Esportistes.cat a la cursa d’asfalt Mitja Marató de Mollerussa 2017
El passat 22 d’octubre de 2017 vam estar a una nova edició de la Mitja Marató de Mollerussa. Una mitja marató que arribava a la seva 30a edició. Res millor que això com a garantia d’una feina ben feta al llarg dels anys que vam poder comprobar en persona.
Com veureu en el següent reportatge, valorem molt positivament aquesta cursa, la seva organització, i la recomanem de totes totes, tant per qualsevol corredor de curses popular com pels amants de la distància dels 21km
Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa
Localització:
Mollerussa. Accés amb cotxe per la N-II o l’A2. La sortida és a la zona del pavelló municipal (Plaça de l’Esport), amb dos pàrquings just al davant i moltes àrees d’aparcament al voltant no resulta gens difícil torbar lloc.
Horari:
Diumenge 22 d’octubre a les 10h. Tot i trobar-nos en una tardor que no acaba d’arribar, la primera hora del matí a Mollerussa sempre és freda, així que la sortida a les 10h permet córrer amb una temperatura ideal.
Recorregut:
Mitja Marató i 5km (aquesta crònica es referirà la mitja marató).
Terreny:
Asfalt, amb un desnivell pràcticament imperceptible. Perfecte per millorar marques!
Paisatges / entorn:
La cursa transcorre pels voltants de Mollerussa i el municipi de Golmés. Pels que no són de la zona resulta curiós i molt agradable córrer entre els extensos camps d’arbres fruiters, un paisatge diferent als que estem acostumats en la majoria de mitges urbanes.
Circuit de 21km
Circuit de 5km
Avituallaments:
En total 4 avituallaments en cursa (km 5, km 10’5, km 15 i km 18’5). Als avituallaments s’oferia només aigua, potser en algun d’ells seria interessant proporcionar també alguna beguda isotònica. A l’arribada hem trobat un avituallament molt complet: fruita molt variada (i boníssima!), fruits secs i beguda isotònica.
Voluntaris:
Molt bona feina per part dels voluntaris, nombrosos i entregats a la causa. A tots els avituallaments hem trobat gent de sobres repartint aigua i sobretot creant un gran ambient. Gran feina també a l’arribada i durant el repartiment de dorsals així com al guarda-roba.
Ambient:
Bon ambient a la sortida, sobretot per part dels acompanyants de molts corredors. Algunes parts del recorregut no eren molt propenses a atraure masses espectadors, però la presencia de grups de percussió mantenien els ànims. En general molt bon ambient.
Organització:
Poques coses es podrien criticar de l’organització de la prova, sinó tot el contrari, genial!!
L’entrega de dorsals sense cues, i igual d’eficaç el guarda-roba. Circuit perfectament senyalitzat. Llebres per a 4 marques. L’arribada sense pràcticament taps i l’entrega de la bossa del corredor (s’oferia al finalitzar la cursa) igual de ràpida que la del dorsal. Felicitats a tota l’organització!
Bossa del corredor:
Una bossa del corredor sense masses elements però no per això pitjor. Destaca un tallavents de bona qualitat que de ben segur veurem en més d’un entrenament o escalfament. A part d’això, un pot de mel de romaní, un descompte del 10% a les botigues Wala i una guia d’activitats d’hivern a Lleida.
Reportatge – Esportistes.cat a la Mitja Marató de Mollerussa:
Un matí fred dóna la benvinguda als corredors més matiners com nosaltres, potser massa i tot, encara no han aixecat ni l’arc de sortida ni el d’arribada.
El fred igual que et dona la benvinguda et convida a entrar a qualsevol bar. Quan entrem tan sols hi ha els agents de Protecció Civil que apuren els seus cafès mentre comenten com es presenta el dia, poc a poc comença el degoteig de gent vestida de colors llampants i roba arrapada que s’expliquen batalletes de quilometres, minuts i desnivells. Quan arriben els primers amb el dorsal a la mà decidim que ja és moment d’aconseguir el nostre.
Coses del fred un altre cop, o potser dels costums, trobem el bar del pavelló ple de gent que també fa un cafè i s’expliquen experiències. Sense cap tipus de cua obtenim el dorsal. Toca pensar en la sortida.
Després de la seva aportació al sector de la restauració la fresca del matí deixa lloc a un sol agradable de tardor, perfecte per començar a esclafar.
Ultimes comprovacions (o supersticions) i puntuals a les 10:00 creuem l’arc de sortida.
Els primers quilòmetres transcorren pels carrers de Mollerussa i fins aproximadament el km 2 o 3 el gruix del grup no s’acaba d’estirar i ens permet agafar el nostre ritme mes còmode.
Seguim devorant quilòmetres per la població, a partir del km8 sortim de l’àrea urbana i apuntem cap a la població de Golmés, un cop arribem haurem superat la meitat del recorregut. A Golmés ens rep l’altaveu del campanar fent sonar la versió de Pepet i Marieta de “La vida es un carnaval” a tot volum, que segur que d’alguna manera ens anima o al menys ens despista dels càlculs mentals sobre ritmes i distancies.
A partir d’aquí agafem una carretera flanquejada per pomers i blat de moro a banda i banda. El camí es manté totalment recte des de el km 13 fins gairabé el 17, així que els més valents aprofiten per començar a atacar al crono i els més prudents a fixar la mirada a l’horitzó i descomptar metres.
Un cop superada aquesta llarga recta, entrem a la fase final de la cursa, poc a poc ens acostem a Mollerussa altre cop. El km 20 el farem ja al municipi i sense adonar-nos ens trobem esprintant a la ultima recta.
