Cursa ràpida de muntanya, nocturna, amb grandíssim ambient i una organització genial. MOLT RECOMENADA!!!!
Localització:
Tant la cursa per adults com les modalitats pels més petits tenen com a punt de sortida i arribada el poliesportiu de Sant Quirze del Vallès.
Zona de sortida/arribada amb una tarda esplèndida
Al mateix poliesportiu és on podem recollir el dorsal i bossa del corredor, i també hi trobem els lavabos amb dutxes.
Podem aparcar sense masses dificultats pels carrers del voltant del poliesportiu.
Horari:
Aquest any la cursa ha sigut el Dissabte 30 de Març del 2019, coincidint com sempre amb el canvi d’hora. Les hores de sortida de les diferents modalitats són les següents:
- Cursa nocturna per adults de 13,4km: 19:30h
- Curses infantils de 600, 1.200 i 2.350m: a partir de les 18h
Tot i ser una cursa nocturna, si hi ha un cel destapat com el d’avui, podem fer els primers quilòmetres amb el frontal apagat. És una hora ideal per poder córrer de nit però sense acabar massa tard.
Recorregut:
Les distàncies i desnivells dels diferents recorreguts són les següents:
- Cursa adults: 13,4km i +350m
- Curses infantils: 600, 1.200 i 2.350m
El recorregut transcorre per camins i corriols de la Serra de Galliners, combinant trams de pista ample i corriols més estrets. Al ser una zona amb poc desnivell (el punt més alt està a 315m) ens permet córrer a bon ritme durant tota la cursa, exceptuant alguna pujada molt curta i una mica més tècnica.
L’inici de la cursa és per pista ampla, cosa que permet que els participants es separin bé i així evitar taps quan comencen els corriols.
A continuació el recorregut i el gràfic de desnivell de la cursa:
El marcatge del recorregut està fet amb cintes reflectants i algunes petites balises de llum als punts conflictius o encreuaments. Tot el recorregut està perfectament indicat, jo he anat una bona estona davant d’un grupet de 4 o 5 corredors i en cap moment he dubtat de la direcció que havia de seguir.
A més a més trobem voluntaris repartits pel recorregut que ens indiquen la direcció correcta mentre ens donen ànims.
El cronometratge es fa per número de dorsal, i pocs minuts després de l’arribada ja podem anar veient les classificacions provisionals que l’organització va penjant al mateix poliesportiu.
Terreny:
Pel que fa al terreny, només trobem asfalt als primers metres de cursa i a l’arribada. La resta del recorregut combina pistes i corriols, bastant corribles i molt divertits.
Aquest any, a diferència de l’any passat, ha fet molt bon temps, això sumat amb els dies que fa que no plou ha fet que trobéssim un terreny molt sec i amb bastanta pols, que junt amb els còdols que hi ha per la zona ens obliga a vigilar per no fer una bona patinada.
Algun dels trams de pujada amb el terreny ben sec
Paisatges / entorn:
El fet de ser una cursa nocturna fa que no puguem gaudir massa de les bones vistes que hi ha des dels punts més alts del recorregut, tot i així, al estar el dia ben destapat, podem veure bona part dels pobles i ciutats del Vallès il·luminades, així com el perfil de les muntanyes de Montserrat o la Mola a la distància.
Tot i no tenir masses vistes, els corriols per on anem passant, combinant zones més boscoses amb d’altres de més descobertes, ens fa gaudir al màxim de la zona.
La gràcia de que la cursa sigui nocturna és que en tot moment podem veure una bona fila de llumets dels frontals tant per davant com per darrere nostre.
Uns quants corredors pujant amb els frontals engegats
Avituallaments:
Durant el recorregut hi ha un sol avituallament pel qual passem dues vegades, al km 4,4 i 11,3. És un avituallament líquid, on hi trobem gots d’aigua, isotònica o Coca-Cola.
Tenint en compte la distància i desnivell de la cursa és més que suficient, personalment no crec que faci falta trobar-hi res per menjar.
A més a més un cop creuem la línia de meta podem recuperar forces amb un bon entrepà de botifarra acabada de fer i una bona cerveseta.
Voluntaris preparant les botifarres per l’entrepà de l’arribada
Voluntaris:
Com era d’esperar després de 11 edicions, els més de 150 voluntaris han fet una feina excel·lent.
A la zona de sortida ho trobem tot perfectament organitzat, podem recollir els dorsals sense haver d’esperar massa, mentre alguns voluntaris ja preparen les botifarres per l’arribada.
Durant el recorregut també anem trobant bastants voluntaris que ens indiquen la direcció correcta, ens fan fotos, a l’avituallament ens donen els gots per no haver de perdre temps, o simplement ens donen ànims.
Voluntaris facilitant l’avituallament per no haver de perdre temps
Un cop creuem la línia de meta, també ho trobem tot ben organitzat, amb l’speaker animant la zona d’arribada, i a dins del poliesportiu hi ha bastants voluntaris més a l’avituallament, al servei de guarda-roba o fissios fent massatges a tots els participants que ho vulguin.
Ambient:
Hi ha hagut un ambient genial durant tota la prova. Els més de 500 participants, junt amb els respectius acompanyants i el bon temps que ha fet, ha fet que la zona de sortida/arribada estigués ben plena de gent, tant al moment de la sortida com a l’arribada i entrega de premis.
Ambient minuts abans de la sortida
Organització:
L’organització d’aquesta 11a edició de la cursa dels Mussols ha sigut perfecte. Tant la preparació de la zona de sortida/arribada, el marcatge del recorregut, els avituallaments o la feina dels voluntaris ha sigut excel·lent.
L’hora de sortida també ha sigut ben puntual, just després del petit briefing de l’speaker.
També han fet un bon sorteig de material, amb gorres, mitjons i tubulars de la marca Hoko. A més a més s’ha fet un sorteig de 3 frontals entre tots els que haguéssim participat a una enquesta en el moment de la inscripció. A la zona d’arribada podem trobar un llistat amb tots els afortunats del sorteig.
L’entrega de premis comença poc passades les 21h, mentre encara van arribant els últims participants. Hi ha una bona quantitat de trofeus per tots els guanyadors de les diferents categories.
Trofeus pels guanyadors/es
Bossa del corredor:
A la bossa del corredor trobem el dorsal, un descompte per la botiga Hoko, un bric de caldo Aneto, una capelina, un sobret de gel de massatge W2W i per últim el gran obsequi de la cursa, ni més ni menys que uns fantàstics bastons plegables personalitzats per la cursa.
Bossa del corredor
Reportatge – Esportistes.cat Cursa Nocturna dels Mussols
Avui toca cursa nocturna, una cursa que fa temps que em feia gràcia fer ja que em queda al costat de casa i és per on entreno sovint.
A quarts de 7 arribo a Sant Quirze, amb una tarda molt clara i amb bona temperatura per ser el mes de Març. Aparco sense cap problema a un carrer a tocar del poliesportiu i vaig cap a dins a buscar el dorsal i bossa del corredor. Ja hi ha força gent, però com que està tot molt ben organitzat, amb pocs minuts ja he recollit el dorsal i la bossa.
Zona d’entrega de dorsals i bosses del corredor perfectament organitzada
A fora ja estan preparant les botifarres per l’arribada. Em saludo amb alguns coneguts i torno cap al cotxe a posar-me el dorsal i acabar-me de preparar. Després de dubtar una mica decideixo córrer amb pantalons curts i una tèrmica fina, ja que quan es faci fosc farà una mica més de fresca. Agafo també el cinturó amb un bidonet d’aigua i em poso el frontal.
Torno cap a la zona de sortida que ja és ben plena de gent i escalfo una mica mentre xerro amb alguns coneguts més.
A les 19:30 ben puntuals l’speaker fa un petit briefing explicant una mica el recorregut i avisant-nos que vigilem amb el terreny ja que està molt sec, i tot seguit dóna el tret de sortida.
Foto de l’organització moments abans de la sortida
M’he situat bastant endavant, ja que som uns 500 corredors i així evito trobar taps els primers quilòmetres. Intento seguir als corredors de davant de tot que surten disparats. Els primers 700 metres són per una pista ample que tendeix a baixar una mica, així que surto a tope sabent que al cap de poc comença la primera pujada i podré anar a un ritme més tranquil. Aquí la majoria encara anem amb els frontals apagats, ja que la poca llum que queda al cel és més que suficient per seguir la pista.
Després d’aquests 700m comença la primera pujada i la més llarga de la cursa. Primer seguim pujant per una pista ample, on ens anem distanciant una mica i ben aviat entrem al primer corriol que va combinant trams més plans amb pujades suaus. Aquí comença la zona més boscosa, que ens obliga a engegar frontals per veure bé on trepitgem. Per acabar aquest primer tram de pujada hem de fer una última rampeta bastant forta cap al km 3,5 que ens deixa a la pista del Camí dels Monjos.
Recorrem 1 km per la zona més alta de la cursa, des d’on tenim molt bones vistes de tot el Vallès i al fons podem veure el perfil de Montserrat i la Mola. Poc abans de començar a baixar trobem l’avituallament, al km 4,4. Com que no fa massa calor i porto el bidonet, passo de llarg l’avituallament, tot i que els voluntaris m’ofereixen gots d’aigua o isotònica per no haver de perdre temps. I començo a baixar per un altre corriol amb bastants còdols, junt amb uns quants corredors més.
Després d’1 km de baixada tenim un tram amb un puja-baixa suau, primer per corriol i després per pista una mica més ample. Aquí em quedo al capdavant d’un grupet de 4 o 5 corredors, entre ells la Ninfa Estela, primera noia de la cursa i guanyadora de les últimes 4 edicions. Fem a bon ritme tot aquest tram fins al km 8,5, on comença una altra pujada que acaba amb una bona rampa amb el terreny bastant trencat, i aprofito per agafar una mica d’avantatge respecte al grupet que em segueix.
Foto d’un dels fotògrafs arribant a dalt de la pujada més dura de la cursa al km 9
Un cop a dalt tornem a baixar de nou per un caminet bastant ràpid, on forçant una mica el ritme aconsegueixo seguir a davant del grupet que em persegueix. Ben ràpid arribem al km 10, on comença l’última pujada de la cursa, és una mica més d’1 km i +100m per pista ample que va pujant poc a poc. Apretem tots una mica sabent que un cop a dalt només queda baixar, un parell de corredors em passen i m’enganxo darrere seu fins dalt de la pujada.
Tornem a repetir el tram del Camí dels Monjos fins tornar a passar de nou per l’avituallament al km 11,3. Com que veig que els dos corredors que m’han avançat se’m escapen poc a poc, torno a passar l’avituallament de llarg i pujo de marxa per fer la baixada el més ràpid possible. Són uns 2 km i -140m directes cap a St. Quirze. Com que ja veig que no atraparé als corredors que m’han avançat, em preocupo de que els frontals que veig baixar per darrere meu no s’apropin massa ràpid. Mirant pel retrovisor acabo fent la baixada sol amb menys de 8 minuts, i faig un últim esprint d’uns 500m desfent el mateix tram que hem fet a l’inici de la cursa.
Finalment creuo l’arc de meta amb un temps de 1:07:43, a pocs segons de la Ninfa, que ha tornat a guanyar per 5è any consecutiu. El guanyador ha sigut el local Ferran Sampere, que ha parat el crono en 56 minuts i torna a pujar a dalt del podi per tercer any consecutiu.
Ferran Sampere guanyant per 3r any consecutiu
El rellotge em marca una distància de 13,9km i 420m de desnivell positiu.
Tenint en compte que és una cursa molt ràpida i no gaire del meu estil, quedo ben satisfet amb la posició 39 dels 449 participants que hem creuat la línia de meta.
Tant a la zona d’arribada com dins del poliesportiu hi ha molt bon ambient, amb bastanta gent del poble que ha vingut a animar als últims metres de cursa.
Entro cap dins del poliesportiu a buscar l’entrepà de botifarra i una cerveseta mentre miro si hi ha hagut sort amb el sorteig de material, però tot hi haver-hi molts premis avui no he sigut un dels afortunats.
Mentre alguns aprofiten per fer-se un bon massatge, jo estiro una mica mentre xerro amb alguns companys.
Alguns participants aprofitant per fer-se un bon massatge
Poc més tard de les 9 del vespre es fa l’entrega de premis, amb una bona quantitat de trofeus per les diferents categories. Per acabar, un dels organitzadors ens agraeix l’assistència, felicita als voluntaris per la bona feina que han fet i ens anima a repetir l’any vinent.
M’en torno a buscar el cotxe i cap a casa a descansar…
Alguns dels premiats de les diferents categories
