La meva cursa: Fredes-Pauls 2012

Informació i track de la cursa Fredes-Pauls a:  https://www.esportistes.cat/fredes-pauls/

09-10/06/2012

Ahir m’esperaven 50km de muntanya. I per primer cop repetia cursa, ja que tot just feia un any, vaig fer la primera cursa de muntanya de la meva vida, la Fredes-Pauls.

Aquest any vaig anar amb el meu amic Alex en cotxe fins a Pauls i d’allà vam agafar els autocars que anaven a Fredes. Va ser el primer moment intens del dia. En primer lloc, vam menjar un tupper de pasta damunt el que segurament era l’únic lloc artificial de tota la natura que ens envoltava. Allà em van picar totes les cames uns petits bitxos negres que apart de traure sang em van fer reacció i avui, un dia desprès, tinc les cames inflamades per totes bandes. Començàvem malament…

Desprès, ens vam sentar davant de tot de l’autocar i jo que tinc vertigen em vaig acollonir pujant a Fredes!!! Pujàvem i pujàvem, i inclús de vegades l’autocar havia de maniobrar per girar i agafar les corves!!!

Finalment ens plantem a Fredes, i ens preparem per la sortida!

Una mica friki, tot s’ha de dir, els gots per avituallaments que donaven, jejejejeje

Estava en baixa forma, sense entrenar gens les últimes setmanes i l’objectiu era superar el temps de l’any passat. De fet durant la cursa va haver tres etapes ben diferents.

Fredes a Caro

La primera part de la cursa va començar fatal, se’m va adormir el peu esquerra, algo que em passa últimament no sé perquè, al quiilòmetre 4 i al quilòmetre 8 no em sentia el peu i vaig tenir la primera caiguda de la meva vida ensopegant amb arrels d’arbres. Ja vaig quedar cascat del genoll.

Fins a Caro em vaig recuperar i el temps no va ser dolent. Portàvem més de la meitat del trajecte i 3h30′. Havíem superat ja unes de les pujades més fortes i dures que he fet mai en curses de muntanya, pendents d’aquelles que destrossen les cames.

A Caro, sopem, em canvio de mitjons, em faig massatges i al ser ja fosc, em poso el llum frontal. Les rampes al parar són brutals i estic realment malament físicament. Però se’m passa pel cap baixar de les 7 hores!!!

Caro a Les Clotes

Del Caro a Les Clotes anava prou bé, hi ha el que per a mi és la segona pujada més forta del recorregut però me’n surto i crec que podré inclús rondar les 7 hores. Però ja és fosc i el frontal no fa la llum que esperava, o que recordava de l’any passat. En aquest tram torno a caure i agafo una mica de por al terreny. Massa pedra, arrels, i rellisco al xafar de ben plè una cagada de vaca d’aquelles que l’animal es deuria quedar ben a gust. S’ha d’anar molt en compte!!!

Les Clotes a Pauls

Ens queden molts quilòmetres de pujada, no tant forta però constant, i la baixada més bèstia i llarga que m’he trobat mai. Aquí agafo por de nou al tornar a caure, el terreny és molt tècnic, complicadíssim, i anem pel crestall de la serralada. Aquest any no fa vent, però em poso darrera un grup que va molt lent, i ja no importa el temps, nomès penso en acabar sense pendre mal. Al final els adelanto, tampoc es tracta de fer la cursa en més de 8 hores com vaig fer l’any passat, i ho passo fatal en l’última baixada. Molt dolor del genoll que gairebé no puc doblegar, dolor a l’abdomen de la constant força de la baixada, i un cop abaix, torno a caure. Tercera caiguda en una sola cursa!!!

Acabo fent els últims 4km que per fi són en pista corrents i a bon ritme, i finalment 7h47′, un quart d’hora menys que l’any passat.

Cervesseta que donen a l’arribada, sopar, la segona samarreta que ens donen als qui fem la prova sencera i això sí, casi no arribo a casa ja que el dolor al genoll és molt fort i gairebè no puc conduir. Va ser el pitjor, ho vaig passar fatal per conduir…

NOTA: A l’arribar al xalet, em poso el frontal de nou per trobar el pany i obrir amb clau, i torna a fer molta llum. Veig que té dues intensitats de llum diferents, i havia anat tot el recorregut amb la llum fluixa!!!!

Per acabar, i en resum, mantinc que es tracta d’una de les curses de muntanya més dures que pot haver, tant pels desnivells com per les complicacions tècniques, i al mateix temps, un 10 pels organitzadors i els avituallaments. De lo milloret!!!

Samarreta de mig recorregut:

Samarreta de finisher:

El meu temps:

 

 

 

 

Entrada similar

Deixa un comentari