Verticalp 2018
L’any passat ja vam estar a la Verticalp i ens va agradar tant que aquest any hem repetit experiència, tot i que ha estat un altre reporter, en aquesta ocasió, qui ha gaudit de l’experiència.
La VerticAlp és una cursa vertical imprescindible tant pels amants d’aquesta modalitat, com pels qui mai l’han provada. Una experiència que segur us agrada amb uns paisatges i entorn espectacular!!!
Anàlisi de la cursa de muntanya VerticAlp Sky Race 2018
Localització:
Totes les modalitats de cursa tenen com a punt de sortida el poble d’Alp, a la Cerdanya.
Just sortir de la carretera trobem el poliesportiu, on es fa la recollida de dorsals. També hi trobem els lavabos a disposició dels corredors i un bon aparcament on podem deixar el cotxe, tot i que no hi ha cap problema per aparcar pels carrers del poble.
Pàrquing del poliesportiu, on alguns han decidit passar-hi la nit
L’arc de sortida es troba a la Plaça Major del poble, a uns 300 metres del poliesportiu.
El punt de sortida és ideal per donar vida als bars i restaurants del poble durant tot el dia i alhora permet que no haguem de córrer ni 300 metres per asfalt abans d’agafar el primer caminet per dins el bosc.
Horari:
Totes 3 curses se celebren el mateix diumenge 19 d’Agost del 2018, l’hora de sortida de les diferents modalitats és la següent:
- VerticAlp Sky Race de 7,5km: 9.00h
- VerticAlp Kids de 5 km (Cadets): 9.00h
- VerticAlp Kids de 1,5km (Benjamí a Infantil): 9.15h
L’horari és ideal perquè els corredors que venen de més lluny no hagin de matinar massa. I per altra banda, evitem la calor que pot fer cap al migdia, tot i que tenint en compte que la cursa va des dels 1.170m fins als 2.530m d’altitud, la calor no és pas un problema, sinó més aviat al contrari. En aquesta edició, un cop arribats al cim bufa un vent bastant fred, que ens obliga a abrigar-nos ràpidament.
Recorregut:
El recorregut de 7,5km de pujada busca el camí més directe des de la Plaça Major del poble d’Alp a 1.170m d’altitud, fins al cim de la Tossa d’Alp a 2.537m, punt més alt de les pistes d’esquí de la Masella.
Exceptuant algun petit tram pla o amb molt poc desnivell, tot el recorregut és de pujada, així que el desnivell final és de +1.367m!
Cal destacar els últims 2 km de cursa, des de Coma Oriola fins la Tossa, on farem un desnivell de gairebé +600m per les pistes d’esquí, amb algun tram de pedra molt trencada, especialment en aquesta edició ja que estan fent modificacions del terreny.
A continuació teniu el recorregut i gràfic de desnivell de la VerticAlp:
Pel que fa als més joves, els de la categoria cadet (2002-2003) faran els primers 5km i +800m del recorregut, acabant al pàrquing de Coma Oriola; i els més petits (categories de pre-benjamí a infantil 2004-2011) faran els primers 1,5km i +260m del mateix recorregut.
El marcatge del recorregut està fet amb cintes grogues a la zona més boscosa i amb banderetes taronges a la zona de pistes. A més a més trobem una gran quantitat de voluntaris controlant els punts on creuem la carretera, indicant la direcció correcta o avisant de zones perilloses.
Amb tantes indicacions és impossible que ens perdem, però en cas de dubte… sempre amunt!
Pel que fa a la baixada, es fa pel mateix camí per on hem pujat, excepte a dalt de tot que baixem per les pistes per suavitzar la baixada i així poder gaudir de les impressionants vistes que segurament no hem vist durant la pujada. Pels corredors que estiguin esgotats, l’organització ofereix transport de baixada des de Coma Oriola (km 5) fins al poble.
Hi ha trofeus pels 3 primers classificats i classificades de cada categoria i de la general, i a més a més una medalla per tots els finishers de la cursa.
Gran quantitat de trofeus per totes les categories
Terreny:
Exceptuant els primers 300 metres de cursa i els punts on creuem la carretera, no trepitgem l’asfalt.
Només sortir d’Alp ja enfilem un corriol estret per dins el bosc, que anirem seguint durant els primers 5 quilòmetres. El terreny està una mica moll per la pluja del dia anterior, però tot i així es pot anar ràpid sense haver d’estar massa pendent d’on trepitgem.
A partir de Coma Oriola (km 5) la cosa canvia, s’acaba el bosc i els caminets i agafem la pista d’esquí cap amunt.
Primer trobem encara força herba amb una mica de pedra petita, però a partir de la meitat trobem un terreny amb pedra molt trencada, que combinat amb la forta pujada fa que sigui bastant més difícil anar sumant metres.
Tram més tècnic de la cursa a menys d’1 km del final
Just abans d’arribar al cim trobem una altra pendent forta amb un terreny una mica més sòlid però encara amb bastanta pedra, fins que finalment arribem a les antenes i acabem fent últims metres gairebé plans fins al cim.
Paisatges / entorn:
Tot i que pujant no podem gaudir massa del paisatge, ja que hem d’anar mirant on trepitgem contínuament, un cop a dalt podem gaudir d’unes vistes espectaculars dels Pirineus i la Cerdanya.
Així que si durant el camí no hem volgut perdre temps per girar-nos i contemplar les vistes, un cop a dalt és obligatori fer-ho. Val la pena retrocedir una mica fins les antenes per veure les vistes de la Cerdanya i ja de pas animem als corredors que afronten els últims metres abans de la meta.
Paisatge poc abans d’arribar al cim
Avituallaments:
Durant el recorregut trobem 3 avituallaments, més l’avituallament final a dalt de tot de la Tossa d’Alp, situats aproximadament als quilòmetres 1,5km / 3km / 5km i 7,5km.
Són molt complerts tenint en compte que és una cursa de només 7km. Ens ofereixen aigua, beguda isotònica, fruits secs, plàtans, taronja, galetes, síndria,…
Amb tot això podem fer perfectament tota la cursa sense haver de portar a sobre res de menjar o beure.
A més a més dels avituallaments durant el recorregut, un cop acabada la cursa i havent baixat de nou fins a Alp, al mateix punt de sortida tornem a trobar un avituallament on podrem gaudir de la merescuda botifarra amb pa amb tomàquet feta allà mateix.
Avituallament durant la cursa
Voluntaris:
S’ha de destacar el gran número de voluntaris que han participat per fer possible aquesta cursa.
Ja de bon matí repartint dorsals i preparant la zona de sortida. Després durant tot el recorregut anem trobant voluntaris indicant el camí o possibles perills, controlant el trànsit, ajudant als avituallaments o simplement donant ànims als corredors…
També trobem diferents fotògrafs repartits pel recorregut que van fent fotos molt bones de tots els participants.
I un cop acabada la cursa també trobem uns quants voluntaris més preparant les botifarres i organitzant la zona d’arribada.
Com sempre hem d’agrair a tots aquest voluntaris la seva feina, ja que sense ells no seria possible poder fer la cursa!
Voluntaris que fan possible l’esdeveniment
Ambient:
L’ambient és excel·lent, a més a més dels gairebé 300 corredors inscrits entre les categories d’adults i les de nens, tots els voluntaris i acompanyants dels corredors fan que el poble d’Alp estigui més viu que mai.
El fet de ser una cursa relativament curta i que les diferents categories surtin gairebé a la mateixa hora, fa que hi hagi bon ambient durant tot el matí.
Durant l’entrega de premis (que cal destacar que hi havia més de 70 trofeus), encara hi havia molta gent omplint tota la Plaça Major.
Ambient durant l’entrega de premis
Organització:
Pel que fa a serveis, tots els trobem a poca distància els uns dels altres.
La recollida de dorsals es fa al poliesportiu, així com el servei de guarda-roba. La zona de pàrquing també està al mateix poliesportiu, o també es pot aparcar fàcilment pels carrers del poble.
A poc més de 300m trobem la zona de sortida, on els corredors poden deixar una bossa que l’organització pujarà a la Tossa d’Alp, on acabem la cursa. Tenint en compte que a 2.537m és provable que faci fred i que hem de tornar a baixar caminant, recomano deixar roba d’abric a la bossa per tapar-nos un cop creuem la meta.
En acabar la cursa i un cop hem tornat fins al punt de sortida d’Alp, trobem un últim avituallament amb botifarra inclosa.
Per últim, qui vulgui pot anar a dutxar-se al poliesportiu.
Durant el recorregut també hi ha una bona feina feta, tant pel que fa al marcatge o els avituallaments, com pel control del trànsit o el transport dels corredors i les seves bosses.
Cal destacar la puntualitat de les sortides de les diferents curses, així com l’entrega de dorsals que ha sigut molt fluida.
Les classificacions es van penjant impreses a la Plaça Major poc després d’arribar.
Pocs dies després de la cursa ja hem pogut veure totes les fotos que van anar fent els diferents fotògrafs a la sortida/arribada i durant la cursa.
En resum, una organització perfecta per aquesta 3a edició de la VerticAlp!
Bossa del corredor:
A la bossa del corredor trobem el dorsal, la polsera amb el xip, un parell de sobres de col·lagen, una revista PIRINEUS, un mapa de la zona amb els recorreguts marcats, una ampolla de Powerade, una motxilla de tires i la samarreta de la marca TUGA de tirants, de bona qualitat i totalment personalitzada.
Cal destacar que els més petits també tenien samarreta de regal! Es nota la importància que es dóna a les futures generacions, que evidentment no han fallat i han sigut molts els petits que s’han animat a participar a la prova.
Bossa del corredor amb samarreta TUGA personalitzada
Reportatge – Esportistes.cat a la VerticAlp Sky Race 2018
Dissabte al matí ja pugem cap a la Cerdanya aprofitant que la família té casa a Llívia, així el dia de la cursa només he de fer uns 15 min de cotxe fins a Alp.
El diumenge arribo a Alp cap a les 8h. Aparco directament a l’aparcament del poliesportiu i vaig a recollir el dorsal i la bossa del corredor, tot molt ràpid i ben organitzat. Hi ha alguns corredors fent inscripcions d’última hora.
Vaig a veure la zona de sortida, on acaben de fer preparatius mentre van arribant els primers corredors. A la mateixa plaça ja hi ha les graelles a punt per les botifarres que ens oferiran un cop acabada la cursa.
Fa un dia esplèndid, sense cap núvol, tot i així a les 8 del matí i a més de 1.000 metres d’altura fa fresqueta.
Torno cap al cotxe a acabar de fer preparatius, tot i que sent una cursa tan curta i veient el bon temps que fa, només agafo el cinturó amb el mòbil, clau del cotxe i un bidonet petit d’aigua (que al final no faig servir).
Em penjo el dorsal de roba a la samarreta, em poso la polsera amb el xip i torno cap al punt de sortida aprofitant per escalfar una mica.
La plaça ja està ben plena de gent, inclosos uns quants corredors de molt nivell (com l’Agustí Roc, campió del món de curses de muntanya). És curiós veure la gran quantitat de gent que porta bastons, els recomano totalment tenint en compte que gairebé tot el recorregut és de pujada.
Pocs minuts abans de les 9 l’speaker fa un petit briefing del recorregut i just passades les 9 al voltant de 300 corredors comencem a córrer per buscar un bon lloc abans del primer corriol.
Últims segons abans de la sortida
Comencem a pujar els primers 300 metres pels carrers del poble, intento sortir ràpid per estar el més endavant possible i així evitar taps, tot i que els corredors de davant surten molt forts… Amb 2 minuts ja agafo el caminet que comença a pujar per dins el bosc, el terreny està bastant humit per la pluja del dia anterior, però no suposa cap problema per anar pujant a bon ritme.
Anem tirant amunt per un terreny bastant còmode, amb algun tram molt curt pla o fins i tot amb una mica de baixada, que permeten recuperar una mica. Al primer avituallament que trobem, situat al km 1,5, és on acabaran la cursa els més petits, després d’haver fet ni més ni menys que 260m de desnivell positiu!
Passem un segon avituallament on faig un glop d’aigua i seguim pujant. Creuem la carretera 2 o 3 vegades i amb una mica més de 45 minuts ja veig el pàrquing de Coma Oriola, mentre m’avancen alguns cadets que estan fent l’esprint final, ja que ells acaben la cursa en aquest últim pàrquing.
M’aturo un moment a l’avituallament per veure una mica i menjar un plàtan per afrontar la pujada final. En aquest punt hi ha bastant ambient, ja que és el punt més alt on es pot accedir amb cotxe, i molta gent i familiars ho aprofiten per venir a donar ànims.
Avituallament de Coma Oriola
Miro un moment cap amunt per veure el que m’espera i començo la part més dura de la cursa. Amb menys de 2 km hem de fer gairebé 600m de desnivell.
El primer tram es deixa fer bastant bé, anem pel lateral de la pista d’esquí, amb força herba i algunes pedres petites que no fan gaire nosa… Però ben aviat ens trobem amb la zona amb més inclinació i alhora amb el terreny més descompost, ja que com ja ens ha avisat l’organització, estan fent treballs de millora del terreny, cosa que ens obliga a anar per la part senyalitzada a la dreta de la pista. Aquí si que hem de mirar bé on posem els peus, intentant trepitjar les pedres més grans per no patinar… poc a poc sortim d’aquest tram més pedregós i tornem a trobar terreny més sòlid.
Primer tram de pujada per les pistes d’esquí
Ja veig les antenes ben a prop, així que accelero una mica per intentar que no m’avanci ningú i faig els últims metres de pujada, també acompanyat pels ànims de bastants espectadors, que tot i el fort vent que bufa a dalt de tot, han pujat a donar suport i gaudir de les vistes.
Passades les antenes, faig els últims metres gairebé plans fins al cim de la Tossa d’Alp, on finalment creuo la línia de meta amb un temps de 1:18:15, a 16 minuts del 1r classificat, que com era d’esperar ha estat l’Agustí Roc! I com a tots els que hem arribat a dalt, em donen la medalla de finisher.
Finalment el rellotge em marca una distància de 6,85 km i un desnivell positiu de +1.360m.
Línia de meta a la Tossa d’Alp i jo a punt per tornar a baixa amb la medalla de finisher penjada
Em trobo amb la família que m’esperaven a dalt de tot, m’abrigo amb roba que m’han pujat ja que fa bastant fred, menjo alguna cosa de l’avituallament final i baixem rapidet per no agafar fred.
Per la baixada han marcat un camí diferent, per tal d’evitar la part més estreta i complicada de la pujada. Així doncs anem baixant per les pistes d’esquí junt amb tota la resta de corredors.
Una mica més avall tornem a empalmar amb el recorregut de pujada i ens creuem amb els últims corredors que ja encaren la pujada més dura…
Repeteixo que val la pena aprofitar la baixada per gaudir de les espectaculars vistes que tenim de tota la vall de la Cerdanya!
Panoràmica de la pujada que hem fet amb les antenes a dalt de tot
Amb poca estona ens tornem a plantar a Coma Oriola, agafem el cotxe de la família i baixem cap a Alp, on ens espera les merescuda botifarra amb pa amb tomàquet.
A baix a la plaça no hi falta ambient, entre els corredors adults que anem arribant i tots els juniors que volten per aquí el poble fa més goig que mai.
Em menjo la botifarra i una mica de fruita que també donen aquí baix, miro les classificacions (que ja les han anat penjant impreses aquí mateix), estiro una mica i aprofito per anar-me a dutxar al poliesportiu mentre espero l’entrega de premis.
Botifarra amb pa amb tomàquet i zona d’arribada amb les classificacions penjades
Cap a la una del migdia es fa l’entrega de premis amb un gran ambient i molts afortunats que marxen a casa amb un trofeu. L’organització dóna les gràcies per la gran participació i bon ambient i ens anima a que hi tornem l’any que ve.
Entrega de premis, guanyadors absoluts de la VerticAlp
Gran participació infantil a la VerticAlp Kids
Acabada l’entrega de premis, tornem cap al poliesportiu a buscar el cotxe i cap a casa…
Resumint… és una cursa que s’ha de viure al menys una vegada!
Podreu gaudir d’una zona amb unes vistes espectaculars, amb un ambient boníssim, ho podreu donar tot al costat d’alguns corredors de gran nivell, i gaudireu d’una organització excel·lent per tal que només us hagueu de preocupar de tirar cap amunt…
I com ja he comentat anteriorment, totalment recomanable pels més petits de la casa que es vulguin iniciar al món de les curses de muntanya!
