Cursa de Muntanya Barrancs de Llegenda

L’any passat vam estar presents a la Barrancs de Llegenda 2017 (modalitat 2 barrancs) i ens va encantar. Aquest any hem repetit presència, tot i que la corredora ha estat una altra i la modalitat també, hem fet la cursa llarga!!

Una cursa que ens encanta i us la recomanem de totes totes!

Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa

Localització:

L’accés a Montblanc (Tarragona) és bo mitjançant l’AP-2. Nosaltres vam trigar 1 hora i quart aproximadament, però depèn del punt de sortida.
Amb transport públic el tema es complica. Hi ha trens des de l’estació de Sants però triguen prop de dues hores en arribar a Montblanc.
Per tant, l’ideal es compartir cotxe per arribar. Això sí, cap problema per aparcar ben a prop de l’arc de sortida i bona senyalització.

Horari:

Es tracta d’una cursa parcialment nocturna. Per sol·licitud dels participants es va avançar l’hora de sortida respecte a altres edicions (per no fer tanta estona de nit). En el nostre cas, que vam fer la cursa llarga, l’hora de sortida era de les 18,30 hores.
En el meu cas, que no m’agrada el calor, ho vaig passar una mica malament a l’inici sota un sol de justícia, però reconec que és una bona hora per començar.

Recorregut:

Existeixen 3 modalitats:

• Barrancs de llegenda (25km i 1.600 desnivell positiu)
• 2 barrancs (16 km i 1.000 desnivell positiu)
• 1 barranc (10 km i 550 desnivell positiu).

Com que ens va la marxa, nosaltres (INCONSCIENTS) vam triar Barrancs de llegenda (el nom mola molt!).
Us deixem el track i el mapa del recorregut.

Terreny:

El terreny es bàsicament corriols amb alguna zona de pista. Molt poc asfalt (sortida i entrada del poble).
Nosaltres vam trobar la cursa bastant tècnica (clar, Nuria Picas i Kilian Jornet no diran el mateix però, per nosaltres, va ser molt dura). Molta pedra amb risc pels turmells i zones on s’ha de trepar directament (inclús fent servir alguna corda).
Això sí, hi ha molts corriols, no és una cursa pistera i, per tant, és bastant lenta. He de dir, que els entrenaments a Collserola en compte de al Garraf no em van ajudar (millor entrenar amb pedres!).

Paisatges / entorn:

El recorregut ens va agradar força!!! A l’inici es passa per l’interior d’una ermita molt bonica i les vistes a moltes zones son obertes i espectaculars.
De nit, no es veu res… (jeje)

Avituallaments:

Tenim 5 avituallaments més l’avituallament final. Són avituallaments complerts (fruits secs, chuches, fruita, aigua, isotònica, etc) i suficients pel recorregut.

Voluntaris: 

Hi ha voluntaris a les parts accessibles del recorregut i alguns “sorpresa” a zones menys accessibles (com en un tram de barranc exposat) que animen i ajuden en el que poden.
Es una cursa petita i el poble ho viu amb moltes ganes.

Ambient:

Hi ha música i un ambient molt maco. Sobretot a l’arribada, que ja es fa de nit i l’accés al poble és preciós. També hi ha speaker i gent animant, sobretot, a la sortida del poble.

Organització:

És tracta d’una cursa petita en la que cuiden els detalls. L’entrega dels dorsals es fa a l’església de Sant Francesc del S.XIV i això ja dona certa màgia a l’inici de la cursa.
L’arribada i l’entrega de premis també son a l’Església i penso que aquest és un dels punts més forts a l’hora de valorar l’ambient.
Les dutxes es troben a 5 minuts caminant del punt de partida i hi ha aigua calenta (BRAVO!).

Bossa del corredor:

La bossa del corredor té la samarreta, una ampolla d’aigua, un boli i un bloc d’un dels patrocinadors (Toni Automoció). La samarreta és de bona qualitat (Tuga) i el tallatge és correcte.

Reportatge – Esportistes.cat a la Barrancs de Llegenda 2018

Sortim cap a Montblanc amb temps sobrat per arribar i fer tot amb calma. Arribem 1 hora abans de la sortida de la cursa i aparquem, per casualitat, al costat de la sortida en una zona que després tanquen. De totes formes, hi ha aparcaments als carrers propers a la sortida.

L’entrega dels dorsals a l’església es fa de forma ràpida i ordenada. L’organització té penjat el llistat amb els nombres de dorsals al costat de les taules de recollida. Som uns 200 corredors/res entre les 3 curses.

A l’exterior hi ha un escenari amb l’speaker i amb música per fer ambient. Això ja té mèrit donat que fa calda i pega el sol de valent.

Donat que la nostra cursa és la més llarga, som els primers en sortir, a las 18,30hores. És una cursa petita i ens apleguem unes 30 persones per prendre la sortida (només 3 dones). Això ja ens indica que la cursa és dura.

El tram inicial es fa recorrent els carrers del poble a un ritme ràpid. Després ja comencem a recorre camins i corriols. Al km. 2 ens trobem un avituallament que no teníem previst, en realitat és un dels avituallaments finals que també es veu al principi, aprofitem per beure una mica donat que fa bastant calor.

Després d’aquesta petita parada comencem a pujar de valent per corriols, tenim per davant una mica més de 3 kms de pujada gairebé continua. Una mica més de 5km de cursa i ja em superat el 760 metres d’altitud.

Pel camí ens trobem un racó preciós del recorregut. Una campana que fem sonar i travessar l’interior d’una ermita. Després d’aquesta pujada rebem la recompensa d’un avituallament.

A continuació, baixem durant una mica més de 2 kms, el primer barranc. Les baixades en aquesta cursa són, a estones, bastant tècniques, amb pedra solta i s’ha d’anar amb compte per no relliscar ni fer-se mal als turmells.

Del km7 al 10 tenim, de nou, una forta pujada que possa a prova les cames. A més, anem vigilant el temps donat que hi un punt de tall al km14 aproximadament on hem d’arribar en 2hores i mitja (i ja veiem que anirem justets).

Del km 10 al 14 fem una nova baixada a un dels barrancs i arribem, justets, al tall. Sabem que hi ha algun corredor per darrera que, finalment, desvien cap al recorregut de 2 barrancs per poder entrar en el temps marcat.

Entre el km14 i el 16, ens toca tornar a pujar de valent. Patim en les baixades i recuperem una mica l’alè en les pujades que també son exigents. Ens compensa el paisatge tot i que ja estem una mica cansats de la pedra.

Portem més de 3 hores de cursa i ens comencem a quedar sense llum. Cal agafar els frontals per continuar. Els voluntaris ens animen als avituallaments amb ganes.

Ara ja ens queda la part amb menys desnivell de la cursa, però encara amb zones tècniques. En una baixada ens enganxa el “corredor escombra” que va recollint tota la senyalització de la cursa (punt també molt important, perquè s’ha de deixar la muntanya igual, o millor, a com es va trobar). És el Ricard Miguel, bon coneixedor de la zona, que ens fa companyia fins al final de la cursa mentre baixa per la muntanya con si anés a collir floretes (és a dir, HEM D’ENTRENAR LES BAIXADES TÈCNIQUES).

Encara hem de superar 3 pujades i baixades bones, inclosa una part amb una corda per pujar a una pedra i zones on s’ha de grimpar. És negra nit i a l’últim avituallament els voluntaris ja estaven nerviosos esperant la nostra arribada.

Enfilem cap al poble i ens trobem amb un ambient preciós amb la il·luminació de la muralla. L’arc d’arribada amb torxes per entrar a l’Església on ens esperen per començar l’entrega de premis.

Per fi, més de 4 hores després de la sortida arribem i ens prenem la nostra merescuda cervesa mentre agraïm a en Ricard la companyia i la xerrada.

I, per acabar, sorpresa final amb un podi (clar, 3 dones…. la qüestió era acabar la cursa per pujar al podi).

Agraïts per l’ambient, la dedicació de tots els voluntaris i l’ampolla de cava pel podi anem a les dutxes que es troben a 5 minuts de l’església on rematem el dia amb una bona dutxa d’aigua calenta.

Només em queda agrair a @orteguita78 per acompanyar-me, un cop més, en una cursa i per treure’m, sempre, el somriure (encara que estigui maleint les pedres).

Una bona cursa, dura, però divertida. Amb tot el poble dedicat i amb uns voluntaris de premi! Per organització, paisatge, entorn, ambient, iluminació a l’arribada, etc… és una cursa que us recomanem moltíssim !!