Entrevista al corredor de muntanya Pau Capell

Entrevista a Pau Capell

Avui entrevistem al corredor de muntanya català, Pau Capell.

Nascut a Sant Boi, i amb 26 anys, està fent una temporada excepcional i el 6è lloc aconseguit en la passada UTMB així ho demostra, tot i que acumula molts més èxits esportius, com per exemple:

Any 2017

6º Ultra Maratón del MontBlanc (UTMB)
1º Trail do Portomoniz. Trail Longo. Madeira
1º Transgrancanaria 125km. UTWT (Record 13:21:03) 
2º Madeira Island Ultra Trail 115km. UTWT
2º Maratón Ultra Cerdenya
1º Uludag Ultra. 50km. Turquia.
1º GLOSSGLOCKNER ULTRATRAIL 110KM

(entre d’altres…)

2016 – 3er Ultra Trail World Tour

2015 – Campió Spain Ultra Cup

2014 – Campió Copa Catalana Ultraresistència

etc.. etc..

 pau capell

ENTREVISTA

– Com definiries, en poques paraules, l’experiència viscuda en la UTMB?

Per mi va ser una de les curses més importants que he fet mai,sobretot per l’exigència del recorregut, del temps, climatologia i demés, i després pel nivell de corredors. Va ser una cursa molt disputada fins l’arribada i la veritat és que l’experiència va ser excel·lent. Suposo que en un futur i tornaré.

– Esperabes poder assolir aquesta 6a posició?

No tenia cap posició en ment, anava simplement amb el cap posat en acabar i disfrutar, sabent que si disfrutava segurament sortiria lgo important. Estar entre els de dalt, la veritat és que sí que ho volia, havia entrenat per això i al final la sisena posició va ser justa per com va anar la prova.

– Coneixies a gent com en Kilian Jornet? Que se sent al córrer al seu costat, i no nomès això, sinó també poder competir amb ell?

Sí, el conec. De fet el vaig conèixer a la UTMB tot i que ens havíem seguit per xarxes i ara també en la recent Ultra Pirineu vam estar xerrant una estona i bueno, es tracta d’un corredor alpinista, amb unes capacitats sobre-naturals, i sempre és un plaer coincidir amb ell i córrer amb ell, ja que en la UTMB vam estar corrent els primers 8km junts.

– Ets conscient que t’has convertit en un dels millors corredors de muntanya del món?

No, no, ni molt menys! No, no, mai ho penso així. Sóc conscient que he treballat molt i que amb la Laia Diez hem fet unes bones preparacions de temporades i el progrés està sent molt bó. Però bueno, ja et dic, quan vaig a una cursa important em trobo amb molt bons corredors, i mai penso en què sóc un dels millors. Simplement que els resultats acaben sortint si entrenes i tothom pot entrenar molt i al final aconseguir bons resultats.

– Que opines envers la polèmica que va generar l’estelada mostrada per la Núria Picas? Faries el mateix que ella?

Crec que avui en dia estem en una societat, en un món, on al finalcadascú pot opinar el que vulgui, i més amb la situació que ens trobem aquí a casa. De fet jo vaig entrar amb una estelada i cap problema, l’any passat també ho vaig fer i ho segueixo fent a les curses que crec que no pot generar cap conflicte amb el públic. En aquest cas la Núria va mostrar la seva opinió davant de la gent i bueno, per què no? Ella va córrer durant vint-i-pico hores llargues, i aquell era el seu moment, per tant ella podia fer i desfer el que li donés la gana en aquells moments. Per a mi està bé

– En alguna cursa se t’ha passat pel cap abandonar, no per lesió, sinò per la pròpia duressa de la prova?

No tant per les dureses de les proves, ja que al final estem acostumats a entrenar per llocs complicats. Més que res, molts copsés més per nosaltres mateixos, pel cansament, per no poder més, per sentir que no és el dia, i en aquest cas, per exemple, en la Ultra Pirineu de fa unes dies, al km70 vaig pensar en abandonar ja que estava molt cansat, les cames estaben molt cansades després de la UTMB i no em veia amb cor de seguir. Però bueno, després segueixes, i segueixes lluitant pels somnis.

– Quan ho estàs passant malament per la duressa de la cursa, en què penses per poder seguir endavant?

Molts cops penso en el primer dia que vaig començar a córrer. És quan veig que hem avançat molt des d’aleshores i que abans era impensable fer el que estic fent ara, per tant, haig d’aprofitar el moment per seguir fent-ho. Al final córrer és el que m’agrada, i els moments difícils apareixen pel cansament i no perquè no poguem. Són moments molt difícils que sobretot es superen mentalment.

– Quina ha estat la cursa més bonica que has fet? El recorregut més bonic?

Bueno… que em quedi amb el record més bonic, potser és la Ultra Trail del Montblanc, tant la TDS com la UTMB. Em sembla bonica per tot el que es viu. Arribes a viure unes coses que no es poden explicar, i també és el recorregut més bonic que he fet mai.

– En quina cursa ho has passat pitjor?

Doncs mira, aquí a la Ultra Pirineu ho vaig passar molt malament, ja et dic, perquè estava molt cansat de no haver recuperat bé i va ser all`on ho he passat pitjor.

pau capell

– Quina és la teva beguda preferida? I el teu plat preferit?

Pel que fa la beguda preferida, jo utilitzo una marca que es diu 426miles que és una beguda natural i m’encanta quan faig curses i entreno, més que res perquè sé que és natural, és de fruita i em va molt bé, la digereixo molt bé. En la vida normal l’aigua amb gas és el que més m’agrada i el meu plat preferit, la sopa de ma mare.

– Segueixes alguna dieta especial?

Sí, a mi em porta una dietista que es diu Anna Grífols i amb ella fem una dieta general mediterrània per poder mantenir el ritme dels entrenaments i desprésen competició sí que faig una dieta especial.

– Què menges el dia abans d’una cursa?

Abans de la cursa menjo normal, el que puc menjar en un dia qualsevol, potser amb més carga, però res. Molt normal, sense salses, arrós, pasta… tot sense salses després proteina com pot ser pollastre a la planxa, sípia, salmó i acompanyat sempre d’una patata al caliu.

– Quan és l’últim dia que corres abans d’afrontar una ultra de llarga distància, i quants kilòmetres corres?

L’últim dia és el dia abans de la cursa. Jo no descanso en la setmana abans de la prova, m’agrada sortir i pel que fa kilòmetres… no compto tant els kilòmetres sinó el temps i més o menys faig una horeta corrent, quaranta-cinc minuts, el dia abans de la cursa.

– Quan dies entrenes per setmana? I quina mitja de kilòmetres corres?

Entreno tots els dies, i la mitjana de kilòmetres, la veritat és que no ho sé. Entreno per hores i sí que és cert que cada dia entreno unes dues o tres horetes quan estic en temporada i els caps de setmana entre tres, quatre,cinc.. depén del dia.

– Quin és el teu punt fort, on pots fer més mal als competidors, les baixades o les pujades?

Jo crec que sóc millor baixant, sóc més ràpid, també sóc més jove en això i pujant m’agrada portar un ritme alegre però no maltractar les cames perquè després baixant és on puc traure més diferència.

– Quin ha estat el millor moment de la teva carrera i quin ha estat el pitjor?

El millor, l’entrada de la TDS l’any passat. La victòria en la TDS va ser el millor moment. També finalitzar la UTMB aquest any va ser un gran moment i el pitjor… crec que va ser la retirada aquest any de la Lavaredo Ultra Trail on em trobava molt bé, baixava deu minuts del rècod, i quan quedaben 25 kilòmetres vaig haver de retir-me anant primer però per problemes en l’estómac, i crec que aquell moment va ser bastant frustrant.

– Per acabar, quins són els teus propers reptes o objectius?

Ara competiré al Campionat de Catalunya d’Ultra Trails, la Trepitja Garrotxa i a veure com va, i bueno, també tinc algunes curses per acabar la temporada. Al novembre tanquem temporada i ja pensarem en l’any vinent.

 

MOLTES GRÀCIES PAU, SEGUEIX AIXÍ, ET DESITGEM MOLTS ÈXITS !!!

Deixa un comentari