La meva cursa: 1a Marxa per la Independència
Track del recorregut des d’Ulldeter a Ripoll (52km, +864m desnivell positiu):
(NOTA: El recorregut sencer era fins Roda de Ter, 110km aprox. però la lesió em va impedir seguir de forma que nomès tinc el track del troç que vaig fer)
22/07/2012
Ahir es celebrava la 1a Marxa per la Independència i el meu repte era acabar els 110km de recorregut encara que fos en 19-20 hores. De fet aquest era el primer repte, però desprès d’estudiar el recorregut va sortir l’esperit competitiu i em vaig marcar el fer-ho en 15 hores.
Finalment va ser tot un èxit amb 126 persones inscrites en la cursa dels 110km i més de 2000 participants en les caminades populars.
Vaig anar de bon matí cap a Roda de Ter a deixar el cotxe on un autocar ens pujava fins a Ulldeter. Abans d’agafar l’autocar, ens van fer entrega de la samarreta (per cert, molt xula) i del dorsal:
Mentre pujàbem en autocar ja vam veure el primer obstacle del dia, el temps que feia. Tot el cel ben negre i començava a ploure…
La primera sorpresa era que l’autocar et deixava al pàrking de les pistes d’esquí de Vallter i vam haver de començar pujant uns 10-15 minuts fins al refugi d’Ulldeter on començava la cursa, de manera que ja va tocar fer una bona pujada abans de començar!!!
Un cop al refugi, deixo la motxilla amb l’estelada al terra per fer els últims preparatius i casi em toca sortir corrents abans d’hora! Mireu quin troç d’animal!! 🙂
A les 17 en punt comença la cursa, amb una lleugera pluja que ens acompanyarà bona part de la jornada. Comencem amb una forta baixada que segurament va propiciar que la lesió del genoll que arrossego fa temps m’afectés abans d’hora.
El recorregut preciós, s’havia de vigilar amb l’aigua i el fang però realment preciós. De fet és una de les curses que més disfrutava fins que vaig començar a patir per la lesió.
Al km 15 em comença a fer molt de mal el dit gros del peu, l’articulació, i a les pujades patia molt dolor, però al km 25 va venir la lesió al genoll, una lesió molt dolorosa que m’afecta nomès en baixada o terreny plà. Tocava baixar caminant o a saltirons, coix, mig plorant de dolor i anar fent crits de tant en tant. Vaig decidir arribar fins a Ripoll i fer-me un petit massatge cada 5-10km a veure si em recuperava, però no va ser possible. No tenia sentit forçar 50km més.
La gent i l’ambient va ser preciós, com podeu veure per exemple a Camprodón amb aquesta gran estelada penjada del pont:
A Sant Joan de les Abadesses no podia més de dolor, quedaben 10km fins Ripoll i en l’avituallament em vaig trobar uns nanos de Manresa que em van donar un Ibuprufeno pel dolor. Concretament l’Eudald, que més endavant em tornaria a trobar. Ells van tirar i jo em vaig quedar fent massatges i estiraments. Em van dir que fins Ripoll tot era plà, una via verda sense desnivells, i vaig poder còrrer a un bon ritme, de fet vaig adelantar a tots amb els qui vaig coincidir a Sant Joan i vaig fer els últims 10km en menys de 1 hora (lo qual, lesionat i desprès de 50km, té el seu mèrit!!).
Però sabia que tot havia acabat. De Ripoll a Roda de Ter començava de nou la muntanya, els forts desnivells, i el meu genoll feia hores que havia dit prou. Seguir hauria estat del tot inconscient. Arribo a Ripoll amb un gran ambient, quan em veuen arribar, la gent de l’avituallament i gent que animava comença a cridar el típic càntic de «In-Inde-Independència!!!» Sé que haig d’abandonar, m’imagino com hauria estat la rebuda desprès dels 110km, i no puc evitar les llàgrimes. Mai abans havia abandonat.
El problema és que havia de tornar a Barcelona i el cotxe el tenia a Roda de Ter. A Ripoll em tracten d’allò més bé, m’animen, em consolen… i desprès de 10 minuts arriba l’Eudald i els seus companys. Ells es quedaben a Ripoll, havien anat a fer nomès la meitat de la Marxa com molta altra gent que ja anava predisposada a això, i quan em veuen, sofereixen a portar-me en cotxe a Roda de Ter. No saben el favor que em van fer, ells anaben a Manresa i tampoc els hi anava de camí, però pel món també et trobes a molt bona gent de tant en tant!
Al final 52km de muntanya en 6h50′ tot i còrrer més de la meitat del temps lesionat, parant a fer massatges, etc…. Anava en ritme de fer les 15h sobrat, però no va poder ser i com diuen, una retirada a temps és una victòria!
