Anàlisi de la cursa ULTRA Trail Muntanyes Costa Daurada 2019
Localització:
Les dues modalitats més llargues de cursa tenen com a punt de sortida i arribada la Plaça Major de Prades, un petit poblet situat a 950 metres d’alçada i ben amagat entre les Muntanyes de Prades. La HalfTMCD també arriba a Prades però surt des de Vilaplana.
La recollida del dorsal i bossa del corredor es fa a l’oficina de turisme, a una cantonada de la Plaça Major, on també tenim lavabos disponibles.
Podem aparcar sense cap dificultat pels carrers del poble o a una gran esplanada que hi ha a l’entrada del poble i a poc més de 200m de la sortida, on molts corredors passem la nit amb furgo o autocaravana.
Gran esplanada a l’entrada del poble on alguns participants hem passat la nit
Molts participants també han optat per dormir al càmping que hi ha just al costat del poble, aprofitant els descomptes que ens oferien per l’ocasió.
Les dutxes les trobem a la zona esportiva del poble, a uns 500m de la plaça.
Horari:
El mateix Dissabte 16 de Març del 2019 es disputen les 3 modalitats llargues de la UTMCD:
- UTMCD de 110km: 8:30h (Temps màxim 25:30h)
- LTMCD de 87km: 8:30h (Temps màxim 19:45h)
- HTMCD de 53km: 12h (Temps màxim 13h)
Parlant amb altres corredors coincidim en que la sortida podria ser bastant més aviat, com s’acostuma a fer amb curses tan llargues. D’aquesta manera una gran part dels corredors de la LTMCD i uns quants de la UTMCD podríem arribar poc passada la mitja nit, evitant haver de fer tantes hores de nit al final de la cursa.
Per la HTMCD, tot i que els participants s’han de desplaçar fins a Vilaplana per prendre la sortida, també podria sortir més d’hora per assegurar que gairebé tots els participants arribin de dia.
En aquesta ocasió ens ha fet molt bon temps, cosa que ens ha afavorit sobretot durant la nit, ja que amb una mica de roba d’abric el fred era perfectament suportable. I al migdia fins i tot hem passat calor tot i anar amb màniga curta.
Dues setmanes més tard (Diumenge 31 de Març) es disputen les curses més curtes de 21, 10 i 5 km, amb sortides també des de Prades.
Recorregut:
Les distàncies i desnivells dels diferents recorreguts són les següents:
- UTMCD: 110km i +4.950m (5 punts ITRA)
- LTMCD: 87km i +3.915m (4 punts ITRA)
- HTMCD: 53km i +2.413m/-2.198m (3 punts ITRA)
En el meu cas he fet la cursa llarga (UTMCD), així que la crònica fa referència a aquest recorregut. La LTMCD comparteix bona part del recorregut, però cap al km 70 retalla per anar directe cap a Capafonts. La HTMCD segueix exactament la segona part del recorregut de la Ultra, començant a Vilaplana i acabant a Prades.
El recorregut és un autèntic trencacames, la poca alçada de la zona, amb poc més de 1.200m de cota màxima i pujades de màxim 600m de desnivell, fa que haguem de pujar i baixar sense parar per acabar arribant als més de +5.000m acumulats.
A destacar també la diferència entre la primera meitat del recorregut i la segona. Els primers 56km fins a Vilaplana són bastant ràpids i corribles, amb bastants trams de pista que ens permeten anar alegres. A partir de Vilaplana, on les cames ja comencen a pesar i a més a més el Sol ja va caient, anem trobant més trams de corriols bastant tècnics i pujades i baixades molt pronunciades, que fan que el ritme caigui en picat.
Passem per algunes zones espectaculars, amb uns paisatges que no tenen desperdici, com ara la baixada a Cornudella o les vistes des de Siurana.
Vistes des de Siurana
En alguns trams també tenim la sensació d’estar fent voltes per la mateixa zona només per allargar el recorregut, com ara els primers 10km fins que tornem a passar pel poble de Prades, o les voltes que fem després de Vilaplana. El fet d’anar de nit i amb molt poca companyia també fa que els últims quilòmetres de cursa passin molt a poc a poc.
A continuació podeu veure el recorregut i el gràfic de desnivell de la ultra:
El marcatge del recorregut està fet amb cintes blanques i taronges la primera meitat, i amb cintes vermelles amb un petit reflectant la segona part, per tal que siguin visibles de nit.
En general és fàcil anar seguint el camí correcte, ja que és força obvi i no anem massa ràpid, tot i així hi ha alguns trams o encreuaments on hagués estat bé reforçar una mica més el marcatge, sobretot durant les hores de nocturnitat. Les cintes vermelles utilitzades a partir de Vilaplana tampoc són fàcils de veure amb la llum del frontal, ja que són bastant fosques i el reflectant és molt petit.
El cronometratge i controls de pas es fa amb el número de dorsal, ja que no disposem de GPS ni de xip. A cada avituallament els voluntaris apunten el dorsal i d’aquesta manera la família o amics poden anar veient quin és l’últim control que hem passat a través de l’aplicació disponible.
Tenint en compte la gran distància de la prova i la gran quantitat de retirades que hi ha hagut, no hagués estat malament disposar de seguiment amb GPS.
Terreny:
Pel que fa al terreny, com ja he comentat anteriorment, la primera meitat de cursa passa per molts trams de pista combinats amb corriols no massa tècnics, a excepció d’alguns descensos bastant pronunciats, com ara la baixada cap a Cornudella, amb roques grosses i bastanta pols o la baixada des del poble de Siurana.
A la segona part del recorregut si que trobem pujades bastant tècniques, com ara la pujada fins la Punta de les Airasses, just després de Vilaplana, que primer passa per un corriol molt amagat per dins el bosc amb alguns segments amb cordes per ajudar-nos a pujar, i al final acabem pujant directament per sota les línies elèctriques.
Pujadetes infernals passat Vilaplana
Tot i la duresa del recorregut, marcat pel puja i baixa continuat, anem trobant bastants sectors de pista on podem recuperar una mica les cames i avançar una mica més ràpid.
Només trepitgem asfalt puntualment per creuar carreteres o al pas pels diferents pobles.
En aquesta ocasió hem torbat un terreny molt sec, ja que fa molts dies que no plou. Això ha fet que a les baixades haguéssim d’estar atents per no fer una bona patinada.
Paisatges / entorn:
El bon temps que ha fet durant les gairebé 20 hores de cursa ens ha permès gaudir del paisatge en tot moment, amb vistes espectaculars de les muntanyes de Prades.
Els caminets que hem anat passant tampoc tenien desperdici, passant pels punts més emblemàtics de la zona.
Fotos d’alguns dels fantàstics racons per on passem
Avituallaments:
Durant el llarg recorregut trobem fins a 12 avituallaments més l’avituallament final. Estan distribuïts als quilòmetres 10 / 23,3 / 33,1 / 37,7 / 47 / 56,1 / 61,8 / 73,5 / 80,8 / 86,7 / 96,5 / 105,5.
Hi ha 3 tipus d’avituallaments; 7 de senzills amb aigua, fruita i barretes energètiques; 4 de lleugers que a més a més ens ofereixen caldo, refrescos, entrepans, galetes, fruits secs,…; i finalment un de complet al poble de Vilaplana, on també podem menjar una mica de pasta o arròs. En aquest mateix avituallament situat al km 56,1 és on trobem la bossa de vida i servei de fisio.
Potser estaria bé afegir algun altre avituallament en els trams més llargs, sobretot durant la segona part del recorregut on el ritme és més lent i el fet d’anar de nit tampoc hi ajuda. A part estaria bé poder menjar alguna cosa més calòrica als avituallaments senzills, però com que ja estàvem avisats del que hi trobaríem, ja m’he carregat uns quants gels i barretes a la motxilla per anar-ho combinant.
Un cop passada la línia de meta, trobem un últim avituallament semblant als que hem anat trobant, amb caldo, entrepans calents i pasta.
Avituallament final
Voluntaris:
Com sempre els voluntaris no han fallat i han fet una bona feina.
Han estat presents a la zona de sortida/arribada des de divendres al vespre per la recollida de dorsals fins diumenge al migdia en acabar l’entrega de premis.
Als diferents avituallaments també hem anat trobant voluntaris que ens ajudaven i ens donaven ànims tot i les llargues hores que han hagut de passar sense veure passar ningú, sobretot als últims avituallaments on han hagut de passar-hi tota la nit.
També hem trobat alguns fotògrafs que immortalitzaven el pas dels corredors per alguns punts del recorregut.
Cal destacar la gran tasca que fan, ja que sense ells seria impossible organitzar aquestes proves.
Un parell de voluntaris fent d’escombra i netejant el recorregut
Ambient:
L’ambient ha sigut bo al moment de la sortida, ja que a part dels més de 90 corredors de la Ultra i la Long, hi havia familiars i veïns del poble que han vingut a animar aprofitant que l’hora de sortida no era excessivament aviat.
Al pas pels diferents poblets que anem passant també anem trobant gent que ens va animant, sobretot durant el matí i primera hora de la tarda. Però a partir de l’avituallament de Vilaplana, quan el sol ja comença a caure, i a més a més molts corredors s’han anat retirant, ja no trobo a gairebé ningú a excepció dels voluntaris dels avituallaments, amb els qui aprofito per xerrar una mica mentre menjo alguna cosa.
Per sort faig gairebé tota aquesta segona part de cursa junt amb un altre corredor amb el que ens anem distraient mútuament per fer passar els quilòmetres més de pressa.
A la línia d’arribada tampoc trobem gens d’ambient, ja que són quarts de 5 del matí i els pocs corredors que han anat arribant deuen haver anat directe cap al llit o cap a casa.
El Diumenge al matí si que torna a haver-hi una mica més d’ambient a la plaça de Prades, tot i que una bona part dels corredors que no han de recollir premi ja han marxat cap a casa al acabar.
Bon ambient pre-sortida
Organització:
La recollida de dorsal i bossa del corredor es fa a l’oficina de turisme, a una cantonada de la Plaça Major, on també tenim lavabos disponibles i un bar-restaurant on podem menjar alguna cosa abans o després de la cursa.
L’entrega de dorsals es fa amb força fluïdesa, ja que tampoc som masses participants.
Recollida de dorsals i bosses del corredor
Com a punt a millorar, hagués estat bé que els voluntaris/organitzadors que es trobaven a l’entrega de dorsals estiguessin més informats dels diferents aspectes de la cursa, com ara el material obligatori que havíem de portar, o més detalls sobre els canvis de recorregut d’última hora… Tenint en compte que un gran nombre de corredors no vam rebre el 2n correu informatiu que ens havien d’enviar el dia abans de la prova, érem bastants els que demanàvem informació sobre el que calia portar.
Per aparcar tampoc tenim cap problema, ja que la gran esplanada de l’entrada del poble és més que suficient pels participants que som.
Les dutxes les trobem a la zona esportiva del poble, a uns 500m de la plaça. Hagués estat bé alguna indicació més d’on estaven situades, ja que de nit i sense ningú pel poble resultava una mica complicat trobar-les. A part, en el meu cas l’aigua estava freda, i a les 5 de la matinada i després de 20 hores de cursa hagués agraït una dutxa calenta.
El marcatge del recorregut com ja he comentat també és millorable, sobretot als trams nocturns, on hem dubtat en varies ocasions de si anavem pel camí correcte o no. Tot i així cal tenir en compte la gran distància de la prova, i amb l’ajuda del track al rellotge podem anar seguint el recorregut correctament.
Els avituallaments són poc variats i bastant separats, però com que ja estàvem avisats podem portar alguns gels/barretes energètiques/fruits secs… per anar tirant entre un i l’altre.
L’entrega de premis es fa el Diumenge al matí, quan molts corredors ja han marxat cap a casa… Això fa que no hi hagi massa ambient, però comptant que l’hora límit d’arribada és a les 10 del matí, tampoc hi ha massa alternativa. Potser si hi haguessin premis pel 1r, 2n i 3r de cada categoria o si s’hagués fet sorteig de material, hi hauria hagut una mica més d’ambient.
A tots els finalistes ens entregaven una medalla finisher al creuar la línia de meta.
Trofeus pels guanyadors/es i medalla finisher
En resum, una organització millorable en alguns aspectes, però correcte tenint en compte la duresa de la prova.
Bossa del corredor:
A la bossa del corredor trobem una dessuadora de la marca 42K running personalitzada per la cursa, uns mitjons també personalitzats, el dorsal, un parell de gels de massatge, unes crispetes, un caldo Aneto, una barreta energètica i alguns fulletons de propaganda i descomptes.
A més a més als participants de la ultra i la trail ens donen la bossa de vida, on podrem deixar tot el material que puguem necessitar i que l’organització ens portarà a l’avituallament de Vilaplana.
Bossa del corredor
Reportatge – Esportistes.cat a la ULTRA Trail Muntanyes Costa Daurada 2019
I finalment ha arribat el dia del gran repte, la meva primera cursa de més de 100km!
Tot i tenir alguns dubtes per algunes molèsties al turmell les últimes setmanes i per la sensació de no haver entrenat suficient per fer tanta distància, me’n vaig cap a Prades a per la primera ultra de l’any amb moltes ganes.
Com de costum amb les ultres, el dia abans ja vaig cap allà amb la furgo per passar-hi la nit. A mitja tarda ja sóc al poble de Prades, totalment aïllat entre les Muntanyes de Prades. Aparco directament a la gran esplanada que hi ha a l’entrada del poble, on ja hi ha algunes furgos i autocaravanes aparcades amb la intenció de passar la nit.
Passejo una mica pel poblet, passo per la Plaça Major on ja van fent preparatius per la sortida de l’endemà, i em dirigeixo cap a l’Oficina de Turisme per recollir el dorsal on ja comencen a arribar alguns corredors més. Em sorprèn sentir-ne alguns parlant anglès i francès, dóna gust veure gent que s’anima a venir de lluny per córrer per les nostres terres.
Els organitzadors fent els preparatius per l’endemà a la Plaça Major
Entrego el certificat mèdic, que en aquest as era obligatori per poder participar, recullo el dorsal, la bossa del corredor i la bossa de vida, on podré deixar tot el material que vulgui trobar a l’avituallament de Vilaplana.
Com que igual que altres corredors no he rebut el segon correu informatiu, pregunto una mica sobre els canvis d’última hora. Resulta que s’ha hagut de variar algun petit tram inicial del recorregut, per respectar la fauna e la zona. I en referència al material obligatori, tot i que la previsió de temps és bona, com que a la nit es preveu fred ens confirmen que a partir de Vilaplana serà obligatori portar malles llargues i alguna cosa per abrigar a la part de dalt.
Torno cap a la furgo per preparar-me una mica el material per l’endemà i acabo de decidir què portaré i què deixaré a la bossa de vida. Veient la previsió de calor al migdia i que no sortim fins les 8:30, sortiré amb malles curtes + mitges compressives i màniga curta + maniguets. I a la bossa de vida hi deixaré les malles llargues, una samarreta tèrmica i una dessuadora fina per la nit, bambes de recanvi i alguna cosa de menjar.
Cap a les 7 em llevo i veig que el pàrquing ja és ben ple dels corredors que venen avui mateix, molts ja tornen amb la bossa del corredor mentre d’altres ja es van preparant.
Esmorzo bé, em preparo i abans de les 8 ja soc a la Plaça Major. A l’ombra encara fa fresca, però el dia es veu molt destapat. Entrego la bossa de vida a l’organització i estiro una mica mentre la plaça es va omplint poc a poc.
Cap a les 8:15 ja passo el control de material, no sigui que em falti alguna cosa i hagi de tornar a la furgo a buscar-la… A mi només em demanen que ensenyi la manta tèrmica i el frontal d’emergència, els hi ensenyo que ho tinc guardat dins la motxilla i em dirigeixo cap a sota l’arc de sortida.
Control de material obligatori just abans de la sortida
Pocs minuts passades les 8:30 ens fan un petit briefing de la cursa i immediatament després es dóna el tret de sortida de les dues modalitats llargues.
Surto bastant endavant per situar-me bé abans de la primera pujada, els primers metres de cursa són de baixada per dins el poble de Prades i anem bastant lleguers, però ben aviat ja ens trobem amb la primera pendent que ens portarà fins al punt més alt del recorregut, el Tossal de la Baltasana a 1.201m. Pugem per un corriol estret, on ja desplego els bastons per carregar les cames el mínim possible. Al km 3 ja som a dalt del Tossal, i ara ens esperen uns 7km de baixada fins a tornar a passar pel mateix punt de sortida.
2n pas pel poble de Prades al km 10, només en queden 100…
He fet els primers 10km amb una hora justa, un ritme bastant més ràpid del que tenia previst, agafo alguna cosa de l’avituallament i em mentalitzo pels 100km que queden a partir d’ara. Com que les sensacions són bones i de moment anem corrent per un terreny sense cap complicació, segueixo corrent a bon ritme junt amb alguns corredors més.
Al km 24,5 passem per l’Albarca, on ja es comença a notar la caloreta. M’hidrato bé de cara a la forta pujada que m’espera de més de +400m fins la Roca Corbatera i vaig tirant totalment sol.
Un cop a dalt ens toca fer un caminet bastant planer resseguint la Serra Major, amb unes vistes espectaculars.
Resseguint la Serra Major
Cap al km 30 ens espera una llarga baixada d’uns 5km i -550m fins al poble de Cornudella, on trobarem el 3r avituallament. Faig el primer tram de baixada vigilant perquè el terreny està molt sec i és fàcil relliscar, i aprofito els últims quilòmetres de baixada més corrible per tornar a agafar una mica de ritme.
Bones vistes de la Serra Major arribant a Cornudella
Arribo a Cornudella (km 34,5) amb 4h 15min, més de dues hores per sota del temps de tall, així que tinc un bon marge de temps en previsió de que en algun moment hauré d’afluixar el ritme. Els voluntaris de l’avituallament ja ens avisen que farà molta calor, que sobretot ens hidratem bé i agafem aigua pels següents quilòmetres. Així ho faig i omplo el camelback fins dalt per no patir.
És la una del migdia i el Sol pica amb força, a més a més ara toca un tram força sec i sense massa ombra abans de la forta pujada a Siurana. Un cop a dalt, aprofito l’avituallament per menjar una mica mentre gaudeixo de les increïbles vistes, i començo el caminet de baixada cal al Riu de Siurana. Aquesta baixada és força tècnica, i va passant per sota de bastantes vies d’escalada ben plenes d’escaladors que ens donen ànims quan anem passant.
Foto d’algun dels fotògrafs durant les hores de més calor
Després del Riu Siurana toca fer una altra bona pujada d’uns 6km i +400m fins al petit avituallament de Castillejos, on coincideixo amb un parell de corredors, parlem una mica i comencem la llarga baixada cap a Vilaplana. Ben aviat em torno a quedar sol, però em noto bé i intento anar a bon ritme durant els 9km gairebé tots de baixada.
Al fons ja veig el poble de Vilaplana, on trobaré la bossa de vida i on tinc intenció de parar una mica per canviar-me mitjons i menjar amb calma.
Amb 8 hores justes entro al poble (km 57,5), havent fet ja una mica més de la meitat de la cursa. A aquest ritme amb menys de 16 hores ho tindria fet, però només hem fet +2.100m de desnivell dels +5.000m totals, així que ja veig a venir que aquesta segona meitat es farà llarga…
A l’avituallament m’assento una mica, em poso mitjons nets i malles llargues (obligatòries per aquest segon tram), i agafo roba d’abric per la nit, frontal i algunes barretes/gels per anar menjant entre avituallaments. M’ofereixen el servei de fisio per si em fa mal alguna cosa, que per sort no és el cas, deixo la bossa de vida i vaig a menjar una mica, tot i que no tinc massa gana. Aquí si que trobem un avituallament complet, amb pasta, entrepans, begudes varies, pastetes dolces, fruita,…
Després de la parada d’uns 15 min i havent agafat forces pel que queda, surto de Vilaplana per començar una de les pujades més dures de la cursa, són uns 5km amb +600m de desnivell, per un caminet per dins el bosc amb la terra molt descomposta, roques i fins i tot algun tram amb cordes per ajudar-nos a pujar.
Trams més tècnics després de Vilaplana
Finalment arribo al petit avituallament de la Mussara, on em trobo amb en Jordi, un altre participant amb qui acabaré fent tot el que queda de cursa. El fet d’anar acompanyat i xerrant l’un amb l’altre fa que els quilòmetres vagin passant més ràpid, tot i que jo començo a notar un mal de panxa que imgaino que és per la barreja de gels, barretes, fruita… que he anat menjant, però com que només em molesta al correr ràpid, anem tirant sense pressa.
En aquest tram és on tenim la sensació de fer unes quantes voltes sense massa sentit per la mateixa zona, anem fent uns quants puja i baixa combinant pista i corriols, i fins i tot ens fan pujar per sota un cablejat elèctric, amb una pendent espectacular…
Paisatge de tarda amb boira enganxada al fons de la vall
Cap a les 7 de la tarda, amb més de 10 hores de cursa, ens abriguem una mica, ja que el Sol ja s’ha amagat i comença a fer fresca, i anem seguint fins a arribar a l’avituallament d’Albiol al km 75. Jo segueixo amb mal de panxa, que sobretot em noto a les baixades, on he d’intentar trotar el mínim possible, però com que no va a pitjor intento mantenir el ritme i anar tirant. Tampoc m’entra res de menjar, però em forço per menjar alguna cosa per no quedar-me sense forces.
Descansem una mica a l’avituallament mentre aprofitem per posar-nos els frontals i continuem la marxa, tenim uns 7km fins al següent avituallament, gairebé tots de baixada. Durant la baixada ens trobem a un voluntari que ens comenta que han tret algunes cintes i que ha vingut a repassar aquest tram per senyalitzar-lo de nou. Passem per davant d’ell i anem trobant el recorregut sense massa problema, anar seguint els petits reflectants de les cintes amb la llum dels frontals.
Cap al km 82 i ja passades les 10 de la nit, arribem a l’avituallament de Mas de Forès, on trobem dues noies ben abrigades que aprofiten les llargues estones d’espera entre corredors per estudiar per un examen, gairebé els hi hem de donar més ànims nosaltres a elles per la paciència que han de tenir que elles a nosaltres. Mengem alguna cosa (jo bàsicament m’alimento a base de taronges, que és l’únic que em ve de gust), ens abriguem una mica més i comencem la pujada cap al poble de Mont-ral. Aquesta pujada se’m fa eterna, són uns 6km i +500m que es van fent bastant còmodament, però el fet d’anar veient el poble de Mont-ral il·luminat a dalt de tot i tenir la sensació que no s’acosta, fa que se’m fagi bastant llarga… De pujada ens trobem a un altre participant que va una mica tocat, i ben aviat el deixem enrere, ja que prefereix seguir a un ritme més lent per assegurar acabar.
Amb en Jordi ens anem explicant la nostra vida i aventures per fer passar els quilòmetres més de pressa, i així poc abans de les 12 de la nit arribem al poble de Mont-ral, on trobem un avituallament bastant complet. Jo ja he superat la distància més llarga que havia fet fins ara, així que la lluita mental cada cop és més dura. M’assec una estona a l’avituallament bebent algun got de caldo calent i menjant alguna cosa més, mentre el Jordi xerra amb un dels organitzadors que és conegut seu. Ens comenta que molts corredors han abandonat i que anem molt ben situats a la classificació, diria que en aquest punt anem 5è i 6è, cosa que ens dóna una mica d’ànims per seguir endavant.
Reomplo el camelback per última vegada i seguim uns 10 quilòmetres cap a Capafonts. Triguem gairebé 2 hores a fer aquesta distància, ja que aquesta zona és un puja i baixa continuat, sumat a algun moment que ens despistem i ens equivoquem de camí i hem de retrocedir per tornar a trobar el camí correcte amb l’ajuda del track que porto al rellotge.
Finalment arribem a Capafons a la 1:45 de la matinada, amb més de 17 hores de cursa i gairebé 100km a les cames. Parem uns minuts per menjar alguna cosa més i li dic al Jordi que vaig tirant, ja que cada vegada que paro i torno a engegar tinc la sensació que m’explotaran els peus. Ben aviat em torna a atrapar i encarem l’última pujada de la cursa, que per sort és bastant pistera i ens permet anar avançant sense masses complicacions…
Poc abans del Tossal de la Baltassana trobem un últim avituallament, preguntem si ens faran pujar de nou fins dalt del Tossal i ens confirmen que si, així que encarem la mateixa pujada que el matí anterior hem fet de baixada i tornem a passar pel punt més alt del recorregut.
I ara si que si, només ens queda baixar els 3km que hem fet de pujada al principi de la cursa. Com podem anem baixant direcció als llums de Prades, els frontals ja ens avisen que estan a punt de morir i el rellotge també està al límit de bateria. Triguem més a fer aquest tram de baixada que de pujada el dia anterior, però finalment entrem a Prades cap a les 4:20 de la matinada, el poble està totalment desert, i caminant xino xano fem l’últim carrer de pujada fins la Plaça Major. Pocs metres abans d’arribar-hi el meu rellotge pita i es mor, m’ha anat just per grabar tot el recorregut.
Entrem a la plaça i creuem la línia de meta amb un temps de 19h 45min! Hem quedat 4t i 5è de la general, sense tenir en compte els participants per relleus.
El rellotge em marca una distància de 111km i +5.200m de desnivell positiu.
Foto de rigor sota l’arc d’arribada amb en Jordi
A aquestes hores de la matinada a la plaça només hi queden alguns voluntaris i organitzadors i el fotògraf que ens fa la foto de rigor. Ens entreguen la medalla de finishers, apunten el número de dorsals per deixar constància del temps final i ens ofereixen alguna cosa de menjar. Jo de l’únic que tinc ganes és de fer una dutxa ràpida i a intentar dormir, així que mengem un entrepà calent que ens preparen i un parell de gots de caldo, recollim les bosses de vida i ens acomiadem amb en Jordi, ja que ell anirà a dormir al càmping i l’endemà ja marxarà directament cap a casa.
Busco el poliesportiu per fer-me una dutxa ràpida, ja que l’aigua està ben freda, i torno cap a la furgo a dormir.
Diumenge cap a les 10 ja em llevo amb la llum que entra per les finestres, esmorzo una mica i torno cap a la plaça a veure l’entrega de premis. No hi ha massa gent, ja que bona part dels participants ja deuen haver tornat cap a casa o encara dormen. Poc més tard de les 11h reparteixen una bona quantitat de trofeus entre els guanyadors de cada modalitat i categoria, diuen unes paraules d’agraïment i ens animen a veure’ns l’any vinent.
Alguns dels premiats de les diferents categories
Mirant la classificació final, veig que dels 50 corredors que vam començar la ultra només vam acabar 29, així que puc estar més que satisfet pel resultat! Agafo la furgo i me’n torno cap a casa a fer una bona migdiada i pensant ja en els següents reptes…
