El passat 20 de gener de 2019 vam estar presents a la cursa de Snowrunning Hivernal Beret-Montgarri
A continuació us parlem amb detall del que va ser una nova experiència (snowrunning) en un entorn increible. Una cursa del tot recomenable !!!
Anàlisi dels elements més importants a tenir en compte en una cursa
Localització:
La cursa tenia el seu punt neuràlgic al Plà de Beret, just al costat de la cafeteria. Ideal per poder aparcar sense problema i per poder estar tranquilament fent un cafè, just al costat de l’arc de sortida, sense passar gens de fred i amb molt bon ambient previ a la cursa.
Horari:
L’inici de la cursa estava programat a les 10:30h del matí. L’hora és ideal, ja que els qui venen de més lluny no han de matinar tant, i tampoc et creues amb tots els cotxes que pugen a pistes a esquiar que van més d’hora.
Finalment, degut a que es va haver de canviar el recorregut per garantir la neu, es va haver de fer també un briefing explicant els canvis i la cursa va començar a les 11h. Un retràs més que justificat!!
Recorregut:
En aquest cas, el recorregut va canviar totalment. Estàbem apuntats a la Beret-Montgarri de 17km però la falta de neu va obligar a canviar tot el recorregut el dia abans. Enlloc d’anar cap a Montgarri vam anar cap a Orri.
Finalment el recorregut de 17km passava a tenir uns 12km i el de 12km passava a tenir uns 10km. Menys distància però sobretot en el circuit llarg, més duresa i exigència.
Auí podeu veure el perfil que finalment vam córrer:
Terreny:
En una cursa de Snowrunning no pot faltar la neu, i d’això precisament es va encarregar l’organització canviat el recorregut, teníem neu garantida.
Podríem dir que ens vam trobar amb tres tipus de terreny:
- Neu més aixafada pel primer sector de la pista d’esquí de fons, per on es podia córrer força bé (tot i que fent més esforç i amb més desgast que el que ens trobem corrent per terra.
- Neu verge amb gruixos importants on suposava un esforç important córrer. T’enfonsabes segons les trepitjades i el desgats era important.
- Neu verge amb gruixos importants i important pendent en la pujada/baixada que diferenciava el circuit llarg del semi-llarg. En aquest cas, córrer per aquest tram suposava un grandíssim esforç i desgast.
En qualsevol dels casos, l’espectacularitat de l’entorn i recorregut compensava l’esforç. Córrer en aquest terreny és únic, divertit i molt recomenat!
Paisatges / entorn:
El paisatge és realment espectacular. Imponents muntanyes i neu per tot arreu, fan que l’entorn sigui un dels grans atractius d’aquesta cursa. Com podeu veure en les imatges del reportatge, ESPECTACULAR !!
Avituallaments:
Més que correctes, sobretot tenint en compte que entra un ticket per dinar!!
La veritat és que de sobres per una prova d’aquest tipus on en 12km de recorregut ens trobem dos punts d’avituallament (als km3 i km6 aprox.) i un avituallentt final amb caldo.
Els dos avituallamentsn comptaben amb aigua, beguda isotònica, fruits secs i gominoles.
I a l’acabar, un ticket per dinar !!
Voluntaris:
Els suficients, i en els punts clau de la cursa.
Vam trobar voluntaris en els avituallaments, en els punts del recorregut on es junten les diferents modalitats de la cursa i per tant ens indiquen per on hem de continuar, en els punts on hem de creuar la carretera, en la sortida/arribada de la cursa i en el punt més elevat on ens marquen el dorsal conforme no hem retallat.
Tots ells animant-nos a seguir en tot moment. Com sempre diem, són claus en qualsevol cursa!
Ambient:
Al tractar-se d’un recorregut que transcorre entre la neu, trobem tot l’ambient concentrat al voltant de la cafeteria del Plà de Beret. Molt concentrat, però molt bon ambient!
Arc de sortida, cronòmetre lluminós, speaker, i un dron fa que tots els corredors, des de minuts abans de començar, no parin de saltar per escalfar músculs i generar més bon ambient encara. Música i… sortida!!!!
Aquell ambient que tant ens agrada als corredors abans de començar, genial!!
Organització:
Volem aprofitar aquest reportatge per FELICITAR l’organització. Ja és prou difícil organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques, però en aquest cas, l’organització va ser capaç de reaccionar a temps, veure que en el circuit original no hi havia neu, i en menys de 24h canviar totalment els recorreguts de la cursa per tal de poder garantir neu als corredors.
Només per aquest poder de reacció, l’organització de la cursa mereix tots els nostres respectes i admiració.
Apart d’això, el circuit que es va improvitzar va cumplir les expectatives. Molt ben senyalitzat, i amb neu per tots els gustos, sense oblidar la pujada/baixada que van fer els corredors de la distància llarga que va ser duríssima i espectacular al mateix temps.
Briefing, classificacions, entrega de dorsals, caldo calent a l’arribada, etc… tot va estar a l’alçada d’una gran cursa, per tant, un EXCEL·LENT pels organitzadors!
Bossa del corredor:
En aquest cas la bossa del corredor trenca amb la típica samarreta que ofereixen la gran majoria de curses, per incloure material dels diferents patrocinadors, entre els quals destaquem:
- Ulleres de sol AUDI
- Auriculars AUDI
- Bombons Pifarre
- Crema de massatge OXD
Reportatge – Esportistes.cat a la Hivernal Beret Montgarri 2019
Tenint en compte que la cursa es disputava força lluny de casa, vam decidir agafar un bungalow i passar uns dies amb la família ben prop de l’estació de Baqueira-Beret, concretament a la població de Arties.
Un entorn increible que se’ns dubte era el preludi del que ens esperaria diumenge a la cursa.
Aprofitant que estàbem tot el cap de setmana, vam anar dissabte tarda a recollir els dorsals al Pabelló Esportiu de Salardú. Al ser una franja horària molt amplia, la recollida de dorsals va ser molt ràpida, sense cap tipus d’aglomeració de gent.
Durant la recollida de dorsals vam preguntar per la quantitat de neu que ens trobaríem, ja que al matí vam anar fins al lloc de la cursa i vam veure que no hi havia neu a la pista que anava fins a Montgarri. Això ens tenia força preocupats, ja que fer la cursa en un trajecte on ara hi ha neu, ara no, ara hi ha gel, ara terra, etc… no motivava en absolut. Ens van dir que es canviaria el recorregut en la seva totalitat, i que no patíssim, que la neu estava assegurada !!!
Recollida de dorsals, bossa del corredor amb obsequis, i foto al Photocall que hi havia preparat. Tot a punt per la cursa, només quedava creuar els dits per tenir un bon dia ja que hi havia previsió de nevades.
Diumenge matí vam pujar cap a pistes. Estava núvol i queia una mica de neu, molt poqueta. Vam arribar gairebé una hora abans de la sortida oficial que era a les 10:30h i vam aprofitar per parlar amb els organitzadors, fer un cafè, escalfar, i gaudir de les vistes, l’entorn, i l’ambient que s’anava creant al voltant de l’arc de sortida.
A la mateixa cafeteria, nou repartiment de dorsals i servei de guardarroba, i s’anava acumulant gent que com nosaltres, es refugiava del fred i aprofitava per fer el cafè, anar al WC, etc…
Per fi les 10:30h i anem cap l’arc de sortida, on passen el control de material obligatori (bàsicament els grampons) i escoltem el briefing que ens fa l’organitzador de la cursa.
Ja ens havien avisat que la cursa començaria una mica més tard, ja que s’havia canviat tot el recorregut i s’havia d’explicar i fer el briefing, de forma que l’hora de sortida prevista era les 11h del matí.
Els organitzadors ens expliquem que per garantir la neu s’havia canviat totalment el circuit. Ens expliquen per on passarem, quines senyals hem de seguir, etc… i a les 11h en punt, tret de sortida i a gaudir !!!
Comencem a córrer, passen per sota un túnel i seguim la pista d’esquí de fons que ens ha de portar fins Orri. Finalment en lloc de ser Beret-Montgarri la cursa serà Beret-Orri 🙂
La neu està en bon estat, i durant tota la primera meitat de la cursa, s’acumula més desnivell positiu que negatiu. Tot i que no hi ha gaire desnivell, i les pendents són de poca inclinació, ben aviat ens adonem que l’esforç que suposa córrer damunt la neu es multiplica, i molt, sobre l’esforç de córrer damunt terra.
Lleugeres pujadetes i aviat ens trobem un voluntari que ens indica que els qui córren la distància curta, ja s’han de desviar cap al punt de sortida. Nosaltres seguim endavant i mica en mica veiem que hi ha més neu acumulada. Trobem un avituallament, aproximadament al km3, creuem una carretera i notem que algo ha canviat. Hi ha molta més neu, neu verge, que provoca que sigui molt més complicat avançar.
S’ha de fer molt esforç i en aquells moments som conscients de la duresa de la prova. Però a això hem vingut !!! A patir i a gaudir al mateix temps !!! La complexitat per avançar es barreja amb un sentiment de diversió i patiment que fan que gaudeixis del recorregut. Tot és més èpic, i com tot allò que costa d’aconseguir, un cop ho fas, te n’adones com ha valgut la pena l’esforç.
Fem una volta i anem a parar a un nou avituallament a tocar de carretera, cap al kilòmetre 6’5 aproximadament on veiem que els qui havien de córrer la cursa de 12km (que amb el nou recorregut acabarà sent de 10km aprox.) poden seguir recte, ja iniciant el camí de tornada, però els qui correm la cursa de 17km (que amb el nou recorregut passa a ser aproximadament de 12km) hem de fer un tram de pujada per tornar a baixar al mateix lloc, de uns 2km aproximadament.
Una pujada duríssima, tant per la inclinació que aquest cop sí que és important, com pels gruixos de neu verge acumulats. Fan que sigui complicat avançar per pujar, però també la baixada. A dalt de tot de la pujada un voluntari s’encarrega de marcar-nos amb rotulador el dorsal (seria la prova que hem fet tot el recorregut sense retallar aquest tram tant dur!!!)
La baixada la fem intentant córrer però aixecant ben amunt els genolls ja que a cada passa, les cames s’endinsen dins la neu. Correm, patim, ens divertim, sempre amb la tranquilitat que si caiem, segurament no prendrem mal i serà inclús una escena divertida 🙂
Un cop abaix, ara si, camí de tornada fins l’arc d’arribada. Fem el camí anant a bon ritme ja que després de la baixada, de seguida tornem a la pista d’esquí de fons amb neu aixafada, més dura, que ens permet gaudir de l’snowrunning en la seva màxima expressió. Acumulem més desnivell negatiu que positiu i anem xerrant amb un parell de corredors de forma que tots tres, anem marcant un bon ritme i disfrutant de la cursa. El més dur ja ha passat, ho sabem, i toca gaudir fins l’arribada!!
Veiem un parell de plaques de gel i volem provar els grampons, així que passem per damunt i ostres quina sensació més xula!! Sense grampons haguèssim patinat de ben segur!
Per fi creuem l’arc d’arribada, amb un temps final de 1h25′ i aquestes fotos que fan desde l’organització.
Tant sols creuar l’arc d’arribada, els voluntaris ens donen un ticket per dinar i ens ofereixen un got de caldo calentet, que la veritat, per una vegada substitueix la típica cervesa de final de cursa, però ja ens va bé, de fet, molt millor!! Inclús ens deixen repetir tants cops com volguem.
