Cursa de muntanya Vallalta Trail 2018
Aquest diumenge 3 de Juny hem estat a la cursa de muntanya Vallalta Trail, que es va celebrar a Sant Iscle de Vallalta.
A continuació us fem un resum dels elements més importants a aquesta cursa de muntanya, i després podreu llegir també un petit reportatge de la nostra experiència a la cursa.
Us anticipem que és tot un trencacames, amb constants pujades i baixades, però al mateix temps és una cursa ràpida, per gaudir gairebé tot el recorregut, podent córrer i ràpid en molts trams. Si us agrada córrer, us la recomanem de totes, totes!!
Vam córrer amb:
- Sabatilles Hoka One One Speedgoat II
- Malles curtes de compressió Hoko Megamo
- Cinturó Hoko Nakama per portar càmera de fotos i telèfon.
- Samarreta de l’equip Kriter Software
- Motxilla Waa Ultra Pro per portar a dins el impermeable (Salomon Bonatti) per si de cas
Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte
Localització
Per surrealista que sigui, escric això dissabte nit, el dia abans de la cursa, i no se on serà! Com veureu després, l’organització i la cursa en general és excel·lent, però ens ha fallat una mica el tema de la comunicació, doncs al reglament a la web no diu enlloc on es la sortida. Només diu que hi haurà servei de dutxes a Sant Cebrià de Vallalta així que dedueixo que es allà.
Sant Cebrià?
Però a un altre punt de la mateixa web hi ha un cartell que diu que es a Sant Iscle de Vallalta.
O Sant Iscle?
Bé, entro a Twitter i els busco i, oh, sorpresa! Veig un tweet del dia 28/3 que enllaça a l’instagram on diuen que la sortida serà a Sant Iscle. Es l’única informació que trobo al respecte. Doncs be, anirem a Sant Iscle i espero encertar-la.
Finalment la localització o lloc de sortida de la cursa va ser a Sant Iscle de Vallalta.
L’organització ho va comunicar per xarxes socials la setmana abans de la cursa i recomanem que seguiu els seus perfils de twitter o instagram, ja que la informació de la web no sempre està actualitzada.
Horari
La cursa de 18km comença a les 8h30 a Sant Iscle de Vallalta. A les 8h45, la distancia de 10km.
Es un bon horari per als que venen d’una mica lluny com es el meu cas. I tenint en compte la durada de la cursa acabes amb prou temps per viure l’ambient post cursa i arribar a casa a una hora decent.
Recorregut
La Vallalta Trail presenta dues modalitats:
– Recorregut llarg: 18km i 800m desnivell positiu.
– Recorregut curt: 10km i 400m desnivell positiu.
Nosaltres hem fet la llarga. A més km’s més diversió.
Aquí sota penjo el perfil i el recorregut d’aquest 2018 extret del meu GPS
Perfil:
Recorregut:
:
Terreny
El terreny és de muntanya gairebé en la seva totalitat. Asfalt es trepitja només per creuar la carretera en un parell de punts si no recordo malament i travessar Sant Iscle o Sant Cebrià.
Trams molt corribles
Es un territori que dona molt de joc, molt entretingut, doncs en 18km tens de tot. Des de pistes amplíssimes fins a corriols oberts de fa poc. Des de fortes pujades resseguint els pals de la llum fins a baixades per córrer a cor que vols. Zones tècniques “0” (al vestidor he sentit algun comentari sobre el corriol del km 17, just deixant el darrer avituallament). Si que te una mica de desnivell, però son poc més de -70m en 300m de recorregut aprox.
I trams més de caminar
O de caminar i res més
Les pujades son curtes. Potser la més llarga tindrà un km i escaig i es tot bastant corrible. Les baixades igualment son per volar i recuperar temps si tens cames. Ni rocs ni arrels malparides. Sí que es un terreny trencacames, amb petits canvis de desnivell que pots aprofitar també per agafar aire al baixar i intentar trotar a la pujada ja que es curta. Excepció comentada de la pujada sota la línia elèctrica. Aquestes son les que agraden ?
Si ets un corredor que està fent la transició de l’asfalt cap a la muntanya, es un terreny ideal per provar-te.
Paisatge/Entorns
Tot i que he fet l’ultra del Montnegre Corredor no coneixia gaire més d’aquesta zona i m’ha agradat molt veure les infinites possibilitats que hi ha. Corriols cada poc temps a banda i banda del que portem en cursa (Molt ben senyalitzats amb guix al terra per no equivocar-te!) que poden donar joc a l’organització per anar modificant el circuit sempre que vulguin.
A més avui el dia ha acompanyat. La temuda pluja prevista ens ha respectat i només ens ha ofert una humitat una mica alta però millor això que no un dia calorós.
Avituallaments
Els avituallaments, més que suficients i força complerts combinant sòlids (plàtan, taronja, síndria, olives, gominoles, fruits secs) amb líquids (aigua, isotòniques, coca cola)
I l’avituallament final, perfecte, amb tot el que els anteriors, a més de cervesa i entrepà de botifarra, patates fregides…A més, el pavelló ajuda a fer la xerrada post cursa i tenir-ho tot molt a ma. Es un lloc ideal per acabar la cursa.
Voluntaris
Molts voluntaris al llarg del recorregut en punts que poguessin crear confusió, però el marcatge ja era prou bo com per no perdre’s. Sí que he trobat a falta informació a l’arribar a la població d’on aparcar. Cap cartell ni cap persona m’ha indicat res i he aparcat molt lluny del pavelló, on hi havia una explanada estupenda per als cotxes i on s’havia de recollir dorsal i era el final de cursa.
Als avituallaments, també molta gent tenint-ho tot preparat per als corredors.
Ambient
Al començament, suposo que serà pel dia que feia, com sabem de vegades el temps i les previsions apaguen una mica l’ambient, i estava tot bastant apagadot.
Si que m’ha sorprès trobar-me al km5 un escocès amb la típica falda a quadres tocant la gaita. Li ha donat un punt excèntric a la cursa. Un aplaudiment per a ell.
Animació al km5
Arribada
A l’arribada speaker i el gran vermut final. A la taula on abans s’havien donat els dorsals anaven penjant classificacions.
Avituallament infinit i el Merescut “premi”
Tothom es rebut com es mereix!
Podi
1h30 després de que entréssin els guanyadors masculins i gairebé 1h després que ho féssin les 3 primeres dones no s’havien donat els premis encara (Sé el temps pq jo he entrat a meta vivint el moment on a 20m de l’arribada, la quarta avançava a a la que era tercera fins llavors). Jo no podia esperar gaire més i em sap més greu no haver estat a l’entrega de premis doncs conec un dels nois del podi general.
Premis per als guanyadors
Organització
La organització per a mi te un Notable. Si solucionessin el problema d’informació a la web i millor comunicació/informació (no respondre a missatges les setmanes prèvies, no tenir info suficient a la web…) millorarien molt, però la resta: avituallaments, recorregut, senyalització, voluntaris, cronometratge, aparcaments, entrega de dorsals, te una nota molt alta.
També la zona de dutxes, cosa que valoro molt, excel·lent. Molt d’espai i aigua calenta (que no sempre en tenim, oi?)
Bossa del Corredor
Un parell de fulletons de publicitat i informació d’una part del Montnegre Corredor, hi ha la samarreta tècnica, un pot de salsa barbacoa, fisiocrem, crema solar i unes tiretes del Barça.
Bossa del Corredor
Reportatge – Esportistes.cat a la Vallalta Trail 2017
A les 7:45 vam arribar a Sant Iscle; com que no tenia clar si era aquí o Sant Cebrià volia arribar amb temps de sobres d’anar a recollir el dorsal i fer un cafè abans la cursa.
Entro al poble i veig l’arc de sortida. Només puc girar cap a un carrer que fa pujada i això faig i deixo el cotxe aparcat. Error! Baixo per buscar el dorsal pensant que seria al costat de l’arc de sortida i no, es al pavelló on veig que hi ha un aparcament esplèndid per als cotxes. Doncs res, torna al cotxe, agafa la bossa per a la dutxa posterior i torna al pavelló un altre cop.
Aquí al pavelló es dona el dorsal i la bossa del corredor. Tot molt àgil i ben organitzat. I amb molt d’espai
Inici de la cursa
Moments previs a la sortida
A les 8.30h es dóna el tret de la sortida puntual. Trepitgem asfalt i arribem a la primera pista. Es una bona idea sortir per aquí per que el grup s’estira molt be. Quan arribem al primer corriol tots ens trobem en grups de ritmes similars. Si algú camina, tots caminem fins que trobem el lloc per on avançar. En cap moment a la sortida s’ha produït un tap com passa a d’altres curses on no es pensa en això.
La primera pujada es pot córrer gairebé tota i ens porta als 330m d’alçada. Des d’aquí una baixada d’un km per deixar-se anar i arribar al primer avituallament
Primer avituallament
Aquí es divideixen el recorreguts de 10 i 18km’s i comença la segona zona de pujadetes i baixadetes de les 3 del dia. Aquesta segona es la més curta de pujada, però en canvi es la que ens ofereix la baixada més llarga doncs arribarem a estar per sota del nivell de sortida durant 3km’s. Just al km10 arribem al segon avituallament
Síndria. Gran avituallament.
Aquesta zona, com hem comentat abans, son petites pujades i baixades. Fàcils de córrer, però que et trenquen el ritme constantment. Has de saber regular-te i anar per objectius. Ara intentar acabar aquesta pujadeta trotant, ara agafant com a referència algun corredor que tinguis al davant i poc a poc vas pujant desnivell.
Aquí trobes zones molt maques, fins i tot algun corriol que es veia que l’organització hi havia fet una bona feina de neteja.
Corriols oberts per la organització
I ara, que som cap al km 12 comença el darrer esforç. Hem de pujar una mica més de 200m de desnivell fins al 15, però amb constants canvis de desnivell, amb el que acumulat acabes pujant bastant més de 300m veritablement. I just al km15 s’arriba al darrer avituallament.
Darrera recuperació abans de llençar-te cap a meta
I aquí ens diuen l’esperada frase de “ara ja es tot baixada fins a la meta. 3km”. I et llences i al cap d’uns minuts et preguntes “No era tot baixada???” i sí; és que continua el trencacames constant, que durarà fins a arribar a meta (també en pujadeta). Finalment poc més de 2h després d’haver-se donat la sortida arribo just per veure com davant meu la segona classificada era atrapada per la tercera a només 20m del final.
Aquí entrant amb la tercera classificada
*A diversos punts del recorregut vaig trobar fotògrafs però la veritat es que no he sabut trobar més que un àlbum al FB de la Vallalta (Haurien de ser a la web!; no tothom té Facebook)
Es una cursa, que com he dit abans, recomano a tot aquell que vulgui fer una transició de l’asfalt a la muntanya. Toques tot tipus de terrenys però gens tècnic, els avituallaments són molt complets i el marcatge es més que suficient. El punt de duresa el poses tu mateix. La recomano de totes, totes.