|

Esportistes.cat a la Cursa de Muntanya del Pà amb Tomàquet 2018

Cursa de muntanya del Pà amb Tomàquet 2018

El passat diumenge 13 de maig van ser presents a la quarta edició de la cursa Pa amb Tomàquet que té lloc a Santa Coloma de Farners organitzada per Fast Competició.

En aquesta edició l’organització ha buscat un recorregut una mica més tècnic i ha canviat una mica el recorregut. Com a curiositat la cursa també la ha disputada la Núria Picas.

Una cursa que cada any aconsegueix més popularitat entre els corredors de muntanya, millora, i com podeu veure a continuació, la recomanem moltíssim!

Anàlisi de la cursa de muntanya del Pà amb Tomàquet

Localització:

Plaça firal de Santa coloma de Farners, lloc de sortida i arribada. Molt aparcament pels voltants de la sortida a només 5 minuts caminant.

Horari:

Dos horaris de sortida per les tres proves:  Trail: 8:30h Express: 9:00 i Marxa Popular: 9:00

Recorregut:

Tres modalitats:

  • Trail 21 Km. 1300+
  • Express 12 Km. 550+
  • Marxa popular 9 Km. 200+

Nosaltres fam fer el Trail, aquí teniu el track (amb algun metres de més per equivocació meva)

 

Terreny:

Terreny molt tècnic, amb molts corriols i pujades força dures, sobretot la primera en la que es feia servir cordes i escala per poder pujar. Les baixades molt tècniques també. Una part del circuït també passa per un circuit d’enduro. A més de les dificultats pròpies del terreny hem d’afegir la pluja de tota la nit del dia abans i que també va ploure durant la nit, amb el conseqüent fang i molt rierols que passaven pel nostre camí, les vambes van quedar ben xopes.

 

Paisatges / entorn:

En aquesta edició no hem pogut gaudir com ens hagués agradat de les boniques vistes a causa de la pluja i els núvols. Tot i això hem passat pel Castell i l’Ermita de Farners  i l’ermita d’Argimont i per uns paratges espectaculars.

 

Avituallaments:

Avituallaments amb força begudes i menjar. No ha faltat de res, també la temperatura més semblant al novembre que al maig ha ajudat. L’avituallament final amb botifarra i cervesa o altres begudes també molt bé.

Voluntaris:

Entrega de dorsal abans de la cursa força ràpid, durant el recorregut molts voluntaris sobretot en la primera pujada ajudant als corredors amb les cordes i animant força. En els avituallaments tot preparat i sense problemes.

Ambient:

Bon ambient abans de la cursa, música per megafonia, sortida amb Trabucaire. A l’entrega de premis molta gent.

Organització:

Molt bona organització. Recollida de dorsals eficient. Cursa amb dorsal amb xip. Entrega de la bossa del corredor en acabar la cursa si no l’havies recollit el dia abans, sense cap problema. Servei de massatge, dutxes, lavabos mòbils. Tot perfecte

 

Bossa del corredor:

Diferents obsequis del patrocinadors i samarreta tècnica commemorativa molt xula.

Reportatge – Esportistes.cat a Cursa de Pa amb Tomàquet

Després d’uns dies aturat per lesió tornava a córrer i tocava fer la Pa amb tomàquet, una cursa que em va agradar molt l’any passat. Arribem a Santa Coloma molt bé de temps i després de aparcar al costat de les dutxes caminem 5 minuts per anar a recollir el dorsal.

Com tenim molta estona, tornem al cotxe a deixar les bosses i de nou cap a la zona de sortida. Hi ha força ambient i els corredors esperem amb ganes la sortida, uns metres més endavant hi ha la Núria Picas que disputa la cursa. Saludo en Tapi i m’acomiado d’en Josep que farà la Marxa.

Passats un minuts de dos quarts de nou el trabucaire donat el tret de sortida i comencem a córrer, surto amb ganes, i tot i els dies que feia que no corria, no noto cap molèstia, faig el primer km força ràpid aprofitant que encara no hi ha pujada, però quan arribem als corriols adapto el ritme i ja vaig més a poc a poc. La primera pujada pica fort són 4 km de pujada dura per acabar pujant al Turó del Vent amb cordes i  gairebé fent escalada.

Passem pel Castell de Farners i comencem una baixada que també és força tècnica, i amb les condicions del terreny moll i amb fang encara una mica més. Hi ha força rierols que amb la pluja de la nit van força carregats, les bambes queden ben molles. Cap el km 7 em passa el primer corredor de l’Express, quin ritme! Al cap de força estona em passa el segon i poc després un grupet, en el km 8 +- hi ha la bifurcació i deixo de veure corredors de l’altra distància.

 

Vaig fent sense arriscar i cap el km 9 tornem a pujar, quasi 3 km de pujada, no tant tècnica però si força dura, a mitja pujada he de parar de la quantitat de pedres que porto a les vambes. Algun corredor em pregunta si estic bé, i contesto que sí. Entre el ritme lent i anar fent fotos em van passant força corredors, però segueixo sense problemes. L’avituallament em va molt bé perquè començava a tenir gana i agafo plàtan per poder seguir.  Comença una altra gran baixada, al principi vaig força bé però al km 13 rellisco i caic de cul, ben bé baixo uns 3 metres com si fos un tobogan, per sort no em faig gaire mal i puc seguir.

Al km 14 em passa exactament el mateix, noto una estrebada a l’abductor però quan segueixo corrents no em molesta. Amb una mica més de cura segueixo baixant, formem un grup de 5 , i jo vaig al mig, em diuen per passar però no tinc cap ganes de tornar a caure i ja em va bé el ritme que portem. Amb tot això se’ns ha posat a ploure i per si no anàvem ja prou molls la pluja ens acaba de rematar. A partir d’aquest moment ja no trec més el mòbil i vaig fent, l’última pujada se’n fa molt llarga, i gairebé tots els que la fem anem força callats. Arribem al final i ja ens comenten que només queda l’última baixada, em torno a animar i baixo buscant la meta, passo alguns corredors de l’Express, quan arribo al final i només em queda gira a l’esquerra per travessar el pont, m’empano i tiro cap a la dreta, sense adonar-me’n de la meva errada vaig fent fins que m’ha adono i he de recular (havia tornat a començar a fer la cursa ). Em trobo un altre corredor que ha fet el mateix i desfem el camí i anem fins a la meta comentant la cursa. A l’arribada hi ha en Josep esperant-me, faig un salt de postureo i quasi caic en l’aterratge, fent riure a més d’un .

Anem a buscar la merescuda botifarra, ja gairebé no em queden però podem gaudir-la amb tranquil·litat i fins i tot amb una mica de sol que comença a brillar. Mirem l’entrega de premis, i cap a la dutxa, no  per ganes de més aigua sinó per treure’m tot el fang que portava a sobre.

Una cursa, com diuen els organitzadors, 100% TRAIL, superrecomanable si t’agrada la muntanya! No us la podeu perdre l’any vinent!

 

 

Entrada similar

Deixa un comentari