Cursa de Muntanya La 2 Turons Moià 2019
El passat 13 de gener vam estar de nou, un any més, a la cursa de muntanya La 2 Turons de Moià
Una cursa que arriba ja a la seva 17a edició i ens encanta, especialment, pel seu ambient, el munt de modalitats diferents que la fan apta per a tot tipus de corredors i totes les edats, l’organització, perfecte, i el seu recorregut, genial! Us en parlem de tot plegat a continuació.
Localització:
Totes les modalitats de cursa tenen com a punt de sortida i arribada la plaça de St. Sebastià, al centre del poble de Moià.
En aquest mateix punt és on podem recollir el dorsal i la bossa del corredor.
Per aparcar l’organització ens recomana unes quantes zones a prop de la sortida, resulta bastant fàcil aparcar a menys de 5 minuts de la plaça.
Les dutxes les trobem al Pavelló Municipal, just a l’entrada del poble i a uns 10 min. de la zona d’arribada.
Mapa amb els diferents serveis de la cursa i zones d’aparcament
Horari:
Tots els recorreguts es disputen el mateix Diumenge 13 de Gener del 2019, les hores de sortida de les diferents modalitats són les següents:
- Cursa Llarga de 21km: 9:15h
- Cursa Curta de 11km: 9:30h
- Canicross de 10,7km: 9:45h
- Cursa XXS de 250m: 9:50h
- Cursa infantil de 4,5km: 10h
Són bones hores de sortida per no haver de matinar massa i estan ben separades per evitar que els participants de cada cursa coincideixin.
Recorregut:
Les distàncies i desnivells dels diferents recorreguts són les següents:
- Cursa Llarga: 21km i +987m
- Cursa Curta: 11km i +412m
- Canicross: 10,7km i +203m
- Cursa infantil: 4,5km i +145m
- Cursa XXS: 250m
En el meu cas he fet la cursa llarga, així que la crònica fa referència a aquest recorregut. El recorregut curt comparteix bona part del traçat amb el llarg, però evita els trams més tècnics.
El recorregut és espectacular! Ens fan passar per alguns corriolets molt tècnics, que sumat amb el gebre matiner, fang i fins i tot una mica de neu en algun punt, fa que sigui d’allò més emocionant. En alguns punts hem d’agafar-nos als arbres per no caure o simplement baixar de cul, i també hem de fer alguns trams resseguint un corriol mig gelat que ens obliga a estar ben atents per no fer una bona patinada.
Algun dels trams de baixada força tècnics
Les pujades no són massa llargues, ja que tot el recorregut es mou entre els 500 i 850 metres d’alçada, però el constant puja i baixa, sumat a les fortes pendents tant de pujada com de baixada i al terreny humit i relliscós, fan que sigui un recorregut força exigent.
A continuació podeu veure el recorregut (amb els avituallaments marcats) i el gràfic de desnivell de la cursa llarga:
El marcatge del recorregut llarg està fet amb cintes grogues, a diferència de la resta de distàncies que són d’altres colors per tal d’evitar confusions. Tota la cursa està molt ben indicada, a les zones més boscoses i perdedores trobem cintes cada 5 o 10 metres. A mi m’ha tocat anar sol una bona estona i no he tingut cap problema per anar trobant el camí correcte.
El cronometratge es fa amb el xip que porta incorporat el dorsal, i així pocs minuts després de l’arribada ja podem anar veient les classificacions provisionals que l’organització va penjant a la mateixa plaça.
Terreny:
Pel que fa al terreny que trepitgem, només trobem asfalt durant el primer quilòmetre que fem per dins el poble i els últims metres de baixada abans de l’arribada. La resta del recorregut va combinant pistes i corriols, algun d’ells molt poc concorreguts o buscats expressament per la cursa.
Els primers quilòmetres abans de la forta pujada al Castell de Clarà són molt corribles, i l’última part de la cursa també ens permet tornar a agafar una mica de ritme, però la resta del recorregut passa per corriols bastant tècnics, i més tenint en compte les condicions que hem trobat avui, molta humitat, moltes fulles seques, fang i gel. I com ja he comentat també hem trobat algun tram on havíem de córrer per un rierol, intentant saltar de pedra a pedra o si volíem anar més ràpid anant per l’aigua sense miraments…
Paisatges / entorn:
Tot i el fred que feia a primera hora del matí, ens ha fet molt bon dia, i hem pogut gaudir d’unes vistes genials de tot el Moianès, amb les muntanyes nevades de fons.
A part, tots els trams per dins del bosc tampoc tenien desperdici, amb caminets molt ben buscats per poder gaudir a tope durant tot el recorregut.
Foto d’algun dels fotògrafs del tram final de la cursa, amb un bon paisatge al fons
Avituallaments:
Durant el recorregut trobem 5 avituallaments molt ben distribuïts als quilòmetres 4,5 / 7,5 / 10 / 13,1 i 16,8, a més a més de l’avituallament final a la zona d’arribada. A excepció del 3r i el 4t, la resta són compartits amb el recorregut curt.
Als avituallaments trobem aigua, isotònica, gominoles, fruita, olives, xocolata, barretes, patates fregides,… Menjar i beure més que suficient per un recorregut de poc més de 20km, tot i que jo sempre sóc partidari de portar una mica d’aigua i un gel per si m’agafa la pajara.
Un cop passada la línia de meta, trobem l’últim avituallament, on a part d’alguna cosa per picar i beure, ens ofereixen caldo i coca amb xocolata desfeta, ideal per entrar en calor després del fred durant la cursa.
Avituallament final amb caldo, coca i xocolata desfeta
Voluntaris:
Com era d’esperar després de 17 edicions, els voluntaris han fet una feina excel·lent.
A primera hora ja en trobem uns quants repartint els dorsals i bosses del corredor, revisant que tots els participants del canicros portin la documentació dels seus gossos, organitzant i donant indicacions als corredors de cada cursa,…
Al llarg del recorregut també anem trobant uns quants voluntaris més, uns quants als avituallaments i d’altres donant indicacions, així com uns quants fotògrafs fent molt bones fotos a tothom.
Algunes fotos dels fotògrafs al llarg del recorregut
Finalment, a la zona d’arribada també trobem força gent, uns quants tallant la coca i oferint-nos xocolata i caldo, d’altres controlant els temps d’arribada a la línia de meta, l’speaker animant a tots els corredors que van arribant,…
Ambient:
L’ambient ha estat molt bo durant tot el matí. Tot i el fred que feia a primera hora, els gairebé 350 corredors, més els participants de la caminada i la XXS, junt amb els gossos del canicros i l’energia de l’speaker, ha fet que hi hagués un gran ambient.
A més a més, al sortir totes les curses amb menys d’una hora de diferència ha fet que la plaça ja estigués ben plena des de primera hora.
També cal destacar la gran quantitat de joves de l’escola de trail del Moianès que s’han animat a participar a alguna de les modalitats.
Molt bon ambient des de primera hora del matí
Gran quantitat de participants de l’escola de trail del Moianès
Organització:
La recollida de dorsal i bossa del corredor es fa a la plaça St. Sebastià, just davant de l’ajuntament. Aquí ja notem l’experiència dels organitzadors, ja que l’entrega de dorsals i bosses del corredor es fa amb molta fluïdesa, així com les sortides de les diferents curses, seguint els horaris marcats.
Per aparcar tampoc tenim masses problemes, ja que si fem cas del mapa que ens ha passat l’organització amb les diferents zones on dirigir-nos, podem aparcar a pocs minuts de la zona de sortida.
El marcatge del recorregut és excel·lent, amb moltíssimes cintes que fan que sigui molt difícil perdre’s, tot i els caminets per on ens fan passar.
Els avituallaments també són molt complets i estan ben repartits al llarg del recorregut.
La zona d’arribada està molt ben preparada, amb espai de sobres per tots els corredors i acompanyants, un bon avituallament, i les classificacions que van penjant impreses a mesura que van arribant els corredors.
L’entrega de premis comença poc passades les 12h, mentre encara van arribant alguns participants de la cursa llarga. L’hora és ideal perquè els que han acabat més aviat no hagin d’esperar massa, i així poder-se dutxar després i arribar a casa per dinar.
Pel que fa als premis, hi ha una gran quantitat de trofeus per tots els guanyadors de les diferents categories, i també un parell de pernils pels guanyadors del trofeu especial Loreto, que són el primer participant de la categoria femenina i masculina que arriben a dalt del Castell de Clarà, cap al km 3 de cursa.
Trofeus pels guanyadors/es
En resum, una organització immillorable per aquesta 17a edició de la 2 Turons de Moià!
Bossa del corredor:
A la bossa del corredor trobem el dorsal amb el xip incorporat, unes quantes coses de menjar (ampolleta d’aigua, paquet de pasta, madalena, taronja, barreta energètica i caldo Aneto), uns guants, i finalment una motxilla de tires i un gorro personalitzats per la cursa.
Bossa del corredor
Reportatge – Esportistes.cat a la cursa de muntanya 2 Turons Moià 2019
A quarts de 8 surto de casa amb la idea de ser a Moià una hora abans de l’inici de la cursa, que en el cas de la llarga és a les 9:15h.
Pujant cap a Moià ja vaig veient un paisatge ben emblanquinat pel gebre de la nit, que ja m’avisa que caldrà sortir abrigat o agafar bon ritme per no passar fred.
Poc més tard de les 8 ja sóc a Moià, aparco sense problemes a un carreró a 2 minuts de la zona de sortida i em dirigeixo cap a la plaça de l’ajuntament per veure l’ambient i recollir dorsal i bossa del corredor.
L’organització està acabant de preparar la zona, mentre uns quants corredors del canicros fan cua per ensenyar la documentació dels seus gossos.
Últims preparatius a la zona de sortida/arribada
Corredors del canicros acompanyats dels seus gossos
Amb pocs minuts recullo el dorsal i la bossa del corredor i torno cap al cotxe a canviar-me. Després de dubtar bastant decideixo sortir amb malles llargues i samarreta tèrmica, i m’emporto un paravent finet per si fes vent i un bidonet amb aigua.
Escalfo una mica i cap a les 9 torno a ser a la plaça, que ja està ben plena de participants de totes les modalitats. Veig que la majoria de corredors que es situen sota l’arc de sortida van amb pantalons curts i màniga curta, però amb el fred que fa i tenint en compte que la cursa no és massa llarga, no em fan cap nosa ni les malles llargues ni la samarreta tèrmica.
L’speaker fa una mica de briefing del recorregut, i cap a les 9:15 dona el tret de sortida!
Corredors atents al briefing poc abans del tret de sortida
Surto davant de tot per intentar anar amb els primers durant el primer tram per dins el poble. Fem un primer quilòmetre bastant ràpid per asfalt fins que agafem la primera pista, que poc a poc comença a pujar. Aquí ja vaig perdent algunes posicions, mentre els primers segueixen a tope per intentar arribar els primers al castell de Clarà i així emportar-se un bon pernil cap a casa.
Sortida de la cursa llarga
Cap al km 3 deixem la pista i agafem el fort corriolet de pujada cap al castell. Un cop a dalt, passem de llarg el castell i comencem la primera baixada de gairebé 3km, on torno a agafar bon ritme per anar entrant en calor. Passem el primer avituallament, però com que anem frescos i a bon ritme no parem.
Un cop a baix, ens trobem amb un tram d’uns 500 metres per un rierol, aquí fem un grupet de 3 corredors que anem saltant de pedra a pedra per intentar mullar-nos el mínim possible. Com que fa fred algunes pedres tenen una capa de gel a sobre que ens obliga a estar ben atents per evitar una bona patinada, però tot i així acabo amb els peus ben molls.
Després del tram d’aigua comencem la pujada més llarga de la cursa, uns 2km i +250m de desnivell per un caminet que puja amb ganes per dins el bosc. Aquí aprofito per escapar-me una mica i atrapar a algun corredor que tenia a prop. A mitja pujada trobem el 2n avituallament, on agafo alguna gominola per distreure’m una mica.
Cap al km 9 arribem al punt més alt i ens tirem avall per una forta baixada durant 1,5km. Des d’aquí i fins el km 17 és la zona més tècnica de la cursa, tram que s’estalvien els que fan la cursa curta. A excepció d’alguns trams de pista ràpida, la resta transcorre tot per caminets amb fortes pujades i baixades per dins el bosc, i amb un terreny molt humit i ple de fulles que ens obliga a anar-nos agafant als arbres o fins i tot baixar algun tram de cul i amb les mans a terra.
Intentant agafar una mica de ritme en algun dels pocs trams de pista
Durant aquests quilòmetres més lents, els pocs corredors que anàvem més o menys a prop ens anem distanciant i em toca fer uns quants quilòmetres sol, que també aprofito per menjar alguna cosa al passar pels 2 avituallaments.
Al km 17 ens tornem a ajuntar amb el recorregut de la cursa curta, on trobem l’últim avituallament seguit d’uns 2 km per pista bona de baixada. Aquí torno a agafar bon ritme i avanço a un parell de corredors més, un d’ells una mica tocat i amb la samarreta mig estripada d’alguna caiguda per dins el bosc.
Cap al km 19 arribem a l’última pujada de la cursa, de poc més d’1km i uns +100m per un corriol que ens porta fins la Costa de la Creu. Primer pugem suau i al final ens trobem una última pujadeta més forta per arribar al punt més alt de la cursa (850m). Acabada la pujada fem uns 500m bastant planers travessant camps i amb molt bones vistes, i a la distància veig un parell de corredors i apreto una mica per intentar atrapar-los.
Foto que m’ha fet algun fotògraf a l’últim pla abans de la baixada final
Finalment arribem a la Creu, des d’on només ens queda una forta baixada d’una mica menys d’1km fins la línia de meta. Intento baixar ràpid i m’acosto als 2 corredors que veia per davant, fins que entrem al poble i fem l’última baixada asfaltada a tope, on em veuen de reüll i apreten perquè no els atrapi.
Tram final baixant de la Costa de la Creu
Finalment creuo l’arc de meta amb un temps de 2h 22min i 19è de la classificació general, 25 minuts per darrere del guanyador, que com no podia ser d’altre manera és el local Gerard Morales, que es coneix la zona com el pati de casa. Jo quedo molt content amb el meu resultat tenint en compte el recorregut i les condicions amb que l’hem trobat.
Tot i no haver arribat massa gent de la cursa llarga, la plaça ja està ben plena dels participants de les altres modalitats, i la bona temperatura del migdia convida a quedar-s’hi una estona.
Zona d’arribada ben plena de gent
Estiro una mica i per no agafar fred faig un gotet de caldo seguit d’una xocolata desfeta amb coca recent tallada. Després pregunto a l’organització per l’entrega de premis i em diuen que començaran en pocs minuts, així que m’espero per anar-me a dutxar un cop s’acabi.
Poc més tard de les 12 es fa l’entrega de premis, amb una gran quantitat de trofeus per totes les categories de cada modalitat i algun pernil per uns pocs afortunats que repeteixen podi varies vegades.
Alguns dels premiats de les diferents categories
Acabada l’entrega de premis i les paraules d’agraïment, me’n vaig a buscar el cotxe i ja de baixada paro al poliesportiu per dutxar-me i cap a casa.
