Pelada. Com afronti aquesta part serà decisiu pel final de la cursa. D’entrada estic molt fresca de cap i físicament encara em trobo bé. Un cop més, la pujada no és gens tècnica. La pendent és forta, però no requereix ser un expert. Només caminar tant ràpid com es pugui.

Ara ja fa una estona que plou i cada cop plou amb més intensitat. Com que el terreny és fàcil, no em fa res que plogui, més aviat al revés, penso que és més èpic i que el que potser per d’altres és un inconvenient, per mi serà una avantatge. Durant uns moments em col·loco tercera noia i només de pensar-hi em pugen les pulsacions. Calma, Paula, em dic. Queda molt, venies a jugar i no pas a estar davant. Efectivament,  succeeix el que havia de succeir, em passen dos noies i torno a ser cinquena. Era d’esperar, i encara més en el tram de pujada.

Jo continuo, al meu ritme, sense que cap factor extern es posi pel mig. Cap al kilòmetre 26, hi ha un altre avituallament on ens diuen que la cursa s’ha neutralitzat, que no es pot pujar a la Gallina Pelada perquè plou moltíssim i allà el terreny és més tècnic.  Em fa ràbia, perquè encara quedaven 3 kilòmetres de pujada i em feia especial il·lusió pujar, però per sobre de tot penso que s’ha de vetllar per la integritat física dels participants.

Doncs readaptem-nos. La clau de tot és com de ràpid ens adaptem a les noves situacions. Vam començar amb sol i ara plou a bots i barrals, no podem fer res, doncs aprofitem les avantatges que això ens doni. Havíem de pujar 3 kilòmetres més i de sobte comencem a baixar, doncs un gel per agafar forces i a apretar el cul.

saldes xtrail

Baixem per una pista súper ample, i un com més, gens tècnica.  Al poc ja m’he col·locat quarta noia. Encara em trobo bé, però em poso una mica nerviosa, perquè ningú ens dona referències de la distancia que queda ara que la cursa ha estat neutralitzada.  D’aquesta manera és molt difícil saber quan apretar o quan reservar. Arribem a un punt de la pista on la senyalització és dubtosa. Tampoc hi ha ningú de la organització per indicar-nos. Allà també hi ha dos nois i la tercera noia, que dubten. La tercera noia tira pel dret i decidim seguir-la. Ens la juguem, però sembla el més coherent seguir per la pista. Finalment trobem un cotxe de voluntaris que ens indica que anem bé, la distància que ens queda i cap a on em de tirar.

Ara sé els kilòmetres que he de fer, que són pràcticament de baixada i que tinc la tercera noia amb mi. Correm plegades uns quants kilòmetres, acabem fins el cul de fang, ens mirem i riem. Si hi ha una cosa que m’encanta de la muntanya és precisament això, la complicitat i el companyerisme que s’hi respira sempre.  Evidentment competeixes, fins a on pots o vols, però mai es perden aquests valors. Poc després l’avanço i amb el meu company d’equip seguim baixant fins que, un cop més, la senyalització és escassa i ens passem uns metres d’allà on havíem de girar. La tercera noia ens avisa i ens avança. Ara correm a ritme vertiginós ( per mi, si més no). El meu company d’equip em mira i sap que encara puc pujar un puntet més.  Ens creuem a una noia de la mitja marató i em diu que vaig segona. Segona? No pot ser. He fet algun càlcul malament, juraria que vaig tercera. No hi penso més i no li dono importància. Seguim corrents, amb tot ben enfangat i les mans congelades. Ja la tinc, torno a tenir a la companya que m’havia avançat i ara ens indiquen que queden dos kilòmetres tècnics de baixada i que pràcticament estarem a tocar de meta.

saldes xtrail

Efectivament, comença el descens i efectivament és més tècnic que tota la resta de cursa. El fet que no deixi de ploure li afegeix dificultat (i diversió, molta diversió). El company d’equip em torna a mirar i sap que encara podem apretar, i així ho fem. Corro ben bé per instint i trepitjo per instint. Gairebé hi som. Ara em diuen que vaig primera. Evidentment m’emociona pensar-ho, però dins meu dubto i penso que no pot ser. Tenia molt controlades les noies del davant. Com podia ser que no les hagués comptat bé? És igual, ara ve una pujada final i sé que no puc cedir ni un segon. Mentre corro penso que he gaudit moltíssim. Li estic agafant el gust a córrer amb pluja i plena de fang. És molt més èpic. Ara ja veiem l’arc d’arribada. Afluixem uns segons per abraçar-nos amb el company d’equip i ara sí, esprintada fins el final! Ja hi som!!! Ens abracem primer i després amb la resta d’equip.

saldes xtrail

Ben és cert que degut al clima no hi havia massa gent a la meta, però hi eren els companys, hi era el meu company de marató i hi era jo, que ho havia aconseguit. Uns segons després em van proclamar primera noia i tot i així, vaig dir a l’organització que ho revisés, que a mi no em sortien els números. Un cop arribada la suposada segona noia, vam corroborar que, efectivament jo era segona i ella tercera. La primera noia encara havia d’arribar, perquè ella sí havia pujat a la gallina pelada abans la organització no decidís neutralitzar la cursa. La guanyadora de dret era, sens dubte, aquella noia que encara havia d’arribar.

saldes xtrail

Si analitzo la cursa de manera objectiva, val a dir que va mancar un pèl d’organització, potser degut a les inclemències meteorològiques, ja que van faltar punts de control per orientar els participants. La informació va ser escassa i el marcatge en alguns punts insuficient. Pel que fa a la neutralització, si suposava no fer un recompte adequat en la classificació, haurien d’haver neutralitzat la cursa per tothom. A banda de la classificació, per tal de vetllar per tothom, l’adient hagués estat que ningú no hi pugés, a la gallina pelada.

Pel que fa a l’entrega de premis, encara avui segueixo sense entendre com es fa el càlcul per proclamar l’equip guanyador. Es te en compte el número de participants? El temps total entre participants? Ajunten els participants de distancia mitja i de marató? O bé ho fan per separat? Fóra bo que les condicions quedessin clares des del començament.

Vull fer un petit incís i critica envers aquells participants que llencen els plàstics dels gels a terra. En aquesta cursa no vaig arribar a memoritzar dorsals, però d’ara en endavant ho faré.

Si us agrada la muntanya, si us plau, respecteu-la, sinó a casa mirant Netflix s’hi està molt bé.

Així doncs, en general, una cursa molt xula, amb paisatges espectaculars, bon ambient, bossa del corredor genial, etc… on esperem repetir edicions posteriors desitjant que el temps acompanyi per tal que sigui tot excel·lent !!

Deixa un comentari