La prevenció de les lesions passa per la bona planificació
És usual que a la consulta ens visitin corredors lesionats quan falten entre 2 i 3 setmanes per arribar a la competició, a la cursa que fa temps que preparen, l’objectiu principal de la temporada. Aquest fet es dóna perquè és quan acumulem més càrrega d’entrenament, ja sigui de volum, intensitat i si parlem de muntanya de desnivell. En aquest últim cicle d’entrenaments sovint el temps es tira al damunt i es vol recuperar allò que no s’ha planificat correctament. Una gran part de les lesions en els corredors venen donades per voler fer massa en massa poc temps o el que és el mateix too much too soon.
Aquest concepte s’anomena: Quantificació de l’estrès mecànic, és la quantitat d’estrès que poden suportar els nostres teixits, ja siguin musculars, tendinosos, lligamentosos, ossis, etc. Si posem en una escala diferents activitats podem classificar saltar a la corda com una activitat molt estressant a nivell mecànic, pel contrari la natació té poc estrès mecànic però amb força càrrega d’estrès fisiològic. Dit això, si estem adaptats a cert nivell d’estrès mecànic i el mantenim, tenim poc risc de lesió, si augmentem la quantitat d’estrès mecànic sense ser progressius sobrepassarem la nostra tolerància a suportar un estrés i d’aquesta manera fragilitzarem els nostres teixits, és a dir, estarem en alt risc de lesió o lesionats si és que l’hem sobrepassada molt per sobre de la nostra condició.
Així doncs per prevenir les lesions cal una planificació de la temporada que ens permeti definir els cicles de més càrrega per tal de ser progressius alhora d’assolir-los i tenir en compte l’objectiu principal.
Albert Carrère i Àlex Álvarez
Fisioterapeutes
La Clínica del Corredor
