Esportistes.cat a la Salomon Run Barcelona 2017
Salomon Run Barcelona 2017
El passat 9 d’abril del 2017 vam estar presents a la quarta edició de la Cursa Salomon Run Barcelona.
En aquest cas, no podem valorar la cursa seguint els patrons habituals que tenim en compte en les curses de muntanya o curses d’asfalt, ja que es tracta d’una cursa que es surt de la normalitat, on el corredor trepitja asfalt, terra, puja i baixa escales, moltes escales, i en definitiva, corre per indrets gens habituals en qualsevol altra cursa.
Veureu que es una cursa diferent a la resta, i que només per disfrutar corrents, dels paisatges i del recorregut val la pena sortir-se un cap de setmana de la normalitat i gaudir d’una cursa totalment diferent !!!
Anàlisi de la Cursa Salomon Run Barcelona 2017
Localització:
La cursa va tenir lloc a Montjuïc, concretament a la Plaça Puig i Cadafalch.
Un espai ampli tant per la sortida i arribada dels corredors, com per la zona amb els stands de Salomon i recollida de dorsals.
També es tracta d’una zona amb molt bons accessos, la qual cosa facilita força la logística dels corredors.
Horari:
Diumenge 9 d’abril de 2017 a les 9h – Molt bona hora, no toca matinar gaire i encara no escalfa el sol com perquè la calor pugui afectar als corredors.
Recorregut:
El recorregut és el més espectacular de la cursa i aquest any amagava noves sorpreses com el pas per l’interior de l’Estadi Olímpic.
Escales i més escales, més de 1.000, el pas per camins i jardins, les vistes des de la zona alta de la ciutat, els carrerons del Poble Espanyol, l’Estadi Olímpic o la Torre Calatrava són alguns dels trams per on passa la cursa i els que la converteixen en una cursa realment espectacular, divertida i sorprenent al llarg dels seus 10km!
Terreny:
Com dèiem abans, tot i que la majoria de terreny és sobre asfalt, no la podem considerar una cursa d’asfalt, ja que també es trepitja terra, es passa per parcs, i sobretot es surt de la normalitat amb la pujada i baixada d’escales.
Paisatges / entorn:
L’entorn és una de les característiques que fan que a cursa sigui diferent, especial, realment diferent i bonica. Mentre es corre es pot gaudir d’uns bonics paisatges des de la part alta de la ciutat, i el pas per zones com l’Estadi Olimpic o el Poble Espanyol fan que la cursa sigui especial.
Avituallaments:
Hi ha tres avituallaments, més que suficients per una cursa de 10km que es celebra en unes dates i hora on tampoc es pateix molta calor.
El primer avituallament el trobem al finalitzar el primer trams d’escales en els primers kilòmetres. Es tracta d’un avituallament líquid, amb aigua.
El segon el trobem al sortir de l’Estadi Olímpic, també líquid
L’últim a arribada, i en aquest cas és líquid i sòlid (pomes, coca, aigua)
Voluntaris:
Hi havia voluntaris repartits per tot el recorregut que transmitien molt bon rotllo, animant i indicant per on seguir en tot moment. Hi havia molts pel que era el recorregut, molt bé!
Ambient:
Molt bon ambient, amb speakers i música a la Plaça, tant en el moment de sortida com en l’arribada, i alguns detalls com els altaveus a l’Estadi Olímpic simulant que les grades estaben plenes de gent animant.
Organització:
Cursa amb molt bona organització.
- Molt bona senyalització durant tot el recorregut
- Speaker a l’arribada i sortida
- Xip integrat en el mateix dorsal
- Fotos i vídeo de l’arribada de cada corredor
- Bossa del corredor, amb samarreta
Reportatge – Esportistes.cat a la Salomon Run Barcelona 2017
Tant sols arribar a la plaça on té sortida la cursa, ja ens vam adonar que es tractava d’un esdeveniment únic. Mirant la zona de sortida ja veiem que tant sols començar tocaria esforçar-se de valent pujant escales i només això ja convertia la Salomon Run Barcelona en un esdeveniment diferent, únic.
Moltíssima gent però un espai ampli i bona organització ens va permetre recollir el dorsal sense problemes i anar cap on tindria sortida la cursa.
Es tractava d’una sortida sense calaixos, on els corredors estàbem tots junts, però en un espai ampli, mentre la música i el speaker s’encarregaben d’ambientar i engrescar encara més als corredors.
Tant sols començar a córrer, ens va tocar pujar escales. Un avís del que ens esperaria durant els propers 10km, és a dir, molt esforç però també molta diversió. Aquestes primeres escales van servir per començar a separar corredors i fer que la cursa s’estirés de bon començament.
Vam pujar fins la zona de dalt on es troba el Palau Sant Jordi, l’Estadi Olímpic i la torre de comunicacions coneguda com Torre Calatrava.
Després de passar pels Jardins de Joan Maragall o el Camp de Beisbol, ens esperava la principal novetat de l’edició d’aquest any, el pas per l’interior de l’Estadi Olímpic.
Se’ns dubte un moment especial per a tots els corredors, ja que córrer per dins de l’Estadi posa la pell de gallina a qualsevol, i més encara si els altaveus funcionen i simulen un estadi plè de gent que ens està animant.
I el pas per l’Estadi Olímpic no podia ser menys. Correm la meitat de la pista d’atletisme i com no, ens esperava un tram d’escales que ens van fer pujar a les grades superiors just per sota l’imponent rellotge de l’Esatdi, i que segurament es va tractar del moment més dur de tot la cursa.
Després, ja baixant, un dels altres trams per on és un plaer córrer i que si no fos per aquesta cursa no ho podríem fer. Es tracta de 1km per l’interior del Poble Epanyol, recorrent els estrets carrerons entre places i tallers d’artesans.
L’últim tram, el Passeig de Santa Madrona, que amb les seves fonts i arcs, el converteixen en un dels altres racons de la ciutat poc coneguts i que la cursa ens permet gaudir.
Després ja només ens queda baixar de nou escales, rodejar la font de Montjuïc i creuar la línia d’arribada.
Una cursa molt més dura que qualsevol altra de 10km, però també que val molt la pena. La possibilitat d’haver corregut per dins de l’Estadi Olímpic i per l’interior del Poble Espanyol, sense traure importància a tot el que hem comentat anteriorment, fa que ja tinguem ganes de tornar en la propera edició.
