Esportistes.cat a la Trail Selva Marítima 2018

TRAIL SELVA MARÍTIMA 2018

El passat 6 de maig vam estar presents a la cursa TRAIL SELVA MARÍTIMA

Una cursa espectacular on tant per recorregut com per paisatges, diversitat de terreny, vistes, combinació de muntaya i mar la recomanem moltíssim per tal que la tingueu present en propers anys, una passada!

 

Anàlisi de la cursa Trail Selva Maritima

Localització:

S’aparca a Blanes (pàrquing gratuït davant l’estació d’autobusos) i un servei de busos (3€) trasllada els corredors fins a Tossa de Mar.

Horari:

La cursa s’inicia el 06 de Maig a les 9h. L’hora es bastant bona, degut al desplaçament en bus que es requereix.

Els dorsals es poden recollir dissabte de 17:00 a 20:00 al passeig de mar de Blanes (davant del C/Ample) o bé el mateix diumenge de 7:30 a 8:45 a l’estació d’autobusos de Tossa (sortida de la cursa).

 

Recorregut:

La cursa te un únic recorregut de 22 km i uns 900+ de desnivell.

Aquí el meu track:

 

Terreny:

La cursa passa gairebé per tot tipus de terreny. Comencem dins del poble de Tossa, per passar per corriolets, escales (infinitament verticals), sorra vora el mar y asfalt. La cursa es molt trencacames, però molt ràpida a l’hora. És cert que els primers kilòmetres són els més lents i una vegada arribats al Km 8, la cursa passa més ràpid.

Si bé no resulta una cursa tècnica, sí que és cert que es requereix un nivell físic elevat i estar preparat també mentalment per patir.

 

Paisatges / entorn:

La cursa és igual de dura que impressionant pel que fa a paisatges. Córrer vorejant la costa ha estat impressionant. Envoltats de natura de principi a final, pujant escales i sortejant algun corriolet a l’hora que es gaudia de les vistes del mar. No es tracta d’un recorregut massa tècnic, però sí molt exigent. Tot i la duresa, val la pena.  Realment és una cursa trail amb característiques inusuals, pel fet de tenir un recorregut que voreja el mar.

Avituallaments:

Ens trobem amb 3 avituallaments durant la cursa i un avituallament final a l’arribada.

AVITUALLAMENTS: 

1 – Cala Canyelles (Km 8): Líquid + Sòlid 

2 – Lloret de Mar (Km 11): Líquid 

3 – Cala Santa Cristina (Km 17): Líquid + Sòlid 

Arribada – Blanes (Km 22): Entrepà + Líquid + Sòlid

 

Voluntaris:

El dia comença plujós i tot i així els voluntaris col·laboren de manera organitzada. Des de l’estació d’autobusos, on es controla l’accés a aquest fins als voluntaris que reparteixen dorsals.

El mèrit però se l’emporten els voluntaris que marquen el recorregut en algun punt que pot generar confusió de la cursa i aquells que estan als avituallaments.

 

Ambient:

L’ambient és festiu i agradable tot i que no para de ploure en cap moment, de vegades, amb una intensitat forta.

La cursa es desenvolupa amb total normalitat, amb uns 450 participants. Si bé és cert que, l’animació no es massa, ja que la climatologia sí que afecta molt en aquest aspecte.

 

Organització:

L’organització en general és molt bona. Segurament degut a la climatologia (va ploure moltíssim) l’ambient no va ser tan animat. D’altra banda, en tractar-se d’un recorregut força turístic, la pluja va ajudar a que el recorregut quedés lliure i es pogués córrer amb molta més facilitat.

A part de tot això hi havia tant servei de dutxes com servei de guarda-roba.

 

Bossa del corredor:

La bossa del corredor inclou una tovallola (que va genial, després del diluvi durant els 22km). Una barreta de cereals, i el ja clàssic caldo Aneto.

A més, a l’arribada hi ha un avituallament més ampli amb fruits secs i dolços, així com entrepans. Punt a favor de l’organització, el fet de tenir entrepans amb pa sense gluten.

 

Reportatge – Esportistes.cat a Trail Selva Maritima:

Arribem a Blanes de bon matí per tal d’agafar el primer bus a les 7:00h. Ja veiem que el dia no serà assolellat, però tot i això i tenir molta son, les ganes de córrer per un entorn que ens han promès espectacular, no disminueixen.

Un cop dins el bus, de camí cap a Tossa, es realitza un breafing sobre alguns aspectes a destacar de la cursa. Ja ens diuen que els primers quilòmetres seran durs i entre bromes i riures arribem al punt de sortida. Un cop allà, anem a buscar el dorsal i ens “refugiem” per no acabar ben xops. No ha parat de ploure en tota l’estona i cada cop ho fa amb més intensitat.

Quan ja no queda massa per sortir, ens dirigim a la línia de sortida, escalfant una miqueta. Ara sí que no queda res i veus les cares d’alguns coneguts preparant-se per sortir.  No estic nerviosa, només tinc ganes de començar i veure què m’espera. És la primera vegada que faig la cursa, però ja m’han parlat de com de dura és.

Sona el tret de sortida i surto, com sempre, com una boja. Sortim pels carrers del poble i de seguida ens enfilem cap al castell, amb unes escales que ja fan picar les cames. El camí es va estrenyent i és quan s’agraeix haver sortit una mica massa ràpid al principi.

El ritme de tots baixa una mica i s’agraeix perquè així puc agafar aire i també aixecar el cap i observar les vistes que ja ens comença a regalar la cursa. A l’esquerra el mar i cap al davant una pila de quilòmetres encara per fer.

Miro de seguir el meu company d’equip, però ja veig que no duraré gaire. Efectivament, el deixo fer i agafo el meu ritme, que la cursa és llarga. Estem al quilòmetre 4 aproximadament.

Ara passem per uns corriolets i seguirem amb més escales. Com la pluja, les escales no s’acaben.

He de dir que els primers 7 quilòmetres se’m van fer eterns. Jo que no sóc corredora de muntanya experimentada, vaig pensar que a nivell tècnic és una cursa factible, a nivell físic s’hi ha d’anar ben preparat.  Segurament si no hagués estat per les vistes espectaculars, encara s’hagués fet tot més dur.

Si les escales han picat a les cames, la sorra de la platja també juga el seu paper. Baixem a cales que hem de córrer punta a punta, per després tornar a pujar. Em va costar molt més córrer per la sorra que pujar les escales, i no es pot dir precisament que sigui massa bona pujant. Mires al voltant i veus cares de patiment, però també somriures i comentaris d’ànims arreu! No només el recorregut és espectacular, sinó que a més, l’ambient és genial.

Durant els primers 10-12 km veig com em van avançant, però miro de seguir al meu ritme i sobre tot, gaudint del paisatge. Ara ja estic ben xopa i he de dir que aquesta sensació de córrer per la muntanya, vora el mar amb la pluja em fa sentir molt bé. És com estar immers en l’entorn.

A partir d’aquí començo a pujar el ritme. Arriben algunes baixadetes i toco asfalt, que és d’on vinc i on sé que puc pujar un puntet. Començo a veure companys de l’equip i ens cridem i animem els uns als altres.

En avançar veig una noia amb un pernil. Pobre, penso, córrer amb aquest pernil deu ser complicadíssim. El pernil es trobava a Lloret, i l’agafava la primera noia i noi en passar (els primer que s’atrevissin a agafar-lo).

Passo a “ noia del pernil” i continuo avançant a bon ritme, ara sé que ja no queda massa i psicològicament m’enforteixo.  Ja em passat la Cala de Santa Cristina i també alguns jardins botànics. Quan em penso que ja està fet, torno a pujar escales i terra moll, cames fluixes i massa pressa, doncs a terra que hi vaig. No passa res. M’he fet mal, sí, però poden més les ganes d’arribar a meta.

Ja gairebé hi sóc i quan giro el cap, tinc una noia ben enganxada. D’on ha sortit? No ho sé, però totes dues ens mirem, somriem i comencem a esprintar cap a l’arc d’arribada.

El terra rellisca moltíssim i finalment entro en una 8à posició femenina. Cansada, esgotada, xopa, plena de fang però, sobretot, feliç, satisfeta. L’experiència ha estat genial.

Cursa preciosa, per mar, muntanya, cales, penya-segats, jardins botànics…amb mar, pluja, corriols, muntanya, urbanitzacions…segurament una de les curses més boniques que he fet. Repetiria i ho tornaria a fer amb pluja i tempesta si fes falta.

Finalment, m’agradaria acabar felicitant l’organització. La cursa estava ben marcada, els voluntaris s’encarregaven d’orientar-nos en algun tram més conflictiu. Els avituallaments eren complerts i els ànims no van faltar en cap moment.

 

Deixa un comentari