El passat 1 de setembre de 2018 vam anar cap Andorra per a córrer la cursa de muntanya Marató Valls de Canillo 2018.
Andorra prometia un recorregut espectacular, amb vistes increibles, paisatges preciosos, i no ens va decebre sinó al contrari, va ser una experiència brutal córrer aquesta cursa!!!
Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa
Localització:
Totes les modalitats de cursa tenen com a punt de sortida el poble de Canillo, al nostre país veí d’Andorra.
La recollida de dorsals es fa el Divendres a la tarda al Palau de Gel, o el mateix Dissabte al matí al punt de sortida, que es troba just a sota del telecabina de Canillo, a menys de 5 minuts del Palau.
Tant al Palau com al punt de sortida tenim lavabos a disposició dels corredors.
Al mateix Palau de Gel també hi trobem les dutxes a disposició dels corredors per quan acabem la cursa.
Pel que fa a l’aparcament, a Canillo no acostuma a ser fàcil aparcar, ja que gairebé tot és zona blava. Però preguntant als organitzadors, em comenten que es pot aparcar al pàrquing de zona blava que hi ha a pocs metres de la sortida, i que tenint en compte que es disputa la cursa no cal pagar. Alguns corredors dels que hem pujat el Divendres hem dormit a la furgo en aquest mateix pàrquing.
Com podeu veure al mapa, tot queda molt a prop, ja que el poble de Canillo és realment petit.
Situació del Palau de Gel, zona de sortida/arribada i pàrquing
Horari:
Totes 4 curses se celebren el mateix Dissabte 1 de Setembre del 2018, l’hora de sortida de les diferents modalitats és la següent:
- Marató Valls de Canillo, 42km: 30h
- Mitja marató Valls de Canillo, 21km (travessa històrica): 30h
- Circuit Jove, 10,5km: 30h
- Circuit Xus, 5km: 11h
Tenint en compte que no hi ha cap modalitat de llarga distància, és curiós que totes les curses es disputin el Dissabte enlloc del Diumenge com estem acostumats, cosa que potser faria que s’hi pogués apuntar algú més que només tingui disponibilitat els Diumenges.
Però mirat per l’altra banda, pels que tenim festa tot el cap de setmana, també està bé tornar el Dissabte al migdia cap a casa amb la feina feta.
Pel que fa als horaris, en el meu cas he fet la marató, així que m’ha tocat sortir a les 7:30. És una bona hora per assegurar que tots els corredors de la marató puguin arribar a temps pel dinar i alhora evitar la calor que pot fer al migdia, tot i que avui estàvem a només 8ºC al moment de la sortida!
L’únic inconvenient de l’hora és que els que venim de més lluny ens toca fer una bona matinada o optar per passar la nit per la zona.
Recorregut:
Les distàncies i desnivell dels diferents recorreguts són les següents:
- Marató Valls de Canillo: 42km, +2.780m
- Mitja marató Valls de Canillo: 21km, +1.300m
- Circuit Jove: 10,5km, +900m
- Circuit Xus: 5km, +200m
En el meu cas he fet la marató, així que a continuació faig la descripció del recorregut de 42km.
És un recorregut que ens permet gaudir d’unes vistes espectaculars de tota la vall de Canillo i també de totes les muntanyes Andorranes, ja que ben aviat comencem a guanyar alçada fins a una cota màxima de 2.570m.
L’inici de la cursa és per dins mateix del poble de Canillo, ben aviat agafem una pujada asfaltada cap a Prats, perfecta per separar una mica els corredors i que cadascú busqui el seu lloc. Passat Prats ja anem baixant per caminet per tal de creuar la carretera, tot passant per Meritxell.
Un cop creuada la carretera ja enfilem cap amunt per un corriolet que ja ens pujarà per sobre dels 2.000m, val la pena gaudir de les vistes durant aquesta pujada, veient com els primers rajos de Sol comencen a il·luminar els cims més alts.
Arribats al punt més alt fem un descens d’uns -200m. En aquest punt (km 9) és on es desviaran els del Circuit Jove de 10,5km, per tornar directament cap a Canillo. Els de la marató i la mitja tornem a remuntar fins al Refugi Vall del Riu i després d’un tram bastant planet tornem a baixar uns -450m fins al fons de la vall, creuant la carretera pel poble de Ransol. En aquest punt (km 17) els corredors de la mitja marató ja es desvien per tornar cap a Canillo, pel mateix camí per on acabarem els de la marató, evitant així les dues pujades més dures del recorregut llarg.
Des de Ransol comencem una llarga pujada amb uns +700m de desnivell, tot passant per l’Estany de Querol i les Basses de les Salamandres, on tenim una paisatge molt maco que combina el verd de les muntanyes amb l’aigua transparent del estanys.
Pas per l’estany de Querol a uns 2.300m d’alçada
Després de la forta ascensió, fem un altre llarg descens fins al fons de la Vall d’Incles, passant ben a prop de l’Estany de la Cabana Sorda.
Un cop a baix, iniciem l’última pujada de 4km i 700m de desnivell fins al Pas de les Vaques. El primer tram de pujada el fem resseguint el riu Siscaró, fins a arribar a l’Estany de Baix de Siscaró, i just passat l’estany, afrontem l’últim tram bastant vertical fins al Pas de les Vaques, punt més alt de la cursa a 2.575m.
Última pujada cap al Pas de les Vaques, amb l’Estany de baix de Siscaró al fons
Des del coll ja “només” ens queda un llarg descens d’uns 10km i -1.000m fins al poble de Canillo. Bona part del desnivell el fem durant els primers quilòmetres fins arribar a Soldeu, un cop aquí comencem a resseguir la carretera per un caminet que tendeix a baixar però amb alguna pujadeta de tant en tant.
Finalment fem una última baixada bastant forta però no massa llarga fins a l’entrada a Canillo, on ben aviat trobem la línia de meta al mateix punt des d’on hem sortit.
A continuació teniu el recorregut i gràfic de desnivell de la Marató:
El marcatge del recorregut està fet amb cintes a la zona més boscosa i amb banderetes vermelles a la zona més alta on només hi ha herba i roca. A part, els voluntaris repartits pel recorregut ens van facilitant informació del recorregut.
En general és fàcil anar seguint el recorregut correcte, només en alguns punts hem d’estar una mica atents a les senyals per no equivocar-nos de direcció, i més tenint en compte que no som masses corredors i que per tant molts hem hagut de fer uns quants quilòmetres en solitari.
Terreny:
Només trepitgem asfalt durant el primer quilòmetre de cursa i als punts inevitables on creuem la carretera o els diferents poblets que passem durant el recorregut. A part d’això, la resta del recorregut transcorre per un terreny ben muntanyós.
Tot i el fort desnivell, diria que en general no és un terreny molt tècnic, ja que no hi ha cap tram de pedra grossa o descomposta. Passem molts trams de caminet estret bastant corrible, combinat amb zones d’herba alta que si que ens obliga a mirar on trepitgem per evitar torçades de turmell.
L’única cosa que ens impedeix anar més ràpid és el desnivell, bastant pronunciat en moltes ocasions.
Val la pena guardar una mica de forces per la llarga baixada final, amb un primer tram d’herba bastant irregular i amb bastanta pendent, després un tram més pedregós fins a Soldeu i finalment uns 4 km de caminet bastant bo amb molt poc desnivell per anar de Soldeu fins a Canillo. Just abans d’entrar a Canillo fem un últim zig-zag amb força pendent on també hem de vigilar una mica si venim embalats dels últims quilòmetres més planers.
Paisatges / entorn:
El paisatge és un dels millors que he vist mai corrent una marató de muntanya, ja que durant tota la cursa estem rodejats de muntanyes ben altes acompanyades dels petits poblets al fons de la vall. El fet que les muntanyes pugin tan verticalment des del fons de la vall fa que tinguem molt bones vistes cada vegada que ens elevem una mica.
Com ja he comentat anteriorment, també és un punt afegit el fet de que vagi apareixent el Sol mentre ja estem corrent, ja que anem veient com poc a poc es van il·luminant les muntanyes, començant pels cims més alts.
Poc a poc va apareixent el Sol per sobre les muntanyes
El recorregut és bastant distret, ja que combina trams de bosc, zones d’herba sense ni un arbre i amb bones vistes, algun tram a prop del riu, també passem per alguns llacs d’alta muntanya, i finalment el pas pels poblets, on trobem espectadors que ens donen ànims.
Avituallaments:
Durant el recorregut trobem bastants avituallaments, si no m’equivoco diria que fins a 9, situats aproximadament als quilòmetres 5,5 / 9 / 16 / 17,7 / 22,3 / 26 / 30 / 33,7 i 38, més l’avituallament final al punt d’arribada de Canillo.
N’hi ha algun només amb beguda, que van bé pels corredors que no porten aigua a sobre, però a la resta ens ofereixen aigua i isotònica, fruits secs, fruita, barretes energètiques i alguna cosa més…
Avituallament amb alguns espectadors animant als corredors
Tots els avituallaments són bastant semblants i sense massa varietat, però ben repartits i suficients per alimentar-nos durant la cursa. Tot i així jo recomanaria portar bidonet o camelback amb una reserva d’aigua, sobretot per les hores del migdia que coincideixen amb les pujades més dures.
A més a més dels avituallaments durant la cursa, un cop arribats a Canillo, hi ha un altre avituallament semblant als que trobem durant el recorregut.
Finalment, just al costat del punt d’arribada, podem gaudir del dinar (inclòs amb la inscripció) de la mà del restaurant Arrosseria Chef Amadeo, que ens prepara una bona ració de paella feta a la mateixa plaça, acompanyada d’una amanida i una cerveseta. La millor recuperació post-cursa!
Paelles en procés…
Voluntaris:
Trobem un bon nombre de voluntaris, tant al punt de sortida i arribada, els quals fan que tot vagi rodat i amb puntualitat, com també durant el recorregut, assistint els diferents avituallaments, indicant punts conflictius, controlant els encreuaments amb carreteres,… També hi ha uns quants fotògrafs repartits per diferents punts del recorregut fent fotografies als corredors.
Com sempre hem d’agrair la feina de tots aquests voluntaris la seva feina, ja que sense ells no seria possible poder fer la cursa!
Ambient:
Aquest any som més de 200 corredors més els acompanyants, el que fa que hi hagi molt bon ambient a la zona de sortida, tot i estar a menys de 10ºC a primera hora del matí.
Ambient moments abans de la sortida, la majoria ben abrigats
Durant la cursa també trobem gent que ens anima, sobretot al pas pels diferents poblets que anem passant.
Un cop acabada la cursa segueix havent-hi bon ambient, ja que la majoria de corredors i acompanyants ens quedem a dinar a la mateixa plaça i així fem temps fins el sorteig i l’entrega de premis, que comença cap a les 15:30.
Organització:
La recollida de dorsals + bossa del corredor es fa al Palau de Gel de Canillo el Divendres a la tarda, o pels corredors que vinguin el mateix Dissabte al matí, també es pot recollir al mateix punt de sortida, just a sota del telecabina de Canillo, a menys de 5 minuts del Palau.
Recollida de dorsals i bossa del corredor el mateix Dissabte al matí
Hagués estat bé que l’organització facilités una mica d’informació pel tema aparcament, ja que en principi tot el poble és zona blava i no hi havia cap aparcament específic pels participants. Com ja he comentat, preguntant als organitzadors em comenten que hi ha un pàrquing de zona blava a pocs metres de la sortida, i que tenint en compte que és temporada baixa i que es disputa la cursa, no cal que posi el tiquet. No sé si per la resta de carrers dels voltants (tots de zona blava) també funciona igual o no.
Un cop acabada la cursa, podem gaudir del dinar (inclòs amb el preu de la inscripció) a la terrassa del restaurant Arrosseria Chef Amadeo. Personalment penso que és una proposta molt encertada tenint en compte que molts corredors venim de bastant lluny, així podem fem un bon dinar i tornar cap a casa amb la panxa plena.
Just abans del sorteig i entrega de premis, l’organització també ens ofereix coca de postres. El sorteig consta de moltíssims premis com ara sabatilles de córrer, paravent, vals per nits d’hotel o balnearis, tirolines per Grandvalira,…
Coca de postres
Pels que ens volem dutxar un cop acabada la cursa, podem utilitzar les dutxes que han posat a la nostra disposició al Palau de Gel. Els vestidors són bastant grans, pel que no cal ni fer cua.
Durant el recorregut també hi ha una bona feina feta per part de l’organització, tant pel marcatge fet anteriorment, com pels diversos avituallaments que anem trobant, el control dels corredors als diferents punts de pas, la feina dels fotògrafs,…
Pel que fa a horaris, la sortida a sigut molt puntual. L’únic comentari potser seria per l’hora del sorteig i entrega de premis, que no s’ha fet fins les 15:30 aproximadament. Està bé si l’objectiu era que els últims corredors ja haguessin arribat a la meta, però pels que arriben més aviat o volen marxar a dinar a casa, l’espera potser s’ha fet una mica llarga.
Les classificacions es van penjant impreses al mateix punt de sortida/arribada poc després d’arribar.
Pocs dies després de la cursa ja hem pogut anar veient totes les fotos que van anar fent els diferents fotògrafs durant la cursa.
Pel que fa als premis, hi ha trofeus de fusta pels 3 primers classificats de la general masculina i femenina, i medalles també de fusta pels 3 primers classificats de cada categoria. A més a més, tots els que aconseguim creuar la línia de meta rebem una medalla de finisher, també de fusta però més petita que la dels guanyadors.
Trofeus i medalla de finisher
Resumidament, a excepció d’alguna indicació més pel tema aparcament o la ubicació dels vestidors o el restaurant on dinar, he de felicitar a l’organització per aquesta 5a edició de la Marató Valls de Canillo!
Per últim, aquest any l’organització obligava a portar tallavents de màniga llarga. Tot i que la majoria al final no l’hem utilitzat, tenint en compte el fred de primera hora i que pugem fins a una alçada considerable, penso que és una bona decisió.
Bossa del corredor:
A la bossa del corredor trobem el dorsal amb xip incorporat, un gel 226ERS, una pastilla de salts, un descompte per Caldea, una cinta d’hivern pel cap, el tiquet pel dinar un cop acabada la cursa i la samarreta tècnica personalitzada per la cursa:
Bossa del corredor força completa amb samarreta personalitzada inclosa
Reportatge – Esportistes.cat a la Marató Valls de Canillo 2018
Després d’una setmana de viatge a India per feina i passant la nit del dijous dormint a estones d’un avió a l’altre, arribo el mateix divendres al migdia a Barcelona, passo per casa, dino, descanso una mica, em preparo les coses i marxo cap a Andorra.
Una mica abans de les 9 del vespre arribo a Canillo. En principi l’entrega de dorsals i bosses del corredor era fins les 8, però com que encara veig llum al Palau de Gel, aparco i vaig a provar sort… Tinc sort i els organitzadors encara són allà esperant a un altre corredor que ha avisat que arribava tard, així que recullo la bossa del corredor i la samarreta i, xerro una mica amb els organitzadors per aclarir el tema de l’aparcament.
Torno a agafar la furgo per anar cap al pàrquing que m’han indicat, que està a pocs cantons del Palau i al costat mateix de la zona de sortida. Veig que ja hi ha algunes furgos aparcades, que tenen tota la pinta de ser d’alguns corredors que passaran allà la nit, així que busco un raconet amb poca llum i allà em quedo.
Aparcament a tocar de la zona de sortida
Sopo un bon plat de pasta, passejo una mica per tirar avall i aprofitant les hores de diferència amb India vaig a dormir ben aviat per recuperar hores de son. Dormo millor que mai i ben tapat ja que a la nit la temperatura cau en picat.
El Dissabte al matí em llevo a quarts de 7 i ja vaig veient que van arribant bastants corredors al pàrquing. Esmorzo, m’acabo de preparar i faig la motxilla. Agafo un bidonet de mig litre, algun gel per si fallen les forces i després de dubtar una mica, acabo agafant els manguitos, ja que tot i que es preveu un dia esplèndid, a fora fa bastant fred.
Vaig cap al punt de sortida, on la majoria de corredors recullen el dorsal i la bossa, i uns quants es refugien dins l’edifici del telecabina, on també hi ha els lavabos.
Poc a poc es va aclarint el cel mentre els organitzadors acaben de preparar l’arc de sortida i van acabant d’arribar els últims corredors.
Una mica abans de les 7:30 tots els corredors de la marató i la mitja anem entrant a la zona de sortida, on ens revisen el dorsal i comproven que portem el tallavents obligatori, que amb el fred que fa la majoria el portem posat.
Ben puntual un dels organitzadors fa un petit briefing dels 2 recorreguts, mentre aprofito per treure’m el tallavents i guardar-lo a la motxilla, i dóna el xiulet de sortida!
Els aproximadament 160 corredors (uns 60 de la marató i uns 100 de la mitja) sortim tots junts pels carrers de Canillo, bastant ràpid per entrar en calor el més aviat possible.
Sortida dels corredors de la Marató i Mitja Marató
Fem un parell de carrers i ja agafem la primera pujada asfaltada cap a Prats. Intento anar una mica ràpid per situar-me bé abans de la primera pujada, tot i que els de la mitja em van passant més lleugers. Passem Prats i comencem a baixar cap a la carretera, una mica per asfalt i una mica per camí, la creuem per sota i ja comencem la primera pujada llarga.
Vaig pujant a bon ritme per un caminet estret que va fent zig-zag per una zona boscosa i bastant freda, ja que encara no hi ha tocat el Sol. El terreny està perfecte, ja que durant la setmana ha plogut el suficient perquè estigui compacte però sense estar mullat.
Un cop acabada aquesta primera pujada forta ja estem a gairebé 2.000m d’alçada, des d’on tenim molt bones vistes de la vall, que juntament amb els rajos de Sol que ja apareixen per la part més alta, creen un paisatge espectacular. A partir d’aquí anem fent una mica de puja i baixa durant uns quants quilòmetres, combinant zones de bosc amb zones més obertes. Anem passant alguns avituallaments, on vaig parant per beure i menjar alguna cosa. Als mateixos avituallaments ens apunten el número de dorsal per anar fent els controls de pas.
Cap al km 10 fem una altra pujada bastant forta d’1 km i a continuació ens trobem amb uns 2 km bastant planers, tot passant pel refugi Vall del Riu. Passat aquest tram, fem un llarg descens fins al fons de la vall, on hi ha el poble de Ransol i també el 3r avituallament.
Fins aquí encara vaig a prop d’alguns corredors que ens anem avançant els uns als altres, però a Ransol els corredors de la mitja ja es desvien per tornar cap a Canillo i els pocs més de 50 corredors seguim pel recorregut de la marató, per la qual cosa a partir d’aquí em toca anar bastant sol.
Sortint de Ransol ens enfrontem a la segona pujada més llarga de la cursa, d’uns 5km i +600m de desnivell. Durant la pujada me n’adono que el rellotge està ben perdut i em marca malament el desnivell, així que em quedo sense referència del desnivell que em queda… tot i així, com que encara vaig bastant fresc, pujo bastant còmode per un caminet estret.
Just abans d’acabar la llarga pujada, passem per l’Estany de Querol i les Basses de les Salamandres, amb una aigua totalment transparent que em demani que pari una estona per fer una remullada… em resisteixo a la temptació i segueixo pujant una mica més per una zona bastant verda fins arribar al punt més alt, on immediatament comença una altra baixada bastant llarga que va de menys a més tècnica. Des d’aquí dalt tornem a tenir moltes bones vistes de tota la vall, ja que estem a uns 2.300m d’alçada.
Passant per un dels estanys, gràcies als fotògrafs repartits pel recorregut!
Vaig baixant uns 4 quilòmetres fins al fons de la Vall d’Incles (km 26), aquí ja vaig ben sol i no veig a ningú ni per davant ni per darrere. Aprofito l’últim tram de baixada per prendre’m un gel per agafar forces, i un cop a baix m’hidrato bé a l’avituallament i encaro l’última pujada d’uns 4km i més de 700m de desnivell…
El fort desnivell, el fet d’anar totalment sol i la calor que comença a fer acte de presència fan que aquesta última pujada se’m faci bastant dura, tot i que el paisatge torna a ser espectacular i el recorregut bastant distret. Primer el camí comença resseguint el riu Siscaró que va fent petits salts d’aigua, on aprofito per remullar la gorra. Un cop deixem el riu fem un petit tram força planer tot passant per l’Estany de Baix de Siscaró, des d’on tenim una bona panoràmica del que ens queda per pujar fins al Pas de les Vaques, punt més alt de la cursa a 2.575m.
Primer tram de pujada resseguint el riu Siscaró
Faig l’últim quilòmetre de pujada i uns +250m bastant lent, veient com se’m va acostant un corredor per darrere. Finalment, després de més de 4 hores i mitja de cursa arribo al coll, on trobo un petit avituallament amb beguda, els voluntaris m’animen per afrontar l’última baixada que ja ens portarà directament a Canillo.
Els primers 4 quilòmetres tenen un fort desnivell, primer per una zona d’herba bastant ràpida, on he de vigilar per no fer cap patinada i després per una zona amb una mica més de roca, que sense ser massa tècnic obliga a mirar bé on es trepitja, ja que les cames ja comencen a pesar…
Passats aquest 4 km arribem al poble de Soldeu, on hi ha l’últim avituallament. Agafo alguna cosa de menjar i pujo de marxa per fer els últims 6 quilòmetres per un caminet bastant agradable, que va paral·lel a la carretera de Soldeu a Canillo. Faig aquests últims quilòmetres bastant ràpid per intentar que no m’atrapi el corredor que ve per darrere, vaig saltant les arrels que creuen el camí i fent algun petit tram de pujada. Ben aviat ja intueixo el poble de Canillo bastant per sota del camí per on anem, i efectivament, les marques em fan girar a la dreta per descendir els últims 100 metres de desnivell per un caminet amb força pedra i uns quants giravolts, que de sobte es converteix en un carrer asfaltat amb forta baixada que ens porta directament a la línia de meta.
Finalment creuo la meta amb un temps de 5h 56min. I em posen la medalla de finisher al coll.
Creuant la línia de meta
Tot i estar molt lluny del meu millor temps de marató, quedo ben satisfet amb el resultat, ja que el desnivell és bastant considerable i els paisatges que hem pogut gaudir durant el recorregut són espectaculars.
A la zona d’arribada hi ha força ambient, i veig que ja hi ha gent que puja les escales cap al restaurant on ens donen el dinar. Així que sense perdre massa temps, passo per la furgo a agafar roba de recanvi i vaig cap al Palau de Gel a dutxar-me. De camí cap allà veig que hi ha algú que aprofita el riu que passa pel mig del poble per remullar les cames, sense pensar-m’ho em trec les bambes i poso les cames dins l’aigua gelada del riu. Amb l’aigua freda el mal de cames passa de cop!
Riu que creua el poble, on aprofito per refrescar les cames
Em poso les xancles i em vaig a dutxar. Tornant vaig directe cap al restaurant Arrosseria Chef Amadeo a buscar el merescut dinar. Després d’esperar uns minutets perquè estigui a punt la següent tanda de paelles, ens serveixen un bon plat d’arròs, junt amb una amanida i una cerveseta, i ens ho mengem a unes taules llargues que han muntat a l’exterior del restaurant.
Dinar ben merescut amb unes vistes immillorables
Amb la panxa plena anem baixant tots cap al punt de sortida, on encara van arribant els últims corredors de la marató. L’organització ens ofereix uns bons talls de coca que serveixen de postres del dinar.
Cap a les 15:30 l’organització comença el sorteig amb l’ajuda d’alguns dels corredors més joves. Hi ha molts premis a repartir, com ara unes bambes de córrer, un tallavents, estades a algun hotel, entrades a balnearis,… Després d’una bona estona de repartir premis, al final em toca l’últim de tots! Un val per una baixada amb tirolina a Grandvalira! Em servirà d’excusa per tornar un altre dia per la zona.
Un cop acabat el sorteig es fa l’entrega de premis de les diferents modalitats de cursa, tant de la general com de les diferents categories.
Entrega de premis a les diferents categories
Just acabada l’entrega de premis torno ràpid al cotxe i cap a casa, que m’esperen casi 3 horetes de camí…
Resumint… una gran cursa per descobrir els espectaculars paisatges d’Andorra i alhora patir de valent amb les fortes pujades que trobareu durant el recorregut! GENIAL I MOLT RECOMENADA!!!
